Preservatiu de l’Església

Preservatiu de l’Església

Juli Fernàndez Blasi

Secretari d’Organització

Partit Verds d’Andorra

Una vegada més, la jerarquia de l’Església Catòlica, encapçalada pel seu dirigent Benet XVI, ha omplert de polèmica tota la comunitat científica, el Fons Mundial per a la Lluita contra la Sida, també a d’altres institucions internacionals que s’ocupen de treballar per a l’eradicació d’aquesta greu epidèmia i, com no pot ser d’altra manera, moltes persones a les quals preocupa de debò la cruel realitat social de l’existència del VIH.

La indignació que he sentit per les declaracions fetes pel Papa durant el viatge a Yaundé –capital del Camerun– és tan gran que se’m fa difícil de pair i només voldria que l’Església –millor dit, els seus dirigents– reflexionés entorn a la següent qüestió: ¿la vida de les persones és menys important que el dogma religiós?

Trobo d’una manca d’ètica molt greu dir que l’ús del preservatiu no serveix per prevenir-ne el contagi i que només l’abstinència és l’únic remei per eradicar l’epidèmia. ¿Com poden dir això? Si precisament l’abstinència –que haurien de complir els treballadors i treballadores de l’estament eclesiàstic– ha estat motiu d’escàndols al llarg dels segles, precisament pel seu reiterat incompliment. ¿Com poden afirmar una cosa així?. Si científicament el programa de l’ONU relatiu a aquesta epidèmia (ONUSIDA) va declarar que “els preservatius són un component essencial per lluitar contra la malaltia”.

És tant absurd el remei de l’Església per fer front al VIH com irrealitzable, i aquí és on nombroses personalitats mèdiques i governs, així com organitzacions no governamentals, han titllat de contraproduents i d’irresponsables les paraules del pontífex, perquè precisament a l’Àfrica és on més afectats de la sida hi ha.

No és d’estranyar, si més no, que molts creients se sentin decebuts del camí que segueix la cúpula de l’Església amb afirmacions tan abominables que passen per alt una realitat que mata centenars de milers d’éssers humans i, per tant –en part–, els fa ser coresponsables d’aquesta tragèdia.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 27 de març de 2009, en la secció La Finestra Oberta

Anuncis

Tenim propostes

Tenim propostes

Jael Pozo

Veterinària i cap de llista dels Verds d’Escaldes.

Ens han dit que les nostres perspectives són massa elevades. Ens han dit que aquest país està massa dividit, desil.lusionat, perquè la nostra opció es pugui considerar. Però des dels Verds d’Andorra res ens desil.lusiona, perquè sabem que ens trobem en un moment decisiu en què podem canviar les coses. Perquè hem escollit l’optimisme en comptes del pessimisme, la construcció en comptes de la crispació, la unitat en comptes de la divisió. Ha arribat l’hora de dir a tots aquells que creuen que amb els seus diners i la seva influència poden controlar alguns mitjans de comunicació, el Consell General i fins i tot els bancs, que el Govern és del poble, de tots nosaltres, i que estem aquí per recuperar-lo. Ha arribat el moment de tenir consellers i conselleres honrats, perquè també hi ha una manera decent de fer política. Representants que escoltin i aprenguin amb els ciutadans i ciutadanes del país, fins i tot quan s’estigui en desacord; que no només diguin el que volem sentir, sinó el que hem de saber.

