Política meditada, l’altra cara de la política (19/09/2009)

Josep Más Magallon Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.

L’altre dia, estava llegint el Periòdic de Catalunya i de sobte la meva atenció va tombar-se irremeiablement envers un article d’opinió del senyor Antoni Gutiérrez-Rubí que tenia com a títol La política meditada . La concordança de les dues paraules, en principi, no em quadrava, o almenys en la meva memòria no vaig trobar un associacionisme conceptual dels termes esmentats; millor, vaig pensar, així creixerà l’interès per llegir l’article.

¿QUÈ DEIA L’ARTICLE?
Us transcriuré alguns paràgrafs de l’article (per a mi, els més interessants): “Un gestor públic ha de ser una persona de densitat moral i ètica, i per aconseguir-ho és imprescindible una actitud reflexiva i pausada i una vida interior rica i equilibrada”; “La política, amb els seus ritmes mediàtics i la seva immediatesa tàctica, allunya massa vegades els nostres representants de la ponderació i la distància imprescindibles”; “Necessitem polítics amb més capacitat d’escoltar el seu interior i de compartir experiències de profunda i intensa concentració personal. Una espiritualitat humana, profundament humanista com a base d’una altra política”; “Hauríem de relaxar-nos per pensar millor i veure si hi ha alguna cosa a l’interior que valgui la pena. I, només llavors, dir-ho”.

Bé, per sentit i profunditat del contingut, crec que hi ha molt en què pensar. A mi m’ho sembla i crec que val la pena reflexionar sobre el que diu, no solament de passada, sinó dedicar-hi el temps necessari per la manera en què fem ús de la nostra dialèctica, pensament i acció política. Diuen que els Verds som polítics diferents, “encara estic descobrint per mi mateix la certesa d’aquesta opinió”. Però en realitat, el meu positivisme en aquest cas em porta a pensar que és perquè potser tenim un embrió llibertari desenvolupat o per desenvolupar que fa que imaginem que la política no és solament un compendi de desafortunats episodis en què predomina per sobre de tot “la vanitat, l’ànsia desmesurada de poder, els favoritismes oligàrquics, les desconfiances, la por pel destí d’una decisió presa, i altres actituds encara no documentades en el llibre de la història política”.

De totes maneres, estic segur que hi ha uns quants polítics amb poder de decisió que ja estan explorant aquesta altra dimensió de la política –sigui quina sigui la seva ideologia política– que fins i tot ja fa molt temps que la tenen en compte i la posen en pràctica.

PER SORT.
En el meu partit he trobat aquells polítics que es prenen la seva tasca amb una consciència similar al que deia el senyor Rubí. En canvi, i desafortunadament, uns quants, i no vull anar més enllà de la meva quantificació, han pres el camí completament oposat i en la seva aferrissada estampida porten la confusió allà on van. Per acabar, caldria mirar-me a mi mateix i pensar en aquesta tarda de dissabte de setembre “¿on estic jo?”, dirigint-me cap a l’horitzó d’una moralitat política del tot aclarida pel sol naixent, en l’encreuament de la incertesa política o pel camí de la confusió de l’ombra apesarada de la política més descarnada. Doncs el que faré és la més real, directa i sincera de les autocrítiques, i a partir d’aquí, fer cada dia una miqueta millor la feina que m’espera.

© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.


Aquest article fou publicat el18 de setembre de 2009 al periòdic d’Andorra .

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s