L’opacitat també afebleix la democràcia
Avui són notícia a casa nostra les empreses amb participació comunal.Eufemismes i altres burrades.
“Què passaria si, como ha succeït aquest any amb les dones a Espanya, haguessin estat assassinats 60 politics, 60 taxistes o 60 lampistes?”
Així comença l’article publicat el passat 7 de gener a Publico, l’autora del qual n’és Rosa Maria Artal, coneguda periodista al país veí, amb el títol :”Contra la violència masclista”
Aquesta pregunta va sorgir en el fil del twitter en acabar l’any , quan, com s’acostuma a fer en aquestes dates, es fa repàs de les diferents noticies , i esdeveniments de l’any.
En aquest article comentava l’actitud del nou govern espanyol en front de la violència envers les dones, catalogant la “violència masclista” de “violència en l’entorn familiar”. Molt encertada la Rosa Maria Artal, dient que “quan es buiden les paraules es desinflen les idees”….
Es curiosa aquesta manera que té la dreta mes rància, de voler rebatejar la historia: aquests dies també hem sentit que el govern de Sebastian Piñera a Xile, cataloga el govern de Pinochet, de Regim Militar , descartant la nomenclatura de Dictadura, com si aquest fet pogués rebaixar el nombre de morts i desapareguts de l’època.
Tot plegat fa pudor de negacionisme….
El que no podrem dissimular de cap de les maneres amb eufemismes, son les xifres…
El milions de morts per l’holocaust no es poden mitigar de cap de les maneres, com els desapareguts en les dictadures sud-americanes, ni els assassinats per la dictadura franquista…
Tampoc hem de permetre els atacs constants a les dones, el descrèdit del feminisme…
Perquè lo mes curiós de l’article que us he anomenat, que es un més contra la violència masclista, i els nous aires revisionistes de la dreta, son els comentaris que en la seva edició digital han deixat alguns lectors:
Comentaris, en que se la tracta de victimista, i per extensió a totes les dones que denuncien els maltractaments, i a tot denunciant de una situació injusta…
Comentaris en que es posa en dubte la seva professionalitat com a periodista, al parlar de manipulació de la informació. Càlculs intolerables sobre la xifra de percentatge de morts, en els tres casos que plantejava la pregunta a twitter, i del valor de la vida de cadascuna de les categories esmentades.
Comentaris que com sempre acaben esmentant que la violència existeix en els dos sentits, que la violència masclista l’han inventat les feministes, i un llarg etcètera d’afirmacions que francament , creia que en qualsevol societat amb aspiracions d’equitat i de justícia, ja no s’haurien de sentir.
Em sap greu dir-ho , però crec que les mateixes dones en som responsables…O al menys una part important de dones.
Em fa saltar de la cadira veure com ministres tornen a la feina , una setmana desprès d’haver parit!
Que significa això, que els avenços en matèria de protecció de la dona van destinats a una categoria de dones, febles per naturalesa??
Em rebenta que hi hagi dones que em surtin amb el “famós”: els millors estan al lloc que els hi pertoca,candidatures, càrrecs, etc…Les mateixes que no creuen en la paritat imposada.
Em treu de polleguera, saber que en les universitats publiques hi ha una amplia majoria de dones, i aquestes en canvi només son un molt feble percentatge en els alts càrrecs…
Deu ser allò de que van a la Universitat a pescar un marit…..
Ah, bé llavors quan ens diuen que per norma guanyen un 30% menys del sou a mateixes responsabilitats, deu ser que no ho necessiten ja que deuen tindre un mascle que les manté…..
Bé nenes, ja ho sabeu, si us esta bé vosaltres mateixes….
I si us plau, no em parleu de països i societats on la dona esta pitjor, que preteneu donar l’exemple amb la vostra feblesa, i resignació??
Permeteu-me doncs que em rebel·li, perquè no es aquest el món que voldria per les meves filles…Ni pels meus fills…. Ni per mi tampoc.
Espai d’opinió del ”Ningú es Perfecte” a Radio Valira 17-01-2011
Entrevista a Jael Pozo (Diari BONDIA)
ENTREVISTA A JAEL POZO (BONDIA)
Secretaria d’Organització del Partit Verds d’Andorra
per J. R. – La Massana
Publicat a Diari BONDIA el 15/01/2012
La consellera de Cultura, Educació, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat de la Massana, Jael Pozo, creu que “hi ha, no només aquí a Andorra, un dèficit de qualitat democràtica”. Per això, la que és la primera representant que pertany als Verds d’Andorra en una administració del país es decanta “perquè els polítics siguin valents i apostin per fer una modificació de la Llei electoral”. Pozo destaca també la importància de la feina transversal en la conselleria que encapçala al Comú.
Aquesta és la primera vegada que els Verds d’Andorra tindran una responsabilitat de govern en una administració.