A Andorra, aquesta nova classe política som els Verds, un equip de dones i homes disposats a treballar per la sanitat universal, pel nostre sistema educatiu andorrà, per potenciar tots aquells instruments de democràcia participativa, pel canvi en el sistema electoral, per assegurar una renda mínima garantida, per la creació de la mediació laboral i el Ministeri del Treball o per destinar el 20% de les promocions a l’habitatge social. I som capaços de treballar amb totes aquelles forces polítiques, estaments, agents socials i ciutadans i ciutadanes d’aquest país, units, per aconseguir tots aquests reptes. Serem consellers i conselleres que no només ocuparem una cadira, perquè volem trencar amb aquella imatge de conseller a qui ni tan sols li coneixem la veu. La nostra veu, que serà la vostra, se sentirà. Hem elaborat el programa a través de les demandes dels diferents col.lectius del país, establint accions puntuals i concretes com és el reconeixement i suport tècnic i financer a malalties com ara la fibromiàlgia, el síndrome de la fatiga crònica i les al.lèrgies i intoleràncies alimentàries. També treballarem per la tipificació en el Codi Penal respecte als maltractaments dels animals i el canvi de concessió del banc de sang a aquella empresa que no discrimini el col.lectiu d’homosexuals. També volem treballar en el disseny de la xarxa de transport públic i la creació de l’Estació Nacional d’Autobusos. Avui estem més a prop d’aconseguir-ho.

No serà fàcil, però el sacrifici val la pena. Hi haurà dies de frustració, de decepció, però quan comencem a veure els petits canvis, quan les coses comencin a canviar, quan les famílies puguin anar a votar juntes, quan esdevinguem un Estat de dret i sobirà de debò, sense coaccions des de Palau, quan cadascun dels nostres fills i filles heretin un planeta més net, quan Andorra es vegi a si mateixa menys dividida, aleshores serem capaços de mirar enrere amb orgull i dir que són aquelles eleccions del 2009 quan tot va començar a canviar.

Perquè serem capaços de desafiar el poder del diner, de les influències, dels oportunistes i desafiar-los per aconseguir quelcom millor. Aquesta és la nostra majoria. Podem unir treballadors i empresaris i les diferents forces representades a casa nostra per plantar cara a la crisi. Se’ns ha dit que no ho podem fer. Però allò que se’ns ha dit que no es podia fer, a mesura que passa el temps, canvia i es fa. Ens espera quelcom millor si tenim el valor d’anar a per totes per aconseguir-

ho. Ja hem canviat aquest país abans. Són aquest tipus de proeses que van portar les dones del país a demanar el vot, o la redacció i aprovació per referèndum de la nostra Constitució. Perquè junts, les persones normals i corrents, podem fer coses extraordinàries.

I us animem a fer-les amb els Verds d’Andorra. Som d’esquerres, moderns, som revolucionaris, però sobretot som casolans. No tenim diners, però tenim idees i il.lusió. Tenim un projecte nacional que té un aval important gràcies a la nostra trajectòria constant i seriosa. Es pot estar d’acord o no amb els nostres ideals, però tothom sap que som una força política decent, que no pretenem fer carrera política ni econòmica. Això és el que realment ens omple de satisfacció als meus companys i a mi. N’hi haurà qui trobarà que som beneïts, que la política és per fer això. Nosaltres, no obstant això, creiem que la política és per fer altres coses. I estem aquí per fer-les amb vosaltres. ¡Fem-ho!

© Març 2009 Jael Pozo
Veterinària i cap de llista dels Verds d’Escaldes.

¿Frivolitat o escarni?

¿Frivolitat o escarni?

Juli Fernàndez Blasi

Secretari d’Organització

Partit Verds d’Andorra

Amb la presentació pública de les candidatures que concorreran a les properes eleccions generals s’han destapat –en part– algunes de les incògnites que, dies enrere, amanien el panorama social i polític andorrà. Més enllà del nom de les persones que participaran als comicis, que també, ha arribat el moment de la veritat, el moment important en el qual el programa polític dibuixi clarament la ideologia amb la qual les formacions –partits o bé plataformes– s’hauran de definir.

És enriquidor, per sort i també per salut democràtica, que hi hagi diferents punts de vista, on tothom defensi amb convenciment allò amb el que honestament creu, però per fer-ho –aquí és on hi ha la diferència entre algunes persones– no necessàriament s’ha de recórrer a la frivolitat i menys quan aquesta actitud sembla tenir per objectiu l’escarni.

Malauradament, en moments tan importants com ara aquests, individus –amb més o menys ressò mediàtic– aprofiten qualsevol circumstància per intentar fer, pel seu compte, una campanya paral.lela que ridiculitzi als que ells pensen que han de ser ridiculitzats, utilitzant un egocentrisme arrelat a una professió que també té límits.

