Vot dels residents, clau d’integració (1/10/2009)

Josep Más Magallon Vicepresident del Partit Verds d’Andorra

Parlar del vot dels residents. No és parlar solament d’una de les nostres més importants propostes polítiques; crec que va molt més enllà, a causa de les repercussions socials que tindria la seva aplicació. Nosaltres diem que una vegada inscrits en el Comú corresponent i passada una legislatura, la persona resident podria dipositar el seu vot a l’urna i així participar activament en la vida de la seva parròquia.

¿Tenim clar el que significaria això per a moltes de les persones que porten una bona part de la seva vida vivint a Andorra? ¿No consideraríem això com un element primordial d’integració que aportaria una vertebració molt més cohesionada de la nostra societat? ¿Podrem arribar a imaginar la magnitud que tindria una major coresponsabilitat social a causa de la implicació de tots els ciutadans i ciutadanes? Aquestes i altres qüestions em vénen a la ment, però ara aprofundiré més en el ressò de les seves respostes.

LA VERBALITZACIÓ gramatical del terme integració està impregnat dels seus usos quotidians, que li donen la seva particular significació i més quan va acompanyat, si més no, d’accions concretes que li confereixen la seva dimensió concreta. Amb tot això vull dir que no és suficient ni de bon tros parlar d’integració d’una manera benèvola i com una cosa intangible de la qual hauríem de fer ús pel simple fet que creiem que és una cosa raonable en els temps en què vivim. No, no… no és això al que em refereixo. Quan parlo d’això dic i afirmo que com a país hauríem d’haver fet molt més del que hem fet en qüestions de polítiques nacionals d’integració.

És cert que tot ha anat molt de pressa i que els continus corrents migratoris, des de l’any 1930, s’han vist com a molt necessaris per la transformació econòmica del nostre país, la qual cosa ha provocat, conseqüentment i paral.lelament, una transformació social a la qual no hem sabut enfrontar-nos adequadament. Això ens ha portat a unes disfuncions en els nostres sistemes d’inclusió social i a unes mancances estructurals en les nostres polítiques d’integració. Estic d’acord amb la idea que la integració ha d’arribar en un moment en què ha d’estar retroalimentada per tots dos sentits. El país pot iniciar un procés progressiu d’interiorització dels valors nacionals, a través de llei de nacionalitat, vot dels residents, polítiques lingüístiques, foment d’organismes públics de participació ciutadana, espais de formació cultural de coneixement de diversos aspectes de la identitat del país, establiment de drets envers les persones foranes…

Ara bé, si en confluència dels dos sentits abans mencionats hi ha una contínua, conscient i persistent resistència a no rebre tot aquest bagatge per part de la persona benvinguda, doncs malauradament poca cosa podem fer davant aquesta situació. Però si us plau, no utilitzem aquesta excusa per endavant. Voldria concloure dient que de vegades penso en aquelles persones que porten 30 anys residint a Andorra i no se senten d’aquí; de vegades també penso en aquella persona que fa molt temps que va venir a Andorra amb l’esperança de construir-se un futur i que encara no ha pogut obtenir un cert benestar material; de vegades penso en totes aquelles oportunitats perdudes…

© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.

Font:El Periòdic d’Andorra Publicat l’1 d’octubre de 2009

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s