Entrevista a Isabel Lozano (BONDIA)

Isabel Lozano

Isabel Lozano

“Podem ser una força dins el Consell

que afavoreixi la ciutadania”

Isabel Lozano

Cap de llista

Partit Verds d’Andorra

Els Verds d’Andorra es presenten a aquestes eleccions amb el gran repte d’aconseguir representació al Consell General, i ho fan amb una campanya centrada, precisament, en la petició al ciutadà del vot útil. Ells defensen que són aquest vot útil perquè farien arribar la veu de la ciutadania al parlament. Les qüestions socials, determinats canvis en les lleis i el medi ambient són alguns dels pilars del seu programa.

Heu plantejat una campanya basada en el missatge que els Verds són el vot útil. ¿Per què?

Nosaltres vam triar el teu vot útil perquè pensem que al Consell és necessari que hi hagi una diversificació. Hem vist unes sessions de Consell en què un partit minoritari ha coaccionat bastant les polítiques del Govern. Pensem que si nosaltres haguéssim estat al Consell, moltes de les polítiques no s’haurien aprovat i hauríem pogut treballar per afavorir uns canvis que eren necessaris i importantíssims en aquells moments.

A més, pensem que la nostra força al Consell ha de ser de portar les reflexions dels ciutadans i fer unes lleis més adequades a la realitat social. Per això vam creure que és important que els ciutadans votin i que votar els Verds no és votar una opció que no tindria cap força, sinó al contrari, que pot ser una força dins el Consell que afavoreixi la ciutadania i el benestar de la majoria dels ciutadans.

Aquesta campanya també està concebuda molt de tu a tu, sense grans actes. ¿Com esteu fent arribar el vostre missatge a la gent?

Som un partit europeu, som bastants europeus en la manera de treballar i de fer. A Andorra tots ens coneixem i tampoc no cal fer les coses a l’americana, sinó que hem d’arribar al ciutadà d’una manera més propera, que ens conegui, que vegi com som, qui som i que les propostes que fèiem fa quatre, sis anys, avui són de primera actualitat, i que la nostra visió tenia molt de futur fa quatre anys i que ara és una realitat.

El vostre objectiu és entrar al Consell General. ¿Com veieu aquesta possibilitat?

És possible i nosaltres treballem per aconseguir-ho, i després és el ciutadà qui ha de decidir. Estem en uns moments en què és importantíssim que els ciutadans pensin el que votaran perquè el futur dels nostres fills és a la seva mà, d’una part dels ciutadans que voten.

En canvi, deixem una part molt important dels ciutadans sense aquesta veu, i és molt important en moments de crisi que realment hi hagi una veu que sàpiga defensar els interessos d’una gran majoria de ciutadans, perquè a Andorra hi ha gent amb diners però també n’hi ha molta que té molts problemes per arribar a final de mes, i per poder defensar això s’ha de conèixer de primera mà, i nosaltres ho coneixem. Som independents, no depenem de cap grup de pressió ni de cap família, i coneixem els problemes de primera mà.

Heu manifestat que el vostre programa està basat en tres grans eixos. ¿Quins són?

Nosaltres sempre, des del primer dia, parlem de justícia social perquè un dels grans problemes socials que té el país és el de l’habitatge, i el problema de les pensions, d’arribar a final de mes, de no tenir una feina assegurada, de no tenir un subsidi d’atur. En l’estadi en què estem hauríem de tenir una societat més afavorida en aquests aspectes i tenim en canvi lleis que s’atansen més al segle XIX que al XXI. És un gran treball que queda per fer.

També parlem de medi ambient. Nosaltres pensem que parlar de medi ambient és parlar d’economia, i podríem obrir noves branques econòmiques mitjançant la sostenibilitat i reestructurant la construcció que ja tenim.

¿Com es podria fer?

Per exemple, amb els treballs per fer edificis sostenibles generaríem feina. A més, un turisme responsable, un turisme en què el medi ambient sigui la base perquè ens vinguin a visitar, també pot ajudar a rellançar l’economia. Hem vist que el model actual està bastant esgotat, i aleshores ens hem de plantejar una nova visió del turisme que podem oferir.

