El copríncep Sarkozy

La visita institucional del representant del copríncep francès, Frémon, ha deixat ben clara la voluntat de Sarkozy per acabar, d’una vegada per totes, amb la lentitud andorrana per tal de sortir de la llista dels anomenats paradisos fiscals.

Aquest cop, l’advertiment que se’ns ha fet per part del Govern francès no té volta enrere, ja que som –segons el meu punt de vista– una gran molèstia per a un Sarkozy amb vocació de líder, no només a escala europea, sinó també a escala internacional, ara per ara lligat de peus i mans pel fet de ser el cap d’Estat d’un país que està inclòs dins de la llista de la OCDE. Això l’incomoda i li posa les coses més difícils –en un moment de crisi com és l’actual– per aconseguir esdevenir el líder europeu per excel.lència, a favor de la cancellera alemanya Angela Merkel, que va denunciar, fa uns mesos, la situació d’irregularitat de Liechtenstein.

La paciència de l’Elisi ha tocat fons i, en cap cas, el president Sarkozy perdrà l’oportunitat d’estar al capdavant polític europeu per culpa d’uns condicionants històrics que el tenen segrestat.

Independentment que des del Partit Verds d’Andorra estiguem d’acord amb Sarkozy, per qüestió de fons –perquè pensem que cal fer els deures i sortir de la famosa llista de paradisos fiscals–, també hem trobat altres punts de coincidència que tenen a veure amb el sentiment de segrest d’un passat històric que condiciona la nostra sobirania com a poble. Per aquest motiu, defensem un model republicà, que, en aquest cas, hagués estalviat al president Sarkozy sentir-se incòmode davant dels seus socis europeus i de nosaltres, el poble andorrà, incòmodes per les exigències d’un cap d’Estat heretat per la història.

Si molt no canvien les coses, sembla que no podrem aspirar mai a ser majors d’edat, perquè la Constitució ens exigeix estar sota la tutela perenne d’interessos –de vegades divergents– que, en aquest cas, s’anomena llista de l’OCDE, i en una altra ocasió –parlo de l’avortament– es va anomenar Vaticà.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 20 de febrer de 2009, en la secció La Finestra Oberta

Anuncis

4 pensaments a “El copríncep Sarkozy

  1. Si fóssim una república la garrotada hauria vingut molt abans i molt més forta. Per la seva funció de Copríncep Sarkozy malgrat tot ens fa de parallamps. El què passa és que tot té un límit.

  2. Hola Salvador,

    Gràcies per la teva puntualització, no obstant, ¿podries dir-me, d’ençà que tenim Constitució, en quines ocasions el Copríncep francès ens ha fet de parallamps?. Pel que fa a les garrotades… aquelles que ens han vingut en diverses ocasions (tabac, exportació de runes, sucre, etc), ¿no et sembla que ja es veien a venir? i, malauradament, tot va acabar per la pressió rebuda per la UE, independentment de que un dels nostres coprínceps fos el Cap d’Estat d’un país membre com el cas de França. El principal problema és que políticament si tinguéssim voluntat de fer les coses per nosaltres mateixos, adelantant-nos a la pressió exterior, penso que tot aniria millor i, fins hi tot la nostra imatge internacional milloraria.

    Gràcies per la teva intervenció.

    Salutacions cordials.

    Juli Fernàndez Blasi

  3. Crec que no podem oblidar la nostra historia, i els coprinceps van jugar en molts moments rols importants (personalment em molesta una mica aquests signes d’alzeihmer que de vegades mostrem).
    Però evidenment en temes com el contraban o el frau sigui quin sigui no poden defensar el indefensable. És a dir si no declarem la mercaderia entrant a Andorra es un delicte perseguit, en canvi sortir mercaderia més del compte del país es una activitat reconeguda.

    El coprinceps si fem les coses bé ens poden ajudar i molt, especialment el francès, però hem de fugir d’enmirallar-nos constanment amb els nostres veins del sud i oblidar-nos de la part francesa. No vec perquè tenim que prescindir d’ells. Que ens aporta de ser república, i no un coprincipat constitucional ?

  4. Estimat Josep,

    Sóc un defensor de la historia i de les tradicions, la qual cosa no vol dir que tingui que acceptar forçosament la situació actual, i això no vol dir que tingui mala memòria.

    Dit això m’agradaria anar per pams amb relació als arguments que molt lloablement has exposat, cosa que particularment t’agraeixo.

    Estic d’acord amb tu que els Coprínceps, en un passat (parlo de molt de temps, i com molt bé coneixeràs la història d’Andorra és molt interessant) van jugar un paper molt i molt important, fins hi tot gràcies a ells hem sobreviscut com a poble. No oblidem però, que la situació internacional era tremendament diferent, on existien unes ambicions d’expansió de conquesta brutals, cosa que va acabar definitivament amb el final de la Segona Gran Guerra.

    El que està clar és que a partir de la Constitució (1993), la voluntat sobirana del Consell General va quedar limitada pel fet que les decisions que allà es prenguessin podien estar vetades -cosa que critico- pels coprínceps (i això no em sembla democràticament saludable)… Ja sé que amb la signatura d’un dels coprínceps qualsevol decisió sortint del Consell General pot tirar endavant però… ¿i si tots dos no la ratifiquen?… ¿i si un dels coprínceps dimiteix? -recorda que això últim ha passat primer per part del copríncep episcopal amb relació a la Llei de l’avortament i fa uns dies amb el copríncep francès per l’assumpte de la OCDE- aquí és on està el problema.

    Per l’altra banda dir-te que, com molt bé sabràs, l’assumpte del tabac no té rés a veure amb el que tu dius de la declaració de la mercaderia sinó més aviat de la regulació dins del propi territori andorrà de certes quantitats de tabac (és a dir, si no tens cap tipus d’autorització és considera il·legal – per tant sancionable- transportar, dins d’una zona delimitada d’Andorra, una quantitat determinada de tabac, així com la venda al detall d’un nombre concret de tabac) Per tant, no és cap activitat reconeguda, tal com tu dius, el sortir mercaderia del país perquè així ens ho va exigir la UE. El mateix va passar amb les runes…

    Apreciat Josep, dir-te que també estic d’acord amb tu que no tenim perquè enmirallar-nos obsessivament amb el Sud perquè el Nord també existeix però precisament perquè Andorra té la seva pròpia identitat no té perquè enmirallar-se enlloc sinó ésser ella mateixa, cosa que amb l’actual Constitució i sent un coprincipat, ara per ara no podem fer si els nostres caps d’estat no hi estant d’acord.

    Per aquests motius, perquè som majors d’edat, volem decidir per nosaltres mateixos sense cap tipus de pressió ni de temor a fer enfadar als nostres coprínceps perquè la decisió del poble, al meu entendre és la més democràtica.

    Salutacions molt cordials

    Juli Fernàndez Blasi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s