Pares i mares (19/06/2009)

per Juli Fernàndez Blasi Membre del Partit Verds d’Andorra

Aquest petit escrit vol ser un homenatge als meus pares, així com a tots aquells pares i mares que han sabut llaurar amb afecte, dia a dia, el present i el futur dels seus fills, transmetent-los uns valors humans que incideixen, per sempre més, en la trajectòria de la vida, uns principis que serveixen per superar fins i tot els moments difícils; tot plegat, una tasca encaminada a adquirir les virtuts necessàries per arribar a la felicitat.

Al meu entendre, els pares han estat com aquells filòsofs de l’antiga Grècia que ensenyaven el sentit de la moral, entesa com “l’encarregada de descobrir i escollir els mitjans oportuns per abraçar una vida plena, feliç i globalment satisfactòria”, una felicitat vista –com Aristòtil va definir– no com un sinònim de plaer, sinó com “aquella capaç de fer-nos entendre el món i meravellar-nos de tot quant posseeix”.

A mesura que passa el temps, veig en el rostre dels pares el reflex dels anys transcorreguts, com un mirall que dóna –cada cop més– la claror de la tendresa que els ha acompanyat en el seu camí, un camí compartit amb l’amor, un camí compartit amb els fills. El temps els ha anat fent més savis, més grans i alhora més fràgils, encara que els seus ulls transparents –tal com ho és també el seu cor– no deixen d’il.luminar tot un món.

L’escola de la vida ens aprèn moltes coses… En depèn, però, voler veure-les, com també valorar i saber estimar allò que ens ha tocat viure: el moment, el lloc, la família, les amistats i cadascuna de les circumstàncies que fan de la nostra existència quelcom de propi, de personal i que no es repeteix perquè es viu una sola vegada. Una d’aquestes circumstàncies –l’atzar– va fer que tingués l’oportunitat de tenir a una mare i a un pare meravellosos, uns pares que han estat el punt de referència constant per poder apreciar –moment a moment– la senzillesa que hi ha en el rerefons de la bondat, en el sentit de lleialtat i també en el de l’estimació.

Per tots aquests motius, per totes aquestes reflexions, vull abraçar -també amb paraules- a uns éssers que han contribuït amb vocació, constància i dedicació, a fer un món millor, a ensenyar-me que la felicitat és quelcom que es llaura, que està dins de la senzillesa de l’ànima, i que l’important, a la vida, és sentir-se amb prou forces per estimar i també per percebre l’estimació dels demés. Pare i mare, us estimo.

© 2009 Juli Fernàndez Blasi
Membre del Partit Verds d’Andorra i del Consell d’Administració de la CASS.


Aquest article fou publicat per el diari El Periódic d’Andorra el dia 19 de juny de 2009, en la secció Finestra oberta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s