L’altre eix de què sempre parlem és la democràcia participativa. Hem de canviar moltes coses que fins i tot plantegen problemes de canvis en la Constitució. Pensem que un ciutadà ha de ser un vot, que hem de canviar el sistema electoral, i això és imperatiu.

Després, seguint les recomanacions d’Europa, que és el que ens sembla més assenyat, és que el període màxim per obtenir la nacionalitat andorrana sigui de deu anys i indiscutiblement pensem que el sistema en les eleccions comunals també s’ha de canviar perquè no és representatiu i s’ha de donar el vot als residents. Una persona que fa cinc anys que està al país i que paga els seus impostos ha de tenir dret també a triar les persones que administren la seva parròquia.

Si vosaltres aconseguíssiu la representació al Consell General, ¿quins problemes creieu que caldria solucionar d’una manera més immediata?

Indiscutiblement, pel que fa a l’habitatge, la solució no és fer més habitatges, ni fer habitatges socials, perquè nosaltres estem en contra de crear guetos socials i habitatges socials a 600 euros, que no són socials.

Hi ha molts pisos buits i el treball del Govern és parlar amb els propietaris d’aquests habitatges i que tinguin una imposició que quedaria directament desgravada per haver-los posat en una borsa d’habitatge social. Cal recordar que el preu del lloguer no pot ser mai superior al 30% dels ingressos.

Avui en dia a Andorra tenim un problema molt important, i és que hem de treballar homes i dones per pagar els lloguers o la hipoteca. També es podrien vendre pisos a preus més socials per a persones que poden accedir a la compra, cosa que solucionaria molts problemes. Moltes vegades també el problema per poder tirar endavant la petita empresa és el preu dels lloguers. Aquesta bombolla immobiliària que es va crear amb els preus fora de tota lògica ens està perjudicant a tots.

Abans esmentava també la qüestió de les pensions. ¿Quina és la vostra proposta?

Creiem que hi ha persones que han de rebre ajuda per tenir una pensió digna. Avui en dia demanen que el salari mínim estigui fixat en 1.200 euros i hem de veure com ajudem les persones que tenen una família monoparental, amb discapacitats, per assegurar que tinguin una pensió mínima digna…

També fa falta ajudes per a les persones grans, perquè si pagues un lloguer de 600 euros i en guanyes 900 difícilment pots viure. És important que el barem per a les ajudes estigui en 1.200.

També reclamem que s’apliqui l’IPC de manera directa perquè hi ha moltes vegades que no s’aplica i conec moltes persones que fa anys que no els han augmentat el salari. I quan hi ha crisi això s’aprofita.

Tenim el handicap que no hi ha convenis col·lectius i no et pots asseure a negociar, ha de ser la persona de manera individual qui ho faci, i moltes vegades calla. Això s’ha d’acabar perquè no és normal, fan falta uns convenis col·lectius. Els treballadors han de poder dialogar i sentir-se recolzats.

Avui en dia tots sabem que hi ha un nombre de persones amb problemes psicològics per culpa del mòbing i, en canvi, no hi ha manera de poder-se defensar, i per això he dit que estem més a prop del segle XIX que del XXI. Crec que els empresaris s’ho han de mirar, tot això.

Pel que fa a la dona, concretament, defenseu una llei d’igualtat i poseu sobre la taula la despenalització de l’avortament.

Ens sap greu que Andorra sigui un dels països que té una taxa d’avortament més alta, i la qualitat de vida, la possibilitat de conciliar la vida laboral i familiar, és molt difícil, i això provoca que els avortaments siguin elevats.

