Cerni Escalé Cabré
Secretari d’Organització
Joventuts d’Esquerra Verda (JEV)
Aquest article també és una resposta als publicats per Carles Blasi i Antoni Armengol al Diari d’Andorra (que daten del 03/03/09 i del 24/02/09, respectivament).
Aquest 14 de març, els comerços podran obrir, malgrat que és el Dia de la Constitució. Ha estat una decisió del PLA, propulsada des del Govern, però també és responsabilitat de tots els consellers que el 8 d’octubre del 1998 van acceptar la Llei de declaració del Dia de la Constitució tal com està formulada. Aquesta és la tesi que defensa l’escrit que segueix.
Al llarg de les darreres setmanes, noms il·lustres de la nostra política han proclamat el seu descontentament en relació amb la decisió d’aixecar la veda de compravenda el dia en què se celebrà el referèndum popular de la nostra Llei de Lleis. Alguns fins i tot s’han aventurat a dir que el comportament del partit lliberal és contrari al significat de la Llei de declaració del Dia de la Constitució. I incorreria, doncs, en una conducta il·legal, violant el principi de legalitat (tal com afirma Antoni Armengol). Aquest raonament reposa en una interpretació determinada de l’article 2 de la Llei, que diu que “aquesta data (Dia de la Constitució) és festa d’obligat compliment”, així com de la disposició addicional, que afirma: “Es faculta el Govern perquè estableixi les exempcions de l’obligació prevista a l’article 2, per als serveis directament relacionats amb el turisme.” Per als serveis directament relacionats amb el turisme. ¿Què interpretem per dits serveis? Segons Carles Blasi, es tracta únicament d’“estacions d’esquí, hotels, restaurants i estacions de servei per a la venda de carburants”. Sense considerar el comerç per extensió, és a dir, les botigues, com a part integrant d’aquells als quals és permès obrir els seus establiments. Bé, penso que aquest no és el sentit real de la Llei, i així ho afirmen les converses detallades i al·legacions dels consellers generals que van aprovar la Llei. La disposició addicional és ambigua, general i està mal escrita. Va ser la manera d’acceptar tàcitament que el partit governant pogués decidir si interrompre o no una de les nostres grans festes a canvi d’engrossir la butxaca del PIB.
Vicenç Alay, com a membre de la desapareguda Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), feia una declaració molt significativa a la sessió del Consell General del 8 d’octubre del 1998, quan es discutia sobre la Llei de declaració del Dia de la Constitució. Cito textualment: “[parlant sobre la disposició addicional de dita llei] Hauríem preferit un redactat diferent, no tan obert i ambigu com el que, finalment, ha acabat prosperant. [...] Si més no, el text definitiu té, almenys, el valor d’esvair qualsevol dubte sobre el tractament institucional i cívic que ha de merèixer el fet constitucional. Per aquest motiu votarem favorablement el text que es presenta.” Felicito el senyor Alay (i el senyor Vicenç Mateu, altre parlamentari d’IDN en aquell moment) per la seva capacitat com a legisladors i per ser els únics que van constatar com la disposició addicional donaria lloc a males interpretacions.
Ara bé, votant-hi a favor, van permetre ‒juntament amb la resta de la cambra‒ que el Govern lliberal interrompi la diada de la Constitució d’enguany. La festivitat es va subordinar al mercat, amb l’acord implícit de tots els presents. En la mateixa sessió del Consell, va incorporar-s’hi tard un parlamentari, que no va sentir la intervenció d’Alay. Es tracta del senyor Jaume Bartumeu, que finalment votà a favor del text presentat, sense que el seu grup, Nova Democràcia, fes en la seva intervenció cap referència a la disposició addicional. De totes les posicions, la més flagrantment contrària a la festivitat va ser la d’Agrupament Nacional Democràtic (AND), que esmenà l’article 2 demanant que se suprimís de l’articulat. Aquest fet equivalia a demanar que el Dia de la Constitució no fos festiu (tot i que a l’hora de les votacions la proposta fou retirada pel grup). Alguns dels homes que estaven a AND en aquell moment els sonaran: Ladislau Baró, Josep Dallerès, Miquel Alís i Enric Tarrado en formaven part.
En tot cas, seguim sense saber el significat autèntic de “serveis directament relacionats amb el turisme”. Per tal d’esbrinar-ho ens hem de desplaçar a les converses institucionals quan la Llei s’estava formant. El grup lliberal al Consell General va demanar que es canviés el text originari de la disposició addicional pel que tenim actualment. En la versió de la proposta de llei de declaració de la Festa nacional i del Dia de la Constitució (la proposta inicial que seria substituïda per la Llei actual) es deia: “Es faculta el Govern perquè estableixi els serveis mínims obligatoris –serveis públics, d’hoteleria, espectacles i venda de carburants‒ que queden exempts de l’obligació prevista a l’article 2.” Aleshores, el que sabem del cert és que l’esmena del PLA tenia l’objectiu de fer aquesta base més àmplia. Al meu entendre, aquest fet invalida els raonaments esgrimits pels senyors Carles Blasi i Antoni Armengol als seus articles d’opinió.
En cap moment durant els darrers anys cap partit en el Consell General ha demanat que es modifiqués una llei que membres destacats del PS actual ja consideraven ambigua i que podia portar a contradiccions. L’obertura dels comerços d’aquest any ha estat conclosa pel Govern, i ha afavorit així les grans empreses del país i menyspreat el sentit de la nostra identitat nacional. Alhora, la decisió no ha estat producte d’una negociació que inclogués els sindicats (els treballadors també es veuran afectats per la mesura d’obrir la botiga). En definitiva, els nostres polítics han acabat de confirmar la idea que Andorra és un supermercat sense ànima política. Però atenció, perquè tan greu és ser el braç executor de tal mesura com el que la permet. Tots els parlamentaris del Consell General des del 1998 l’han permesa, i dir a aquestes altures que hi estan en contra ‒o que l’actuació lliberal és il·legal‒ representa una important contradicció interna.
Peu de pàgina adreçat als legisladors que surtin de les properes eleccions generals: ja hem vist que el redactat actual de la Llei de declaració del Dia de la Constitució dóna peu a males interpretacions, notablement en la seva disposició addicional. Per favor, canviïn l’articulat del text. Una idea seria reprendre la proposta de proposició addicional de Rosa Ferrer, Vicenç Mateu i Simó Duró, transmesa a Sindicatura el 6 d’abril del 1998, que finalment fou desestimada.
© 2009 Cerni Escalé Cabré. Secretari d’Organització de les Joventuts d’Esquerra Verda (JEV).
Aquest article fou publicat per el diari Bondia el dia 5 de març de 2009 en la secció Tribuna
Filed under: Drets, Economia, Immigració, Política , 14 març, Andorra, Cerni Escale, Consell, Constitució, Diada Constitució, Govern, PLA, PS, Verds
Comentaris Recents