Entrevista Isabel Lozano (El Periòdic d’Andorra)

“El problema no el té el nostre programa,

sinó part de l’electorat””

Isabel Lozano

Cap de llista

Partit Verds d’Andorra

Els Verds es presenten per segona vegada a unes eleccions generals. Des d’aquell 2005 en què Isabel Lozano va concórrer als comicis com a cap de llista, els ecosocialistes s’han anat fent un lloc en el panorama polític. Van aconseguir un representant al consell d’administració de la CASS i, tot i no obtenir representació, van millorar sensiblement els seus resultats a les eleccions comunals del 2007. Lozano afronta la cita amb les urnes amb el repte d’aconseguir que els Verds entrin a la Casa de la Vall.

–¿En aquests quatre anys els Verds s’han tret de sobre l’etiqueta de partit radical?
–El que hem aconseguit en aquests quatre anys és que ens vegin seriosos, responsables, amb una línia clara i que continuem defensant els mateixos projectes. Nosaltres no canviem ni ens hem canviat la jaqueta, no hem pactat i hem guanyat el premi a la constància.

–¿És un actiu el fet de no haver pactat amb ningú?
–Sí, perquè en nosaltres sempre ha primat la ideologia per sobre de les cadires. Sempre ho hem dit i crec que ho hem demostrat.

–¿Tenen un programa molt atrevit perquè saben que no governaran?
–El nostre és un programa europeu, en la línia dels programes dels partits verds europeus, inclús menys extremista en alguns aspectes, i fora d’Andorra és un programa normal que no provoca cap disbauxa. El problema no és el programa, sinó una part de l’electorat.

–¿Quina part del programa destacaria: les propostes més cridaneres o les polítiques socials?
–Tots els aspectres són punters. Hi ha punts del nostre programa que si els veiessin a altres països es farien un fart de riure, perquè tenim unes lleis laborals més pròpies del segle XIX que del XXI i en pràctiques mediambientals estem molt lluny dels països nòrdics, per exemple. Sí que hi ha temes, com l’eutanàsia, que està damunt la taula a tots els països d’Europa, però considerem que som ciutadans europeus i que, per tant, també ens els hem de plantejar.

–¿Propostes com ara l’eutanàsia, l’avortament o el matrimoni gai no poden crear una crisi institucional amb el copríncep episcopal?
–Un país on un de cada dos embarassos acaba en un avortament, té un problema social molt greu. Per tant, a mi les crisis institucionals em preocupen molt poc; el que hem preocupa és com no som capaços de donar solucions a persones que es queden en estat de manera no desitjada. Em preocupa que no es pugui conciliar la vida laboral amb la familiar, que moltes persones no tinguin mitjans per tirar endavant un fill. El problema institucional amb el copríncep és relatiu. Pel que fa al matrimoni homosexual, creiem que tots els ciutadans són iguals i que no els podem discriminar segons la seva tendència sexual i sobre l’eutanàsia he de dir que no li desitjo a ningú que es trobi en una situació com aquesta.

–¿Com valora el fet que siguin l’única formació que continua apostant per determinades propostes?
–Perquè som l’únic partit que parlem dels ciutadans, de tots, no només dels que tenen un passaport i poden votar. A més, allò que aprovem als congressos ho incorporem al programa i no es deixen fora per motius electorals. Si això no ens porta un rèdit electoral, ens és igual, perquè el que compta són les persones i no pas les cadires.

–¿Sotmetre les qüestions clau a referèndum no és una manera de rentar-se les mans?
–No, ho proposem des de l’altra òptica: una persona, un vot, cosa que no passa amb la representació que tenim al Consell General. Segurament, seria més senzill aprovar aquestes reformes si ens regíssim pel principi d’una persona, un vot. A més, no fer-ho seria donar un xec en blanc als polítics ni als partits. Hi ha moltes coses que s’haurien de decidir per referèndum. Potser no cal fer-ne tants com a Suïssa, però està clar que s’hauria de consultar el poble molt més sovint.

–Diu que en dret laboral estem al segle XIX, però ¿no seria millor fer propostes menys radicals perquè la realitat anés evolucionant?
–Ja hem perdut massa temps i les persones que es troben, per exemple, en circumstàncies laborals negatives, ho saben molt bé. M’agradaria veure un estudi sobre els problemes psicològics que algunes persones poden arribar a tenir per problemes laborals. Quan parlem de l’atur, dubto molt que Jean-Marie Le Pen a França el qüestioni i quan he parlat amb persones del PP a Espanya es queden molt sorpresos que no tinguem assegurança d’atur. Algú ha de dir les coses pel seu nom i nosaltres ens limitem a dir les coses pel seu nom.

–¿Quin model d’assegurança d’atur proposen els Verds?
–Un bon model seria el que tenen a França, on després de la segona demanda de treball, estàs obligat a acceptar la feina. D’altra banda, la prestació s’hauria d’anar reduint a mesura que avança el temps. En el cas d’Andorra, a més, no és gaire complicat, perquè som poca gent i es podia regular amb facilitat. Si fa quatre anys haguéssim pensat en el futur, i no com fan alguns que només pensen en el proper cap de setmana, avui tindríem una borsa amb uns diners que podrien ajudar a pal.liar el problema de l’atur.

–Alguns diuen que allà on s’ha implantat l’atur el nombre de desocupats augmenta considerablement…
–Potser és que en aquests llocs, com Liechtenstein, feien com fem nosaltres aquí: si no tenies feina, no tenies permís de treball i aleshores agafaves les maletes i marxaves.

© 2009 IAGO ANDREU i ENRIC GUINART El Periòdic d’Andorra

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s