Publiquem sovint les xifres que ens donen de Catalunya, que són una part mínima dels avortaments que hi ha, perquè cal sumar-hi les d’altres comunitats, les de França o Portugal, i quan veus la problemàtica que tenim cal donar-hi solucions. No és només la informació, sinó moltes persones no avortarien si sabessin que tindran unes ajudes, perquè quan parlem dels tres supòsits em fa molta gràcia, perquè el quart és el que provoca més avortaments. No siguem hipòcrites i la moral fem-la servir per ajudar les persones, que no hagin de passar per aquest trauma.

Pel que fa a la llei de paritat, encara hi ha unes desigualtats molt grans. Ara la demanem per a la dona, però qui sap si d’aquí a un temps la necessitarem per als homes. Som el 50% de la població i hem de tenir el 50% de poder, sigui polític o econòmic. Avui en dia una dona encara guanya un 30% menys que un home i és molt difícil que opti a un càrrec, perquè treballa molt però els càrrecs els tenen els homes.

Una de les qüestions que està centrant la campanya és el model fiscal. ¿Quina és la vostra proposta?

Jo crec que centrar la campanya en aquesta qüestió a alguns ja els va bé, però el ciutadà del carrer aquesta és una de les mínimes preocupacions que té. Necessitem un IVA com hi és a tots els països, perquè voler que Andorra sigui la reserva espiritual d’Occident amb coses canviades de nom… L’IVA existeix a tot arreu d’Europa, són impostos que saps que els has de pagar i solucionarien moltes coses a les persones que volen invertir a Andorra, perquè si el comparen amb una altra imposició sàpiguen de què es tracta i puguin fer una comparació entre un país i un altre.

Treure tants impostos variats i posar un IVA és tenir una mica de seny, treballar amb seny i posar una imposició és natural i normal. Nosaltres ja demanàvem imposició directa fa sis anys i continuem creient que és el més just i que, a més a més, compleix el que ens diu la Constitució, que és que cadascú col·labori pagant dintre de les seves possibilitats.

¿Quin tant per cent hauria de representar aquest IVA?

Jo crec que tots ens posaríem d’acord que ha de ser entre un 5 i un 5,5%. Suposo que en això no hi hauria cap tipus de problema.

¿Com valoreu la gestió que s’ha fet davant l’OCDE?

El dia que els ciutadans aprenguin i sàpiguen que la persona que evadeix impostos és un delinqüent, aleshores podrem acceptar que Andorra deixi de ser un paradís fiscal.

Nosaltres sempre hem lluitat contra els paradisos fiscals i volem que s’aixequi el secret bancari, entre altres coses per convicció, no perquè un copríncep ens hagi posat entre l’espasa i la paret. I les persones han de pagar impostos, perquè es donen uns serveis, es paga l’educació, es paga la sanitat, i el qui no ho vol pagar és un delinqüent. Si acabem amb els paradisos fiscals i amb aquesta problemàtica i el blanqueig de diners, podem resoldre molts problemes.

Vosaltres en el programa plantegeu molts aspectes que fins ara semblaven tabús. ¿Creieu que el país està preparat?

Tenim un programa europeu i a un ciutadà europeu no el sobta gens ni mica. Encara queda molt caciquisme, encara costa molt aprendre a ser ciutadans i deixar de ser vassalls. El nostre programa és europeu i no sobta ningú, no és ni radical, però el que passa és que a Andorra encara ens costa avançar, però de mica en mica ho aconseguirem, i no sobtaria a ningú.

De fet, es plantegen qüestions que fins ara no s’havien començat a debatre…

És allò que qui dia passa any empeny…, que Barcelona no està tan lluny… És pura hipocresia no voler veure la realitat i donar solucions als problemes. Nosaltres a vegades avancem a còpia de les castanyes que ens van donant des de fora… Deixarem de ser paradís fiscal perquè ens han posat entre l’espasa i la paret, i ja som grandets i hem de començar a tirar coses endavant.

També plantegeu certs canvis legislatius com ara el vot dels residents. ¿Creieu que s’hi arribarà en un termini curt?

I tant, quan jo era jove em deien que callés, que no tenia la nacionalitat, i avui em presento per a cap de Govern. Hi ha hagut molts canvis i la societat va avançant gràcies als ciutadans que lluiten. Jo crec que arribarà, i de vegades costa i és feixuc, però les coses cauran pel seu propi pes.