Aquesta és la primera vegada que tenim presència en una institució pública, tot i que vam estar també al consell d’administració de la CASS. Per tant, és una fita històrica per al partit i també en el context pirinenc. Això representa lògicament una continuïtat de la feina que hem fet durant vuit anys des dels Verds. Per a qualsevol persona o partit que participa en política un dels objectius és poder entrar en les institucions per portar a terme les seves propostes i, per tant, a mi em suposa una oportunitat per poder donar una credibilitat més gran a la feina que, com he dit, fa vuit anys que fem des dels Verds.
¿Considera que s’ha entès finalment que els Verds hagin format part d’una candidatura amb una força de dretes?
Al principi tant en l’executiva del partit com al carrer s’havia d’explicar molt bé perquè si no hi havia el risc que no s’entengués. Així, després d’argumentar molt bé la importància que nosaltres poguéssim entrar en una institució s’ha entès, i això s’ha traduït en el fet que molta gent ha donat suport a Ciutadans Compromesos (CC) perquè han vist una plataforma oberta i amb ganes de treballar en equip i, per tant, amb una nova forma de fer política en què preval que tirem endavant tots plegats, i més en un moment de crisi com l’actual.
¿Creu que aquesta és la línia a seguir en futures eleccions: no rebutjar a priori a ningú a l’hora de pactar?
L’objectiu per a un partit polític sempre és poder-se presentar per si sol, però les regles del joc fan que la Llei electoral sigui molt perversa per a un partit com el nostre. Per tant, en aquest sentit hi va haver un punt de maduresa política dins del partit per decidir què fèiem: si manteníem la vocació de no negociar o ens plantejàvem fer-ho per entrar a les institucions, perquè és des d’aquestes que nosaltres podrem fer força per poder canviar aquesta llei electoral. I així, després de vuit anys, ens hem adonat que aquesta és l’única via per poder canviar les coses aquí a Andorra.
Per això sempre que les coses es facin de manera molt clara i no hi hagi fagocitosi i mantinguem molt clar d’on venim i què és el que fem, lògicament tots els camins són vàlids fins algun dia que els Verds es puguin presentar sols en unes eleccions.
El pacte va ser del tot impossible amb el PS. ¿Com s’explica això si és una força política més afí als Verds ideològicament parlant?
Les negociacions s’han de fer amb temps, i nosaltres sempre ho fem sobre la base de programes i idees. Per tant, és important que hi hagi una previsió de futur a l’hora de fer aquesta negociació. El que no es pot fer és anar de pressa i corrent i a qualsevol preu.
Fins ara, a Andorra no havia hagut una pràctica de negociació entre partits clarament diferenciats ideològicament, i de mica en mica aquesta serà la tendència. Per tant, m’imagino que en el si del PS una de les reflexions que hauran de fer serà en aquesta línia. En el cas de CC, la negociació es va fer amb molt més temps i sobre la base programàtica, i nosaltres prioritzem més les idees que els llocs en una llista.
¿Fins a quin punt farà servir la seva entrada al Comú massanenc com a plataforma per explicar les idees dels Verds?
D’aquí la importància de fer una bona negociació en el terreny programàtic, perquè així després és molt més fàcil poder portar a terme part de les propostes que com a Verds hem aportat. Ciutadans Compromesos ha estat una plataforma molt oberta en què s’han integrat fins i tot persones procedents del PS, dels Verds i també independents, i tot això farà que la feina sigui molt més senzilla.
¿A l’hora de definir les seves competències a la corporació comunal, s’ha tingut en compte la seva adscripció als Verds?
En el meu cas s’ha volgut fer una conselleria en què hi hagués un treball molt transversal. Això forma part del concepte de sostenibilitat que els Verds hem explicat sempre i que hem prioritzat. Així, si treballem en diverses àrees, com cultura, educació, medi ambient, agricultura, i participem també en comissions en turisme, dinamització cultural, neteja i via pública, és perquè hi ha d’haver aquest treball transversal. A més, en aquesta cas feia falta una figura amb un perfil tècnic, i per tant la meva professió veterinària ajuda molt a aquesta tasca.
O sigui que no es pot dir que li faltaran responsabilitats en una conselleria amb tantes competències.
S’ha apostat pel concepte de sostenibilitat en un sentit pluridisciplinari. No és només mediambiental, sinó que engloba aspectes de cultura, de creixement econòmic i turisme, etcètera. D’aquí que hi ha d’haver una persona polivalent al capdavant, i més en una parròquia on la cultura és tan important, ja que tenim Andoflora, el mercat de Nadal i un teatre que té una agenda els 365 dies de l’any. En un moment de crisi, en què el turisme pot ser la eina de desenvolupament de la parròquia, cal fer un esforç amb la col·laboració de tots: el conseller, els funcionaris i la ciutadania, a través del teixit associatiu.
¿La democràcia participativa, que sembla que tothom defensa avui dia, com es pot portar a la pràctica?
