Entrevista a Jael Pozo

Per TONI SOLANELLES
Escaldes-Engordany

Jael Pozo canditata al Consell General per Escaldes -Engordany

Jael Pozo canditata al Consell General per Escaldes -Engordany

JAEL POZO és filla de la candidata a cap de Govern dels Verds, Isabel Lozano. Amb 27 anys, encapçala per segon cop una llista electoral. Ara a les generals. Veterinària, paga autònoms i té una consulta particular.

“Si no entres al Consell no pots trencar les regles del joc”

Optimista de mena, abans de dir res deixa sobre la taula una llibreta immensa amb tot d’apunts. Necessita esquemes. Ho diu, vaja. Perquè després ja adverteix: “Si m’enrotllo massa ja sintetitzaràs.” És la candidata verda a Escaldes.

A Escaldes n’hi ha tres que fan la guerra i uns que volen fer passar el missatge?
No és aquesta la meva percepció. Això no pot ser. Ara ja no estem jugant. Hem passat d’un punt on, fa quatre anys, quan ens presentàvem, ens presentàvem, però ara hem madurat. I ja no estem per jugar. Sinó per apostar al màxim. Perquè si no un partit no funciona. Ara anem per a totes. I Escaldes és, especialment, la parròquia clau, perquè és la més oberta. Ningú no dóna res per ningú.

En què volen fer èmfasi quan diu que ara ja no es presenten. Que pretenen més?
Ara ja no volem ser espectadors. Ho hem superat. Defensem el projecte de model de país que nosaltres volem. I el defensem a partir de tres grans eixos. El primer, la justícia social. I dins d’això és clau  l’habitatge, la sanitat i les ajudes socials. Hem participat en les taules d’habitatge i sabem què s’ha fet i, sobretot, el que no s’ha fet.

Més blocs.
Involucrar l’economia dins el medi ambient. Hem de mirar de treballar de manera transversal. Quan parlem de medi ambient no podem semblar folklòrics. La idea és que a través d’un treball transversal millorem l’economia mirant de combatre fenòmens com ara el canvi climàtic. Podem parlar, per exemple, de la creació d’una planta de reciclatge, que genera llocs de treball. I també calen mesures de primera mà per combatre la crisi econòmica. Tenim un paquet de mesures. Des del nostre prisma, és clar.

El fet que al cos electoral cada cop s’hi afegeixi nova gent els fa veure que el seu prisma és menys allunyat de l’elector?
Això és cert. I aquest és el gran optimisme que tenim els Verds. Per això em presento jo, que no tinc pas el perfil suposat. El perfil típic d’un polític. No he estudiat dret, ni ciències polítiques…

Escolti, que és veterinària!
És una carrera que et permet treballar d’una manera ordenada i tenir el pensament obert a moltes qüestions. El polític sembla cada cop més que hagi de tenir un perfil tècnic. I això és una pena. Queda molta gent enrere i en perdem que podria ser molt vàlida com a política però potser no és tècnica. Cada cop és més necessari que els polítics se centrin i donin idees concretes.

Què li diu el cònsol Martí?
L’opció de no dir a qui votarà és una opció molt intel·ligent. Martí s’hi juga molt i estic segura que no es mullarà. Toni Martí ja està treballant per a les eleccions nacionals vinents. Per tant, no es mullarà. És totalment lícit i una bona estratègia política. I és bo com a imatge de cònsol.

Ja s’hi veu, al Consell, a les escales fent-se la foto, amb aquella vestimenta… No casa gaire amb el tarannà del seu partit.
Una cosa és el respecte institucional. Hi ha moments per a tot, a la vida. Hi ha moments per ser rebel. I d’altres per ser rebel però de manera intel·ligent.

I vostè es troba en aquest punt.
Jo estic en aquesta fase. Dec un respecte a les institucions que represento i això vol dir saber apreciar moltes de les tradicions del meu país. Una altra cosa és que a la pràctica s’ha de ser molt més pràctic. Una cosa és la fotografia de torn i l’altra és el treball. El treball de les comissions. La feina per aconseguir que al Consell General no sempre parlin els mateixos. Que no hi hagi poc diàleg i que quan hi sigui, sigui crispat, com hem vist aquesta legislatura. Ha arribat el moment de ser seriosos i de madurar com a país. S’ha de fer aquest pas.

I en aquesta maduració, tocs d’atenció com la crisi conjuntural, la rebaixa del secret bancari… ajuden el país?
Dependrà de nosaltres. Tant pot provocar un pet i que hi hagi una crisi institucional com que sigui un moment d’oportunitat per crear un bon model de país. Dependrà de nosaltres. I no tan sols dels polítics. De tots. Perquè tots som els responsables de saber quin país volem.

Les oportunitats per on passarien, per vostès?
Crec que és un bon moment per intentar deixar de banda infantilismes que sempre hem tingut amb aquesta manera de fer andorrana del deixar fer neoliberal. Ho hem de trencar. Ara hem madurat. Tenim una sèrie de conviccions i la població està canviant. I el votant també. Per això el lema Hem de ser optimistes. En un moment que sembla que tot s’enfonsa no ens queda un altre remei que tirar endavant. I la visió de país serà diferent perquè cada cop hi ha persones, com jo mateixa, que som fills d’immigrants, que hem viscut a fora, que tenim una mentalitat més oberta, que creiem en l’Europa dels pobles… no volem ser una bombolla, un cas atípic, un cas particular, que intentem que no ens vegin… ara toca parlar seriosament de què volem.

I després del 26-A canviarà alguna cosa?

Hi haurà canvi. Hi haurà un clic. Es passarà d’una manera de fer política a una altra. Ara, veure el canvi que voldríem, no el veurem ni en un cicle electoral ni en una formació concreta. No crec que la solució la tinguin els Verds. La solució la tenim entre tots. I cadascú, des del seu prisma, aportarà el que cregui que és el millor per al país. El gran canvi és amb tots nosaltres. Es necesita una manera molt més responsable de fer política. I això és un gran canvi per al nostre país i, sobretot, per a la nostra gent. Això és el que esperen de nosaltres.

Per poder assolir tot això en quin grau és necessari que tinguin representació?
Ara hem d’entrar. No, no podem dir que seria bo que entréssim, que estaria bé… No. Hem d’entrar. I ja ens tocarà avaluar els resultats el dia 27 o el 26 a la nit. Ara no podem fer marxa enrere. Si hem vingut a jugar hem de jugar, i no pas passar l’estona. Pel fet de no tenir representació parlamentària hem tingut moltes complicacions. Estem fent política en les nostres hores lliures, amb el finançament de la nostra butxaca… i això arriba un moment que no és sostenible. Això des del punt de vista d’organització. I, després, si no estàs a dins difícilment t’escolten. I a vegades, formacions petites, arriben a fer molt més que grans formacions. Hi ha cops que no és tan important tenir la majoria absoluta com poder dir quelcom en el moment oportú. S’hi ha de ser al lloc. És l’única manera de poder fer les coses, de poder fer avançar aquest país. Si no entres no pots trencar les regles del joc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s