Ara toca Andorra (14/10/2009)

Josep Más Magallon Vicepresident del Partit  Verds d’Andorra.

Ara toca Andorra, ara més que mai; aquest és el nostre pensament com a partit Verds d’Andorra. Aquesta és la nostra intenció, aquesta és la nostra voluntat i per aquí aniran els nostres passos en els temps venidors, amb fermesa i amb el convenciment que això és possible en el context polític del nostre país.

Hi ha alguna cosa que ens uneix a tots, no importa si estem molt lluny ideològicament, en el pensament, en les idees, en la manera de fer i en les maneres d’actuar. Per suposat, som diferents en molts aspectes, la qual cosa es fa sentir en el simple fet que tenim visions oposades de la realitat d’Andorra, però en certa manera això conformaria una visió integrada i global del que hauria de ser el nostre país.

LA DUALITAT. El sentir-se diferent envers el nostre oposat, forma part de la idiosincràsia de la nostra individualitat com a persones i de la nostra pertinença a un partit polític, un grup, envers un altre. Això és així, irremeiablement. En l’àmbit públic i social hem viscut freqüentment esdeveniments en què ha estat frustrant veure com les parts oposades han estat incapaces d’arribar a un acord consensuat per totes dues. No començaré a dir exemples concrets perquè tothom els pot rememorar i tots els podem tenir molt presents si mirem qualsevol recopilatori.

En un país i una comunitat tan petita en la qual molts de nosaltres ens coneixem, resulta com a mínim curiós i sorprenent que qualsevol entesa entre partits polítics, entre grups d’interessos divergents, sigui tan complicada perquè pugui arribar a bon port. No entraria als motius ni tan sols en voldria saber el rerefons; no m’interessa això, tothom pot tenir raó en un moment donat i això és indiscutible.

Però ¿què ens queda llavors? ¿Com és possible que ens costi tant arribar a acords entre nosaltres? ¿Tan diferents ens considerem els uns dels altres per no tenir punts en comú en relació al futur d’Andorra? ¿Tanta és la distància que en cap moment podem trobar terrenys de concòrdia que ens uneixin per a un fi que ens aglutini a tots?

PENSO QUE LA identitat d’un partit no s’ha de construir solament a base de la permanent diferenciació respecte al que tenim com a contrari. Tot i això, podem observar un altre procés identitari, en el qual la pròpia edificació estigui constituïda per conceptes confluents amb altres partits, quan sigui necessari pel bé comú del nostre país.

Adonar-nos que no cal estar en contínua confrontació i oposició ens pot alleugerir d’una feixuga càrrega que ens alliberarà per prendre noves sendes, potser inexplorades i no reconegudes en un moment donat com les més idònies. No valdria la pena, en aquest temps, prendre noves iniciatives de consens, ni cedir una part de les nostres credencials per revertir-les cap al denominat interès general.

Estem en un moment d’absoluta necessitat envers models exemplificadors que aportin la llum necessària cap a un futur millor, més esperançador, més solidari, més de tots i no solament d’uns quants. Un futur en el qual tots tinguem cabuda, indiferentment del que pensem, creiem o somiem. Al cap i a la fi, vivim en un mateix país, en una mateixa terra i sota un mateix cel que ens aixopluga.

© 2009 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s