El que passa és que és un terme que a vegades s’utilitza sense saber realment el que vol dir i es converteix en folklòric. I el mateix passa amb el terme sostenibilitat. Per tant, la democràcia participativa no és només una àrea d’atenció ciutadana, sinó que implica com fer que els agents econòmics i empresarials col·laborin per tirar endavant la parròquia, i això vol dir treballar de manera molt pròxima als agents comercials i fer-los partícips del projecte de la parròquia.
Això ja s’està fent a la Massana, i hem de continuar en aquesta línia. Hem de fer també que tota la gent participi en la vida social i cultural de la parròquia treballant de manera pròxima a tothom. Igualment, s’ha de recuperar que la gent jove s’impliqui en la realització de les festes i la celebració de les tradicions.
En la societat civil hi ha sectors que estan organitzats, però d’altres no, i per això caldrà posar en marxa instruments perquè el màxim de persones participin. L’objectiu és observar en aquests cent dies de gràcia que tot govern té per després poder fer propostes més concretes en relació amb cada col·lectiu.
¿Quina valoració global fa de les eleccions comunals del passat mes de desembre?
Una cosa que em preocupa és l’abstenció i el vot en blanc. I en concret, l’augment que s’ha registrat. Això vol dir que hi ha, no només aquí a Andorra, un dèficit de qualitat democràtica. Per tant, el nostre treball com a polítics és dotar d’instruments que permetin una millora de la nostra qualitat democràtica.
Això es pot fer, per exemple, com ja hem mencionat abans, a través de la democràcia participativa i també a través d’elements de la democràcia representativa. Aquesta última inclou que hi hagi una modificació de la Llei electoral perquè avui en dia no hi ha una proporcionalitat ni en unes eleccions nacionals ni en unes comunals, cosa que fa que alguns electors decideixin no votar, votar en blanc o fins i tot votar nul.
Per això hem de treballar i hem de ser valents per apostar per una modificació de la Llei electoral i, per altra, banda, hem de seguir pensant que el polític no pot ser un xec en blanc sobre el qual es decideix cada quatre anys, i per tant cal posar en marxa una democràcia participativa, cosa que vol dir que hi ha d’haver una corresponsabilitat amb les decisions que es prenguin en les institucions, ja sigui a nivell de país o de les parròquies. O sigui que hem de ser capaços de fer que la gent participi en l’activitat política d’un país.
Nosaltres, els Verds, tenim molt clares quines poden ser les eines que s’han d’utilitzar per aprofundir en aquesta democràcia participativa i aconseguir la integració, per exemple a través dels vots dels residents, de la nacionalitat, dels pressupostos o de les consultes ciutadanes.
Però els partits polítics majoritaris no sembla que vulguin avui dia modificar la Llei electoral.
Nosaltres només podem demanar que els polítics siguin valents per plantejar les reformes que la societat reclama. Hi ha d’haver una anàlisi autocrítica per aquesta abstenció i vot nul. Em consta que hi ha bona voluntat, però no sé si hi ha valentia.
¿Quines seran les prioritats en la conselleria de Cultura, Educació, Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat que vostè encapçala com a presidenta?
La prioritat global de tot el departament és fer més amb menys. Aquest va ser el lema de Ciutadans Compromesos i això implica un gran esforç per part de la figura política del conseller, del funcionariat i de la mateixa ciutadania. Per tant, hi ha una corresponsabilitat de tots plegats per intentar fer més amb menys.
Es tracta de mantenir els mateixos serveis en un context econòmic complex que implica que, lògicament, hàgim d’utilitzar instruments de contenció de les despeses. Per això des de CC s’ha creat una comissió específica de mancomunitat i d’austeritat perquè la situació així ho requereix. S’ha de recordar que l’àrea de cultura i medi ambient ha estat un dels exemples a seguir pel que fa a la mancomunitat: l’Escola d’Art, l’Escola de Música i l’esbart estan treballant conjuntament amb Ordino. Això permet mantenir i fins i tot incrementar les ofertes i els serveis, però amb una contenció de la despesa, i és el que ens demana la gent al carrer. Una de les prioritats en cultura, que va en la línia del que defensa el Govern, és que hi hagi una agenda cultural única al país en què hi hagi una coherència i hi participin les diferents parròquies.
¿És possible que l’àrea de Cultura quedi una mica arraconada i amb poc pressupost en una època difícil econòmicament com és l’actual?
La cultura requereix, en un moment complex com el que estem vivint, que hi hagi una sostenibilitat. En aquest sentit, s’ha de garantir i mantenir una agenda cultural de qualitat, però amb el mínim cost possible. Tenim un marge de maniobra molt estret, però hem de seguir mantenint això de cara a la qualitat de vida dels ciutadans que viuen aquí i també dels nostres visitants.
Crec que la cultura és una de les eines importants i prioritàries, per exemple, a l’hora de desestacionalitzar el turisme. O sigui, que hi ha esdeveniments com Andoflora o el Saló del còmic que són importants per conservar l’atractiu turístic. I el que també és important i ha de ser una altra de les nostres prioritats és donar el màxim suport als artistes del país i també a companyies de teatre que tenim a la parròquia, com és Assaig 9.