És una llàstima que la suposada condició humana que els hauria d’envoltar s’oblidi sovint d’allò que precisament dignifica tot ésser humà –més que la seva capacitat intel.lectual– la capacitat de respecte i educació cap als altres. Dit això, voldria anotar que el Partit Verds d’Andorra té moltes més propostes polítiques serioses de les quals uns quants s’esforcen només en voler mostrar –sigui per frivolitat o per escarni– (ells sabran el per què).

La petita porció en defensa del col.lectiu GLBT que inclou el programa dels Verds, invariable des de les eleccions del 2005, no és precisament el punt més rellevant, com moltes vegades hem deixat clar, sinó que ho és la defensa de la democràcia participativa, sobre la qual basem tres pilars de la nostra ideologia: el dret de vot dels residents, la nacionalització als 10 anys i la modificació de la llei electoral.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 20 de març de 2009, en la secció La Finestra Oberta

JUNTS, podem canviar

Al llarg dels nostres vuit segles d’història, la realitat política ha canviat enormement. És la cronologia dibuixada amb el coratge de les generacions passades, que ens ha demostrat que les coses poden canviar. Durant aquests anys de treball i militància política, ens hem adonat que els valors de llibertat i igualtat depenen de la participació activa d’un electorat despert. Perquè el compromís individual és important perquè les coses canviïn en política. Ja no és suficient preguntar-nos què pot fer el Govern per nosaltres, és també important preguntar-nos què podem fer nosaltres per nosaltres mateixos. Perquè el destí d’Andorra no serà escrit per a nosaltres, sinó per nosaltres, cal que JUNTS, com a poble, comencem aquest canvi.

SOM CONSCIENTS de l’escepticisme generat per la classe política. Al cap i a la fi, cada quatre anys, els candidats de tots els partits formulem promeses similars i aquest any no serà diferent. Tots oferim decàlegs i pronunciem discursos grandiloqüents. Però massa sovint, quan les eleccions s’han acabat, totes aquelles promeses desapareixen i donen pas als interessos particulars i les persones, novament, s’allunyen de la política, obligades a lluitar pel seu compte. Per això, des del Partit Verds d’Andorra volem canviar la manera de fer política. Us proposem fer avançar el país JUNTS, rescatar el significat de ciutadania, restaurar el sentit comú i l’ètica en el terreny polític.

El canvi no es produirà en la seu de cap partit polític. Es produeix en cadascú de nosaltres, treballant JUNTS per un present i un futur diferent, més just i equitatiu. Per això, el gran repte d’enguany és agafar el relleu polític i dur-lo molt més enllà, sense por del que pensin minories elitistes, amb una única fidelitat als ciutadans i ciutadanes del nostre país. Necessitem una alternativa coratjosa, que des dels valors que compartim empenyi reformes de fons, reformes innovadores. El que a la resta de cercles polítics es diu en veu baixa, allò que es ratlla dels programes electorals a la vetlla de la seva presentació, per no perdre cap vot, s’ha d’explorar sense embuts.

Per això ha arribat l’hora de desfer-nos de l’escepticisme, de la por, del pessimisme polític. JUNTS hem de posar fi a l’estratègia política que ens ha exclòs, que ens ha dividit massa temps, amb la política del NO, i optar per una altra estratègia basada en la suma, en la construcció, una política més optimista, capaç de transferir il.lusió i idees. Aquells que disposen a dividir-nos, els venedors de la política negativa o aquells que creuen que en política tot s’hi val, els direm que no existeix una Andorra d’un color o un altre, ni una Andorra dividida entre bons i dolents; hi ha senzillament una sola Andorra, plural i diversa. Alguns polítics els agradarà simplificar les opcions polítiques, però n’hi ha que, com nosaltres, creiem en l’arc de Sant Martí, multicultural divers, units com a poble, això sí, perquè tots i totes som Andorra.