També defenseu canvis en la llei electoral. ¿Per què?

Quan els pobles eren petits encara s’entenia que hi hagués una part proporcional i que tots tinguessin la mateixa representativitat, però avui en dia Andorra la Vella i Escaldes són el 50% de la població, i això no es reflecteix. No és normal que un vot d’Ordino valgui per 10 d’Andorra la Vella o d’Escaldes, i això s’ha de canviar.

Crec que s’acabarà aconseguint que un ciutadà sigui un vot i crec que ja hi ha persones que tenen prou seny per parlar d’aquesta qüestió. Nosaltres fa molt de temps que hi insistim i veiem que ara hi ha molts ciutadans que comencen a estar d’acord amb nosaltres.

Finalment, les propostes que estarien relacionades amb el medi ambient en el vostre programa, ¿quines són?

Crec que ens hem de plantejar que totes les construccions a partir d’ara han de tenir uns mínims de condicions de sostenibilitat, això és imperatiu. A més, s’hauria de finançar i recolzar tota la despesa per fer canvis als nostres edificis. A Andorra hi ha molt de sol i amb plaques solars ens podríem pagar una part de l’energia que gastem, i a més no costa tant i es crearia feina.

Després hem de pensar com venem aquesta gran sort que tenim, que és la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Crec que encara no hem sabut vendre l’orgull que representa i els viatgers en podrien gaudir. Ho hem deixat de costat i estem discutint qui fa què i no ens adonem que el turisme va cap a aquí, que no cal entrar en la guerra de preus. Hem de vendre aquesta qualitat.

La necessitat del subsidi d’atur i el retrocés experimentat aquests quatre anys en algunes lleis socials

Pel que fa a les mesures més socials. ¿Quin model d’atur defenseu ara que es parla tant de plena ocupació i del subsidi?

La plena ocupació és una demagògia barata perquè a Andorra en moltes èpoques hem tingut problemes d’atur. El que passa és que la solució era molt fàcil perquè la major part de la gent marxava si era resident i es quedava sense feina, i aquesta ha estat una de les maneres de resoldre el problema.

L’altra és que hem creat un monstre, que són vuit administracions, que han servit per ocupar persones que s’havien quedat sense feina o no que en tenien. Ara el problema el tenim perquè no podem continuar fent més grans aquestes administracions i hi ha molts andorrans que s’han quedat sense feina. Aquest problema passa a tots els països i Andorra no n’és una excepció.

És importantíssim prendre mesures, que nosaltres ja fa anys que defensem, i ja hauríem pogut tenir uns fons de reserva que hagués pogut pal·liar la problemàtica actual. A la gent no li agrada estar sense feina. I dir que els treballadors volen viure del cuento només ho pot dir una persona amb idees d’extrema dreta. Aquest subsidi és importantíssim perquè qualsevol es pot quedar sense feina.

Un altre problema que cal destacar és que quan hi ha crisi hi ha reestructuració de les empreses, i hi ha moltes persones de més de 50 anys que tindran molts problemes per trobar feina.

Llavors ¿aquest subsidi quina durada hauria de tenir?

És com a tot arreu, més o menys tens un subsidi per un any. A més està condicionat al fet que potser la primera feina no l’agafis però la segona sí…

I en matèria de polítiques socials, ¿com valoreu la feia que ha fet el Govern?

En algunes lleis fins i tot pensem que s’ha fet un retrocés. Va ser vergonyós el dia que es va aprovar la llei de relacions laborals i sindicals, a mi m’hauria caigut la cara de vergonya. Jo hi era i els vaig dir que ni l’extrema dreta recolzaria unes lleis d’aquesta mena. En això hem fet un retrocés. No m’agrada gaire mirar cap enrere, sinó cap endavant, i el que hem de fer és no cometre els mateixos errors que hem fet fins ara.

© 2009 Marta Fernàndez BONDIA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s