Per acabar, una de les coses que volem continuar fent és que la biblioteca no sigui només un lloc de lectura, sinó que sigui també un punt que aculli també actes relacionats amb la literatura, com les lectures dels contes de Nadal o un cicle de lectura per a la gent gran. Això moltes vegades no requereix una gran inversió econòmica, sinó que cap apostar pel treball en equip perquè hi hagi propostes que no requereixin un gran cost però que permetin dinamitzar l’aspecte cultural de la parròquia.
¿Hi ha alguna alternativa a les retallades que s’estan aplicant a tot arreu o cal anar irremeiablement per aquest camí?
El que és possible és fer més amb menys, però això requereix molt més esforç i instruments que fins ara aquí a Andorra no havíem aplicat. Per tant, cal una sostenibilitat econòmica aplicant conceptes de mancomunitat i de treball amb les diferents parròquies per poder mantenir els serveis. Aquesta era una qüestió que en èpoques de vaques grasses no ens plantejàvem; per això els moments de crisi ens permetran racionalitzar algunes coses que eren insostenibles.
Fins ara a Andorra hi havia set països, i ara el que hem de fer és treballar amb una visió d’equip perquè al final som el que som i hem de racionalitzar. S’ha de tenir en compte que en el cas de cultura, respecte a pressupostos anteriors, hi ha hagut una retallada de fins al 65% en despesa i ara el que hem de fer és mantenir aquesta situació.
Mancomunar ha estat un terme estrella de la passada campanya electoral. ¿Fins a quin punt es pot anar més enllà del que ja s’ha fet en aquesta via?
És un dels reptes prioritaris que tenim com a parròquia i com a país. En el cas del meu departament, ha sigut pioner en l’aplicació d’aquest concepte i hem de seguir en la mateixa línia. El que veiem és que l’Escola d’Art i l’Escola de Música han donat un exemple per garantir que els ciutadans de la nostra parròquia puguin gaudir de tots els serveis però amb solucions que no suposin un elevat cost per a la gestió comunal.
Un dels projectes que es van mencionar durant la campanya electoral va ser fer una granja escola a la parròquia.
És una de les propostes de l’àrea d’agricultura del nostre programa. El que voldríem fer, de manera conjunta amb l’Associació de Pagesos, és una iniciativa per donar a conèixer les activitats agrícoles i ramaderes. I és que cal que els nostres infants coneguin, per exemple, de primera mà com és una vaca. I és que l’agricultura és sovint la gran oblidada en una gestió comunal.
És una proposta que també pot estar relacionada amb la formació en temes de jardineria i lligada al que és el turisme rural. Aquesta també és una proposta del Govern i nosaltres encara fa molts pocs dies que estem al Comú, i per això per ara no se’n pot dir res més. En una parròquia on encara hi ha activitat agrícola i ramadera com és la Massana, aquest projecte pot ser interessant.
El parc del Comapedrosa és un dels grans atractius de la parròquia. ¿Quines actuacions preveu en aquest àmbit?
El parc del Comapedrosa és el nostre diamant i, per tant, lògicament hem de seguir gestionant-lo trobant l’equilibri entre la conservació de l’entorn natural i les activitats humanes que s’hi desenvolupen. I, d’altra banda, hem d’apostar per aquest parc com a atractiu turístic de la parròquia i com a element important per aconseguir la desestacionalització del turisme. Així, a l’estiu s’ha fet un esforç amb els hotelers per fer activitats i s’haurà de continuar en aquest mateix sentit durant el mandat que ara acaba de començar.
© 2012 text i imatge Diari BONDIA
La revolta de les granotes
Deu ser la ressaca d’aquests dies festius.
Cercant inspiració, he tornar a visitar els arxius de les meves opinions antigues, i m’he adonat que el que us diria avui seria molt semblant al missatge en què us desitjava un millor 2011….
Però no serà així, no.
Aquest any passat diria que ha estat ric en esdeveniments a Andorra i arreu..
Però tot segueix igual…
A Andorra tenim un nou Govern, tenim nous Comuns…
Però tot segueix igual. La gent continua perdent els seus llocs de treball. Les empreses i les famílies cada cop tenen més dificultats. Hem assistit a quinze dies d’una obscena i obsessiva febre de consumició… Sembla mentida, que farts de menjar i de posseir durant tot l’any, encara ens quedin ganes de menjar, gastar, comprar….
Qualsevol diria que el món s’acaba!
A la resta del planeta, hem assistit expectants a l’esclat de les revolucions a alguns països Àrabs, la primavera Àrab li diuen… Obama ha anunciat que els Estats Units es retiren definitivament d’Irak… Els alts mandataris financers mundials han aconseguit substituir els governs electes Europeus per tècnics formats en la seva mateixa escola… En el tram final de 2011 assistim al despertar de l’ Hivern Rus…
I no obstant tot segueix igual. La crisi provocada per la desregulació financera generalitzada continua. Els gran països exportadors d’armes continuen sense vergonya armant amics i enemics. Una part del mon mor de malalties degudes a la sobrealimentació, mentre l’altra es mor de fam.
