Entrevista a Isabel Lozano

per Cinta Audí
Andorra la Vella – Diari d’Andorra

“No busquem rèdit electoral, sinó que la societat canviï”

Isabel Lozano té 52 anys, està casada i té dues filles. Actualment fa de comercial i fa poc que va ser acomiadada d’una altra feina, en què havia treballat durant 35 anys. Li encanten les plantes i la lectura.

La candidata ecosocialista, que encapçala una candidatura que defensa els ciutadans i “no tan sols els nacionals”, torna a presentar-se després de l’intent del 2005. La formació aspira a tenir veu al Consell General.

Isabel Lozano Candidata per el Partit Verds dAndorra

Isabel Lozano Candidata per el Partit Verds d'Andorra

Per què es torna a presentar als comicis?
Nosaltres, des de fa sis anys que es va crear el partit dels Verds d’Andorra, vam presentar-nos a les eleccions generals de fa quatre anys i ja vam dir que érem una opció de futur. Estem contents perquè veiem que els altres partits s’han fet seus molts dels punts del nostre ideari. Aleshores, pensem que hem fet una gran tasca, de formigueta, de mentalitzar i de portar a la política temes que es parlaven al carrer però no als cercles polítics. Estem contentíssims que avui es parli de fer arribar el tren a Andorra o de fer una agència andorrana de l’aigua. I, sobretot, el que nosaltres dèiem que no podíem ser un paradís fiscal, avui s’ha demostrat. Hem vist també que hi ha molts que aposten perquè es canviï el sistema electoral i la Llei de transferències, i això vol dir que la nostra tasca no ha estat en va.

Personalment, per què torna a encapçalar el projecte?
De vegades es fan les coses sense pensar gaire i la política, per mi, sempre ha estat quelcom molt important. Des dels disset anys he estat una persona molt implicada políticament i això m’ha fet feliç. Jo sóc filla de la immigració, de sentir que si no estàvem contents ja sabíem on era la frontera i, avui en dia, que les coses hagin canviat i que puguem donar la nostra opinió i ser presents, per mi suposa un avenç dins de la societat andor­rana molt important.

A quin resultat real aspiren aquestes eleccions?
La nostra aspiració és entrar al Consell General i portar-hi la veu dels que no tenien veu. Perquè, no ens enganyem, a Andorra hi ha hagut una part de la ciutadania que no ha estat mai representada al parlament. Nos­altres sempre hem parlat de ciutadans, mai hem fet diferències entre uns i altres. Per això pensem que és important tenir persones a qui els costa arribar a final de mes, pagar la hipoteca, enviar un fill a estudiar a fora… són plantejaments que molts dels consellers estan molt lluny de saber quina és la realitat d’aquesta altra Andorra.

En cas que no aconsegueixin el conseller, serà un fracàs per a vostès?
En aquesta vida nosaltres no busquem un rèdit electoral, sinó que la societat canviï, que millori, que tiri endavant; aquesta és la nostra perspectiva. Som idealistes, un fet que a Andorra xoca molt perquè no és un concepte gaire acceptat; el concepte de cadires està molt estès. I ja és hora que hi hagi ciutadans que mirin pel país.

Què pensen que ha canviat durant els darrers quatre anys per aconseguir ara un escó?
Crec que ha canviat que el nostre programa, malgrat que alguns volguessin vendre com a utòpic, és un programa europeu i que es pot dur a terme. És realitzable, perquè, entre d’altres coses, cal que tots fem un esforç per canviar la situació actual del país. Però això no ha de xocar. Andor­ra està formada per gent que va haver d’anar a treballar a fora, de gent que va venir a treballar aquí… estem acostumats al sacrifici i a treballar. I això pot fer que Andorra se’n pugui sortir molt bé.

Isabel Lozano

Isabel Lozano

Pel conjunt de les propostes que apareixen al programa, se senten com una formació avançada al seu temps?
Sí, hem estat visionaris. I això costa molt sacrifici. Quan veiem que ens copien el programa ens adonem que teníem raó; hi ha moltes coses que nosaltres les hem vist anys abans. Sobretot perquè no pertanyem a cap grup de pressió concret, fet que ens ha permès tenir una visió més oberta. I no cal enganyar-se, voten 20.000 persones però som 85.000 ciutadans, la majoria dels quals amb una mentalitat oberta i europea.

Però potser qüestions de les que proposen, per la mentalitat del país, semblen ara per ara irrealitzables. Com la despenalització de l’avortament.
No, que quedi clar. Això és totalment una hipocresia. Aquest és un país on un de cada tres embarassos és un avortament… i no voler parlar del tema significa amagar el cap sota l’ala! És un problema que tenim, és clar que voldríem que no hi hagués cap dona que hagués d’avortar, i menys per motius econòmics. El que ens hem de demanar és per què tenim tants avortaments, on ho estem fent malament? Perquè és molt difícil tenir fills a Andorra, perquè no hi ha suport familiar, perquè tothom treballa, no hi ha ajuts estatals… i de vegades la gent es veu obligada a fer aquest pas.

El fet que, de manera objectiva, els sigui difícil aconseguir el Govern, els fa més agosarats a l’hora de fer propostes programàtiques?
Si jo, en lloc de dir-me Isabel Lozano i ser filla de la immigració, em digués Maria i fos de Cal Pepito, segur que se’ns prendria d’una altra manera. Encara hi ha un caciquisme molt important. Les nostres propostes són tan vàlides com les de qualsevol altre, és un problema ideològic. I no són tan desmesurades. No ens enganyem, el problema és que som un partit de gent treballadora i que ha dut Andorra on és ara. Però que mai no ha rebut el reconeixement de les grans famílies, que encara continuen tenint els seus vassalls. A més, lluitem sense mitjans; els nostres recursos són la il·lusió, l’optimisme i les ganes que el país canviï.

Que es tornin a presentar amb els mateixos candidats de les comunals pot fer pensar a la població que no hi ha més aspirants possibles a la formació?

Isabel Lozano

Isabel Lozano

No, és un problema d’ètica i d’estètica. Els nostres militants són els nostres candidats. No els anem a buscar dos dies abans a veure qui vol venir. Això del canvi de jaqueta a alguns els deu semblar molt bé, però nosaltres creiem que la ideologia compta. Hi ha coses que són importants i per una cadira no tot s’hi val.

Noten el suport de la població al carrer? Tenen més militants?
Sí, anem pujant de mica en mica sense haver fet campanyes de reclutament. Hi ha molta gent que ens dóna suport, uns participen directament fent-se afiliats i altres col·laboren amb nosaltres. El problema que hi ha és que alguns ciutadans se’ns acosten i ens diuen que ells no són andor­rans i els costa més participar. Però des dels Verds no hem diferenciat mai entre andorrans i residents. Parlem de gent que té uns drets que volem que puguin exercir. Com ara votar a les comunals.

Cinta Audí
Andorra la Vella

Diari d’Andorra

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s