El nostre optimisme, però, no és cec. No pensem que la desocupació o la crisi econòmica desapareixerà perquè deixem de pensar en ella. Parlem de l’optimisme per desafiar els reptes i les dificultats, a encarar-los amb valentia, amb esforç i dedicació i, en el nostre cas, amb una ferma voluntat política de tirar endavant el nostre país, prioritzant aquelles decisions que permetran superar els reptes que tenim al davant.
Ens queda molt treball per fer JUNTS. Més per fer per aquells treballadors i treballadores que estan perdent els seus llocs de treball; més per fer per aquells pares que es pregunten com pagaran els estudis universitaris als seus fills; més per fer per aquell jove que, malgrat el nivell, la voluntat i les idees innovadores, no veu possible el somni d’engegar el seu propi negoci a casa seva; més per fer per aquella mare soltera que no sap com arribarà a final de mes amb un sou menys mileurista; més per fer per aquella padrina que no pot pagar el lloguer de pis; més per fer per millorar el nivell de vida dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

JUNTS guanyarem aquesta batalla, per la justícia i l’oportunitat, per aixecar de nou la classe mitjana d’aquest país. Perquè qualsevol persona disposada a treballar pugui accedir a una formació que condueixi a un treball i guanyar un salari que permeti pagar les seves factures. Fem-ho. JUNTS podem convertir la crisi de l’escalfament global en oportunitat per la innovació i la creació de llocs de treball i en un incentiu per les empreses i les famílies.

Partim de la ferma creença en el fet que el vot que deixem en una urna no és l’única eina política que tenim com a ciutadans. Siguin quins siguin els nostres orígens, independentment de si som andorrans des de fa més o menys temps, de si tenim o no dret a vot, som una sola Andorra i compartim un missatge comú: anima aquell cosí, amic o familiar que vagi a votar. Anima el teu fill, nebot o nét que, si pot votar, canviï la situació. JUNTS tenim l’immens poder de canviar les coses. FEM-HO!

© 2009 Jael Pozo
Veterinària i cap de llista dels Verds d’Escaldes.

La fibromiàlgia

La fibromiàlgia

Juli Fernàndez Blasi

Secretari d’Organització

Partit Verds d’Andorra

És ben cert que l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de la Fatiga Crònica (AMARE) està fent una tasca importantíssima, donant ajut i divulgant socialment la veracitat de la part més difícil de difondre, que s’afegeix a la de la pròpia malaltia –la invisibilitat de la seva existència a causa del delimitat reconeixement mèdic, què gira entorn dels especialistes que es dediquen al tractament del dolor. És aquí on cal seguir treballant per trobar la complicitat necessària de tot el col.legi de metges per poder donar solucions reals de caire legislatiu i aplicar posteriorment justícia social d’acord amb una realitat, actualment no reconeguda –o si més no, no regulada.

El Partit Verds d’Andorra ja tenia en el seu programa electoral del 2005 el reconeixement d’aquesta malaltia i, quatre anys després, tornem a citar-ho específicament en el nostre programa perquè la resposta està –tal com bé va dir Bartomeu– en la voluntat política, i aquesta voluntat política es desenvolupa dins del Consell General i no dins de la CASS, cosa que de vegades pot crear confusió, en voler atribuir responsabilitats a qui realment no les té, sigui amb una intenció partidista, o perquè no interessa explicar.

Com a membre del Consell d’Administració de la CASS, em sap molt de greu cada vegada que es culpa erròniament la Seguretat Social Andorrana de qualsevol assumpte la resolució del qual no està a les seves mans, sinó que depèn d’altres institucions, perquè la tasca de la CASS és la de complir i fer complir la llei i recordem que el contingut de tota llei esdevé el mirall que reflecteix la voluntat i sensibilitat dels consellers que la redacten i l’aproven.

Per tant, crec que per honestedat caldria que ens preguntéssim en quantes ocasions s’ha debatut dins del Consell General el problema de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica, i entendre així el motiu pel qual encara avui no es pot donar solució –des de la Seguretat Social– a les persones que tenen la desgràcia de patir en el seu propi cos una malaltia difícil –avui per avui– de diagnosticar i de reconèixer.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 13 de març de 2009, en la secció La Finestra Oberta