Continuem embrutint-nos, mirant programes brossa a la televisió.
De les notícies ens crida l’atenció els problemes de faldes dels polítics, acceptant amb resignació, que les coses son així… Total, qui mana son les entitats financeres, ells si que en saben…
Si en una cassola plena d’aigua bullint hi tirem una granota, aquesta saltarà tan bon punt l’aigua calenta li toqui la pell, salvant-se així d’una mort segura.
Si en una cassola d’aigua a temperatura ambient hi posem aquesta mateixa granota i anem fent pujar la temperatura fins que l’aigua bulli, l’animal anirà acostumant-se a l’augment de temperatura fins que mori per l’efecte de la calor.
Doncs no, no vull ser una granota més!
Admeto que el 2011 és un any per oblidar… Crec però, que si que ens ha deixat una llavor important:
Els nostres avantpassats ja la pressentien….
Diuen que de fet, els primers monument megalítics es van edificar per a celebrar la seva arribada.
Els astròlegs de la gran Babilònia la van descobrir fascinats, en els seus càlculs mes elaborats.
Els savis egipcis van rebre de Thot aquest somni secret i el guardaren amb cura. També ho van xiuxiuejar a l’orella dels seus homòlegs Hel·lènics. Però tot va desaparèixer amb l’incendi de la biblioteca d’Alexandria, encara que es digui que en quedaria una traça en algun lloc sota la Gran Piràmide.
Nicolas Flamel va protegir amb tant d’amor la descoberta que es va creure, equivocadament, que havia trobat la pedra filosofal.
La inquisició va incendiar Europa amb l’esperança de trobar el misteri.
Els sobirans d’Espanya i Portugal van enviar els conquistadors al nou mon per provar d’extreure als Maya la veritat sobre el tema. Però en compte d’això, per culpa d’una mala traducció els invasors europeus van creure que es tractava de la fi del mon.
Error.. Greu error…
De tant en tant, Nessy i el Yeti surten del seu amagatall per verificar si aquest anunci, aquesta predicció, aquesta revelació, s’ha realitzat a la superfície del mon.
Una branca absolutament confidencial de la CIA treballa àrduament des de fa 50 anys per a reunir proves de tots els elements relacionats. Els qui han intentat saber mes sobre aquest servei ultra secret han anat desapareixent sense deixar traça, com abduïts.
La criatura de Rosswell, abans del crash de la nau, venia de camí a la terra per portar la bona nova a la humanitat, però la van fer callar destruint la seva nau, i fent-nos creure que els visitants dels altres sistemes solars ens volien mal.
I no, no penseu que he abusat de les substancies tòxiques aquestes festes perquè, ja la tenim aquí, la misteriosa profecia del 2012: la revolta de les granotes!
Granotes del mon no us conformeu amb qualsevol cassola d’aigua!
© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra
Espai d’opinió de Radio Valira 11-01-2012
Les précieuses ridicules
Sóc addicta a seguir tot tipus de premsa, blogs, i programes audiovisuals. És cert que tinc tendència a preferir seguir als mes afins a les meves pròpies idees, però també intento superar l’aversió que em provoquen alguns altres corrents, ni que sigui per convèncer-me encara mes, que si he triat un camí en un moment donat, deu ser per quelcom.
Us puc ben assegurar, que molts cops, m’irrito, m’enfado, d’altres en faig un fart de riure, contesto, retwitejo… És aquest no? l’objectiu de les noves maneres de comunicar-se… Aprofitar la immediatesa i la transversalitat de la informació, i sobretot participar-hi, aportant-hi el teu propi granet de sorra.
No sóc una ideòloga, i de fet he aterrat en el mon de la política per una successió de fets i de vivències. Després de criticar, lluitar per quelcom, passar a l’acció, tinc el convenciment que aquest és el camí correcte si vull intentar canviar les coses.
Sóc conscient dels nous reptes que suposa aquesta nova era de la informació i dels reptes que suposa la revolució d’internet. I estic convençuda que la nova via democràtica ha de passar precisament pel reconeixement de la enorme força de les xarxes. Ara ja no hi han excuses per a no instaurar una participació democràtica efectiva, la gent sap que vol i així ho fa saber…. La gent esta informada i té la possibilitat d’estar-ho de la manera mes plural possible.
Si la censura té poc a fer en aquest nou mon d’informació, també apareix un altre fenomen. És el fenomen de la caricatura i la ridiculització. Em direu que sempre ha existit el cinisme i la desqualificació de l’altre. Val, però com abans tothom es trobava dins el seu cercle d’afinitats, tot el públic del cercle podia riure les gracies… Ara de fet això no canvia en el sentit on la gent es riu, i aplaudeix les gracies de les pròpies amistats. Però t’adones que existeix un grup especial entre molts altres. És un grup amb personalitat pròpia molt marcada. Però sobretot no els hi digueu que pertanyen a un grup, ja que defensen a ultrança la llibertat de l’individu, fins al punt que no reconeixen res mes que això: l’INDIVIDU.
