Entrevista Isabel Lozano (El Periòdic d’Andorra)

“El problema no el té el nostre programa,

sinó part de l’electorat””

Isabel Lozano

Cap de llista

Partit Verds d’Andorra

Els Verds es presenten per segona vegada a unes eleccions generals. Des d’aquell 2005 en què Isabel Lozano va concórrer als comicis com a cap de llista, els ecosocialistes s’han anat fent un lloc en el panorama polític. Van aconseguir un representant al consell d’administració de la CASS i, tot i no obtenir representació, van millorar sensiblement els seus resultats a les eleccions comunals del 2007. Lozano afronta la cita amb les urnes amb el repte d’aconseguir que els Verds entrin a la Casa de la Vall.

–¿En aquests quatre anys els Verds s’han tret de sobre l’etiqueta de partit radical?
–El que hem aconseguit en aquests quatre anys és que ens vegin seriosos, responsables, amb una línia clara i que continuem defensant els mateixos projectes. Nosaltres no canviem ni ens hem canviat la jaqueta, no hem pactat i hem guanyat el premi a la constància.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano (BONDIA)

Isabel Lozano

Isabel Lozano

“Podem ser una força dins el Consell

que afavoreixi la ciutadania”

Isabel Lozano

Cap de llista

Partit Verds d’Andorra

Els Verds d’Andorra es presenten a aquestes eleccions amb el gran repte d’aconseguir representació al Consell General, i ho fan amb una campanya centrada, precisament, en la petició al ciutadà del vot útil. Ells defensen que són aquest vot útil perquè farien arribar la veu de la ciutadania al parlament. Les qüestions socials, determinats canvis en les lleis i el medi ambient són alguns dels pilars del seu programa.

Continua llegint

Entrevista a Isabel Lozano

per Cinta Audí
Andorra la Vella – Diari d’Andorra

“No busquem rèdit electoral, sinó que la societat canviï”

Isabel Lozano té 52 anys, està casada i té dues filles. Actualment fa de comercial i fa poc que va ser acomiadada d’una altra feina, en què havia treballat durant 35 anys. Li encanten les plantes i la lectura.

La candidata ecosocialista, que encapçala una candidatura que defensa els ciutadans i “no tan sols els nacionals”, torna a presentar-se després de l’intent del 2005. La formació aspira a tenir veu al Consell General.

Isabel Lozano Candidata per el Partit Verds dAndorra

Isabel Lozano Candidata per el Partit Verds d'Andorra

Per què es torna a presentar als comicis?
Nosaltres, des de fa sis anys que es va crear el partit dels Verds d’Andorra, vam presentar-nos a les eleccions generals de fa quatre anys i ja vam dir que érem una opció de futur. Estem contents perquè veiem que els altres partits s’han fet seus molts dels punts del nostre ideari. Aleshores, pensem que hem fet una gran tasca, de formigueta, de mentalitzar i de portar a la política temes que es parlaven al carrer però no als cercles polítics. Estem contentíssims que avui es parli de fer arribar el tren a Andorra o de fer una agència andorrana de l’aigua. I, sobretot, el que nosaltres dèiem que no podíem ser un paradís fiscal, avui s’ha demostrat. Hem vist també que hi ha molts que aposten perquè es canviï el sistema electoral i la Llei de transferències, i això vol dir que la nostra tasca no ha estat en va.

Personalment, per què torna a encapçalar el projecte?
De vegades es fan les coses sense pensar gaire i la política, per mi, sempre ha estat quelcom molt important. Des dels disset anys he estat una persona molt implicada políticament i això m’ha fet feliç. Jo sóc filla de la immigració, de sentir que si no estàvem contents ja sabíem on era la frontera i, avui en dia, que les coses hagin canviat i que puguem donar la nostra opinió i ser presents, per mi suposa un avenç dins de la societat andor­rana molt important.

Continua llegint

Entrevista a Jael Pozo

Per TONI SOLANELLES
Escaldes-Engordany

Jael Pozo canditata al Consell General per Escaldes -Engordany

Jael Pozo canditata al Consell General per Escaldes -Engordany

JAEL POZO és filla de la candidata a cap de Govern dels Verds, Isabel Lozano. Amb 27 anys, encapçala per segon cop una llista electoral. Ara a les generals. Veterinària, paga autònoms i té una consulta particular.

“Si no entres al Consell no pots trencar les regles del joc”

Optimista de mena, abans de dir res deixa sobre la taula una llibreta immensa amb tot d’apunts. Necessita esquemes. Ho diu, vaja. Perquè després ja adverteix: “Si m’enrotllo massa ja sintetitzaràs.” És la candidata verda a Escaldes.

A Escaldes n’hi ha tres que fan la guerra i uns que volen fer passar el missatge?
No és aquesta la meva percepció. Això no pot ser. Ara ja no estem jugant. Hem passat d’un punt on, fa quatre anys, quan ens presentàvem, ens presentàvem, però ara hem madurat. I ja no estem per jugar. Sinó per apostar al màxim. Perquè si no un partit no funciona. Ara anem per a totes. I Escaldes és, especialment, la parròquia clau, perquè és la més oberta. Ningú no dóna res per ningú.

Continua llegint

Integració i identitat

Integració i identitat

Juli Fernàndez Blasi

Secretari d’Organització

Partit Verds d’Andorra

El dia 21 de març passat vaig tenir l’ocasió de poder assistir a un col.loqui molt enriquidor organitzat per l’Ambaixada de Portugal a Andorra, la Conselleria de les Comunitats Portugueses i l’Associació d’Empresaris Portuguesos del Principat. El tema de la xerrada ja era prou significatiu –La comunitat portuguesa: el seu paper en la societat andorrana– per no deixar d’anar-hi, i aprofitar el moment per endegar una bona reflexió entorn del rol de la immigració als països receptors d’immigrants.

La mirada sociològica que va aportar en Joan Micó –director del Centre de Recerca i Estudis Sociològics– va ser una visió objectiva tal com acostumen a ser-ho els treballs sociològics, cosa que permet desenvolupar polítiques encertades per aconseguir caminar cap a una major justícia social en base a una participació col.lectiva.
En aquest sentit, el factor clau que des del partit Verds d’Andorra defensem des d’un inici ha estat reconèixer el dret del sufragi –a les eleccions– als residents que portin un temps raonable a Andorra perquè la seva contribució a la riquesa del país ha estat, és i hauria de ser inqüestionable.

Tant de bo veiéssim tots plegats que la integració –en el sentit positiu de no-assimilació– mai hauria de posar en perill cap societat, així com tampoc malmetre la identitat patriòtica, perquè el mode d’alimentar aquesta identitat passa per implicar tots els seus ciutadans.
No podem exigir estima nacional si s’exclou de la participació, com tampoc podem excusar-nos en l’elevat índex de rotació d’immigrants que estan al país menys de cinc anys i d’altres que, quan arriben a la jubilació, marxen d’Andorra, si el que hem estat fent ha estat potenciar la no-cohesió i el relleu estacional de persones.

La identitat és un terme canviant i no forçosament aquest canvi ha de tenir connotacions de resta (de perduda de valors), perquè hi ha identitats que potencien la suma i enriqueixen l’existent, una identitat que també fa del país un valor afegit de pluralitat.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d’Organització del Partit Verds d’Andorra i Membre del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 3 d’abril de 2009, en la secció La Finestra Oberta