La societat és per definició alienadora, ja que en un moment o altre, aquesta societat intervé d’una manera o altra sobre el seu individualisme.
A partir d’aquí tot moviment social, tota proposta col·lectiva, tota iniciativa orientada a un grup de mes d’una persona, és susceptible d’interferir amb l’individu, i doncs mereixedora d’escarni i ridiculització.
Després descobrim, que aquests individus, adoren ser algú en aquesta societat que els hi fa “repelus”, els hi encanta ressaltar dins un grup, i habitualment es dediquen a besar els vents dels que tenen algun tipus d’influència social. Deixeu-me fer psicologia barata: actuen com essers per damunt del gregarisme de la societat, però en el fons els encanta sentir-se admirats per la colla de corders que som la resta.
A mi tampoc m’agrada la societat en la que vivim, la trobo altament imperfecta. Però la vull millor i per això amb mes o menys encert la vull canviar.
Per això em rebenten la colla de preciosos que trobes per les xarxes, que nomes analitzen, ridiculitzen, i son incapaços de fer cap proposta concreta, que pugui afectar en positiu a algú mes que a ells mateixos.
© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra
Espai d’opinió de Radio Valira 20-12-2011
Estimat banquer
Formes part de la meva vida, perquè un dia ens varem triar l’un a l’altre, per costum, o potser també per obligació…
Ens varem conèixer ja fa molts anys, jo només era una nena, i vaig venir a obrir una «llibreta» acompanyada dels meus pare o de la meva mare, ja no me’n recordo exactament. Venia tota ufana a ingressar els meus primers estalvis.
Mes tard, em van donar la responsabilitat, d’anar a fer els ingressos de caixa de la casa… Encara recordo el fer llargues cues a “La Poste” allà a l’Avinguda Meritxell per a ingressar els xecs dels clients Francesos…
També recordo, al marxar a estudiar a França, les complicacions, perquè allà tot ho volien cobrar en xecs, per a poder obrir un compte, ja se sap estudiants sense recursos propis…. Però en fi, ho vam arreglar…
Llavors, vaig entrar triomfant un dia a l’oficina: havia cobrat el meu primer salari. Ara senyors, vull una targeta de crèdit, que ja he entrat en l’edat adulta i autònoma.
Primer salari, primers caramels: vols un cotxe nou?
I ja em veieu cada mes comptant els calerons per pagar-me el Fiat Punto, la cadena estèreo, el pis, els sopars i sortides varies….
Em sap greu dir-ho, durant molts anys, no he estat una bona clienta, massa prudent, massa responsable, o simplement, tenia molt clar el que guanyava i el que podia gastar….
Al final però, caus: que si un Pla d’estalvis pels nens, que si un Pla de Jubilació…
Desprès comences amb l’assegurança de la targeta de crèdit, una assegurança per professions lliberals… I ja et comences a adonar, que no ets només el meu banquer, sinó també el meu agent d’assegurances…
Un dia entres a l’oficina i et diuen: “quines vacances t’has ofert! Suissa, França, Itàlia, Àustria….”
I dius: “tu com ho saps, on he estat de vacances? Que t’ho ha explicat el meu home?”
Et diuen: “Nooo, és per la targeta de crèdit”
I com no saps que contestar dius: “però si aquests països estan tots en un grapadet…”
El cas és que surts de la sucursal amb una sensació d’estar vigilada per el “Gran Hermano”.
Cada cop que vaig al restaurant, a la perruqueria, a depilar-me, a comprar-me calces, també se n’assabenten? Uixxxx……Quin iuiu…..
El cas és que entre temps he caigut en la gran trampa: la HIPOTECA. En majúscules.
Ara per mes que m’emprenyi, et deuré respecte i submissió, ja que m’has atorgat de manera magnànima la possibilitat de tenir, de posseir casa meva, i ara et deuré un etern agraïment….
Però……. ben pensat, com sóc provocadora de mena, i vista la situació actual, crec que sóc jo la qui té la paella pel mànec: pago regularment, i si et deixo de pagar, el problema el tindràs tu… al final a casa els meus pares potser encara em voldran.
I és que avui estic indignada. Indignada perquè durant molt temps i sense cap mena de vergonya, heu acceptat diners sense saber-ne la procedència, heu acceptat que és sobre endeutessin pobres treballadors oferint-los el pis, el televisor de plasma, el cotxe i les vacances, heu proposat descaradament productes tòxics a estalviadors, fins i tot heu ofert Plans d’estudis pels nens que no eren mes que inversions d’alt risc a la borsa…
A mes, resulta que ara no podem viure sense tenir un compte al banc: assegurances, lloguers, telèfons, electricitat, tot ha de passar per les vostres mans…
No contents amb la part de responsabilitat en la crisi que us pertoca, a mes de dirigir les polítiques dels països i en particular del nostre, ens feu “passar pel tub” de les vostres exigències.
És ètic fer pagar a un treballador temporer 120 € per obrir un compte? És ètic negar-se a obrir-los un compte quan se sap pertinentment que el necessiten per a trobar pis, per a cobrar les nomines, per a pagar la llum i el telèfon?
Estimat banquer, tu i jo estem lligats l’un a l’altre encara per molts anys, però permet-me que et digui, que la nostra relació és a dues direccions…. Jo intentaré ser bona i pagar regularment, és més, prometo fer-te treballar, i enviar-te els meus assalariats. Però si us plau, necessito tornar a tenir confiança en tu.
M’agradaria retrobar aquell banquer que enregistrava solemnement les 1000 pessetes a la “llibreta”, amb el mateix “carinyo” que el xec de 1 Milió.
© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra
Espai d’opinió de Radio Valira 13-12-2011
“La gent està defraudada del retorn que té dels polítics”
per FORUM.AD
Divendres 9 d’desembre de 2011
Per Redacció
La presidenta dels Verds d’Andorra, Antònia Escoda, mostra la seva decepció amb la campanya electoral de les comunals que ha tingut lloc “perquè hi ha una situació del país que no s’hi ha vist reflectida”. Escoda considera també que “la gent està defraudada del retorn que té dels polítics” i afirma que estaria “encantada” de participar en un projecte per fer un altre partit nacional d’esquerres al marge del Partit Socialdemòcrata (PS).
-Finalment els Verds d’Andorra han pogut entrar en un Comú formant part de la candidatura de Ciutadans Compromesos a la Massana. Quina valoració en fa?
-Serà la primera vegada que estem presents en una administració, però voldria recordar que va haver un verd elegit per al consell d’administració de la CASS i crec que ningú no podrà dir que no va fer una bona feina, cosa que també penso que farà ara la Jael Pozo al Comú de la Massana. D’aquesta manera, es demostra que no només som capaços de crear debat i opinió, fent propostes que ningú s’ha atrevit a fer, sinó que també sabem gestionar. Estem molt contents perquè durant la campanya s’ha vist que Ciutadans Compromesos era un equip molt sòlid i que s’ha fet una candidatura transversal en la qual els seus membres representen moltes sensibilitats diferents. Entrar en el Comú de la Massana és un èxit que volem fer totalment nostre.
-Aquest èxit demostra que a partir d’ara els Verds negociaran amb les forces que sigui en cada moment i no necessàriament només amb el PS, com a partit més proper ideològicament?
-Penso que cada elecció és diferent. La veritat és que no hi ha hagut gaire diferències en la feina feta per tots els Comuns independentment de la sensibilitat política de la majoria. Hi ha Comuns que se suposava que eren progressistes i han privatitzat i subcontractat empreses, i altres conservadors que han fet molta tasca social. Per això no sé veure que hi hagi diferències ideològiques molt marcades en els Comuns. Per tant, a l’hora de pactar nosaltres ja vam aprovar una ponència en la qual dèiem que ens presentaríem amb qui proposés un canvi en la llei de la nacionalitat, la llei electoral i el vot dels residents, però vam decidir ser menys ambiciosos a canvi de poder arreglar les coses des de dins.
-Sembla que hi ha un cert moviment ciutadà per canviar la llei electoral, que com a grup petit no us afavoreix gens.
-S’ha de recordar que es va tirar endavant una iniciativa legislativa per fer una llei que reguli els espais sense fum i ara s’està treballant també en una iniciativa similar pel que fa a la llei electoral. O sigui, que notes que la ciutadania es mou quan hi ha una cosa que l’interessa realment. La idea, que em sembla molt interessant i té tot el nostre suport, és fer una proposta perquè la llei electoral es canviï. Nosaltres ens hi adherirem de manera individual, perquè això és una cosa sobre la que s’ha de pronunciar cada ciutadà.
-Per què creu que hi ha hagut tanta abstenció a les eleccions comunals?
-Jo estic molt decebuda de la campanya perquè hi ha una situació del país que no s’hi ha vist reflectida. Per exemple, hi ha un debat sobre les competències i les transferències als Comuns del qual no han parlat els candidats. No s’ha d’oblidar que els Comuns tenen molt poder i han de plantejar les seves propostes en qüestions com aquesta, però la campanya ha estat molt pobre. Tampoc s’ha parlat, en general, del vot dels residents, quan tothom hauria de ser valent i dir si està a favor o en contra. El mateix passa amb el reglament dels Comuns, que s’estan fent ells mateixos quan seria bo que hi hagués una llei que ho regulés, i la falta de democràcia que hi ha a les corporacions, que és molt gran. En canvi, s’ha parlat molt de l’endeutament quan resulta que tots els Comuns, independentment del color polític, estan igual. A més, no s’ha d’oblidar que només es pregunta a la gent cada quatre anys i després ja no se la consulta en absolutament res. En general crec que la gent està defraudada amb el retorn que té dels polítics.
-I quina és la solució?
-La solució és que hi hagi més democràcia, tan senzill com això. Es tracta de fer veure a la gent que quan dóna la seva opinió se la té en compte. O sigui que s’han de consensuar les coses amb els que t’han votat.
-Creu que la gent ha entès finalment el pacte que els Verds van fer a la Massana?
-El que veig és que la nit de les eleccions tothom ens va donar les gràcies pel que nosaltres havíem pogut aportar al triomf de Ciutadans Compromesos, i per això es pot dir que s’ha entès el pacte que es va fer i que no és vist contra natura, com es va veure en un principi.
-En canvi no va ser possible pactar amb el PS.
-El fet de ser més propers, a vegades fa que siguis més crític. Amb el PS ja vam intentar pactar a les generals i no va poder ser, i això deixa unes ferides que han de cicatritzar. A més, com he dit, unes comunals no tenen res a veure amb la ideologia i sinó que m’ho demostrin. Al final, amb qui pactes és amb les persones.
-S’ha entès que els Verds d’Andorra no estiguessin presents en les eleccions comunals?
-Quan portes quatre eleccions en quatre anys puc assegurar que hi ha un cansament, i després s’han de tenir en compte les disponibilitats dels nostres membres. Crec que som dels partits que està vivint la crisi en primera persona perquè hi ha persones que s’han quedat sense feina… El plantejament és que ens faríem mal anant a les Comunals, tenint en compte que el resultat a les anteriors va ser bo. L’important ara per a nosaltres és refer-nos una mica i seguir amb els nostres plantejaments, que tenim molts clars en disposar d’un referent europeu. Hem de reprendre el treball de base que sempre havíem fet i presentar projectes concrets.
-Quina valoració fa del panorama que s’ha definit als Comuns?
-Nosaltres sempre ens hem mostrat en contra del bipartidisme i per això hem lluitat perquè es canviï la llei electoral, i ara només hi haurà un color als Comuns, cosa que pot ser encara pitjor. La sensació que vaig tenir, per exemple, és que a Encamp les eleccions no les havia guanyat UP+DA sinó que les havia perdut el PS. I això que la candidatura del PS era molt bona quant a les persones, però han fet una campanya per defensar vuit anys de consolat i això és el que els ha portat a la derrota. Crec que el PS encara està patint les conseqüències de les eleccions generals passades.
-Quina és l’opinió dels Verds sobre la possibilitat de crear un partit d’esquerres ampli del qual es parla darrerament com alternativa al PS?
-De moment nosaltres no hem tingut cap contacte, ni he parlat amb ningú del tema, però veig que és una cosa més factible fer-ho ara que esperar tres anys i després pactar per a les eleccions generals. Crec que s’ha de treballar a llarg termini i podria ser una plataforma en què estiguin diferents partits. Jo estaria encantada de fer una iniciativa com aquesta.
-Com veu la política que s’està fent des del Govern després que hagin transcorregut ja sis mesos de legislatura?
-D’entrada s’ha de dir que aviat hi haurà un pressupost, perquè penso que deixar el país sense un pressupost és una cosa molt greu. És una eina per poder treballar i durant dos anys s’ha negat a aquest país un pressupost, sobre la qual cosa tots els polítics que hi havia aleshores haurien de reflexionar. Com a mínim, aquest Govern disposarà d’aquesta eina per avançar. No s’ha d’oblidar que hi ha una crisi estructural que si no s’ataca el país no funcionarà.
-Què us sembla la mesura de la retallada salarial a l’Administració?
-El que passa és que encara no tenim clar a on volem arribar, ni quanta gent necessitem ni quin tipus d’Administració volem. Si aquesta està sobredimensionada s’haurà d’abordar el problema per aquí. I és que amb la retallada de sous no crec que s’estalviï gaire, i en canvi continuem sense recaptar impostos, quan l’ideal seria que hi hagi més ingressos per fer, per exemple, inversió en obra pública. El que veig també és que si vols fer una inversió per posar en marxa una iniciativa tampoc et deixen els diners. Amb l’Administració passa com amb la CASS, o sigui que tenim un servei sanitari molt bo, però sobredimensionat. De totes maneres, si en alguna cosa es pot permetre que hi hagi dèficit, tot i la crisi actual, és en la sanitat i l’educació. I si hi ha abusos, ja és hora que es comenci a fer alguna cosa, però el que no es pot fer és culpabilitzar a l’usuari. No és just que als funcionaris els retallin el sou, però ells han de proposar alguna cosa i ser proactius.
© 2011 Entrevista i imatges FORUM.AD
Nota Verds: Podeu llegir l’entrevista en el mateix Portal de FORUM.AD prement aquí
SINDICA’T AL BLOC
WEB 2.0 + XARXES SOCIALS
-
-
Imatges Verds
