Entrevista a Antònia Escoda (25/12/2009)

Entrevista a Antònia Escoda
per Iago Andreu – El Periòdic d’Andorra

Tot i no aconseguir entrar a la Casa de la Vall, els Verds ja van anunciar que farien oposició des de fora del Consell. El bloqueig al qual han portat els sis primers mesos de legislatura han forçat els ecosocialistes a sortir en defensa dels socialdemòcrates, els seus rivals naturals, en diverses ocasions. La presidenta dels Verds, Antònia Escoda, analitza per a El Periòdic d’Andorra aquesta peculiar situació.

–¿Com valora l’evolució dels sis primers mesos de la legislatura?

–Estem molt decebuts pel rumb que han agafat les coses. Semblava que ens sis mesos ho hauria un canvi perquè tots els polítics que es van presentar a les eleccions apostaven pel canvi i ara està tot parat. S’ha pogut avançat en algunes coses, com en l’intercanvi d’informacions fiscals, però hi ha coses molt important totalment parades per la situació que hi ha al Consell. I nosaltres aquí ens permetem recordar que el Consell és fruit d’una llei electoral que hem criticat sempre i per això ha

quedat com ha quedat. Ara la pilota està al camp dels consellers.

–¿Les culpes són compartides a parts iguals?

–Hi ha tres forces al Consell: uns són els que han guanyat, per bé que només tinguin 14 consellers, a uns altres els toca fer d’oposició i uns tercers que suposadament havien de fer de frontissa, que han tingut els protagonisme, però que han demostrat que la frontissa està molt rovellada. Fins ara cadascú ha intentat fer el seu joc i culpar-se els uns als altres. Ara, aprofitant festes, potser és moment d’agafar una bona borratxera i encarar l’any amb una solució sobre la taula.

–Si hi ha bloqueig, el Pressupost només continuaria funcionant amb les partides que vénen d’anys anteriors. Totes les noves partides d’inversió no es faran efectives, i nosaltres ens havíem il.lusionat bastant amb les noves inversions en Educació o en Sanitat. Per tant, bloquejar el Pressupost és clarament un retrocés.

–¿És prou d’esquerres aquest primer Pressupost del PS?

–No és suficient, però conté partides de caràcter social que poden ser molt profitoses. És veritat que, a la força és un Pressupost continuista, però hi ha més diners destinats a Sanitat o Educació. Però encara serà més continuista si queda bloquejat i ens dediquem només a anar pagant el que ja estava pressupostat: túnels, vials… i, a més, ja veurem com es paguen fins i tot aquestes coses ja bloquejades.

–¿Qui hauria de facilitar l’aprovació del Pressupost: ApC o CR?

–En el fons, el Pressupost és el més petit dels problemes, el que passa és que evidencia els problemes i els obstacles que hi ha per tirar endavant aquesta legislatura. El que em fa por és tot el que vindrà després, perquè de feina n’hi ha molta. Hi ha moltes reformes que no es poden ajornar més. Tots parlen de reactivar l’economia, però no hi ha la voluntat de consens i de canvi necessaris per fer dotar-nos de les eines que ho permetin. El Pressupost evidencia que ningú no està d’acord en res.

–Els Verds podrien aprofitar el desgast dels socialdemòcrates al Govern i, en canvi, ara defensen més que mai la seva gestió…

–El que estem defensant és el país. Ara no estem en període electoral i els Verds no estem aquí per anar d’elecció en elecció. El que ens preocupa és la feina que cal fer i no com ens anirà a les properes eleccions i estic segura que la gent, a la llarga, ens ho agrairà. Vam anunciar que seríem la veritable oposició, perquè ¿quina oposició poden fer els liberals després de governar tants anys i d’haver deixat tantes coses per fer? Portaven al programa reformes que ells no van fer i ara impedeixen que les faci el PS. L’oposició constructiva som nosaltres i per això som conscients que primer el que cal és desbloquejar la situació.

–Si els Verds tinguessin un conseller, ¿el PS hi podria comptar per tenir estabilitat?

–Sí, perquè sabríem negociar i acostar el PS a les nostres posicions en determinats assumptes. A Espanya, quan el president Zapatero negocia el Pressupost el negocia amb qui calgui i les altres parts en saben treure alguna cosa. És el joc normal. Nosaltres hauríem arribat a acords amb el PS i l’hauríem estirat cap a l’esquerra. Hauria estat la situació ideal.

–Faci una mica d’oposició crítica: ¿què li sembla la decisió sobre el Primer de Maig?

–El Primer de Maig hauria de ser festiu d’obligat compliment. Entenc que el Govern ha intentat una solució intermitja entre la realitat i el seu programa: l’1 de Maig no serà festiu d’obligat compliment aquest any, però s’ha avançat en mesures de conciliació de la vida laboral i familiar. Ho podem admetre, però la conciliació va molt més enllà que tancar deu diumenges a les dues del migdia. Aquest no és el problema: el que cal és una reforma de les lleis laborals i sindicals per a què els treballadors tinguin els seus drets i els empresaris disposin d’uns interlocutors amb qui negociar. Ara bé, també som conscients que si hi ha alguna cosa que no es farà en aquesta legislatura, serà aquesta, perquè si l’oposició ja bloqueja iniciatives que ells mateixos duien al programa, què faran amb una que d’entrada ja no comparteixen.

–¿Quina lectura fa, passades unes setmanes, de la polèmica sobre el futur de la CASS?

–Continuem pensant que no es poden retallar prestacions i vigilarem perquè no passi. S’ha parlat molt a la lleugera del dèficit de la CASS quan el dèficit no el provoquen només les baixes o la lliure elecció de metge i prendre mesures només en aquest sentit no seria atacar l’arrel del problema. La situació de la CASS es va agreujar quan el Govern liberal va entrar unes mesures de reactivació econòmica que s’havien de sufragar amb diners de la Seguretat Social, s’ha continuat agreujant amb la baixa del nombre d’afiliats i amb un altre problema que ja venia de lluny i que és el pagament de les pensions no contributives que hauria d’haver pagat el Govern. Del dèficit de la CASS en som tots responsables.

–¿Per on passa la solució: apujar les cotitzacions, finançar-ho amb el dèficits del Govern…?

–Amb la CASS ha passat el mateix que amb el finançament de l’Estat: durant molts anys ens hem volgut posar la bena els ulls repetint que en aquest país no calien impostos i si haguéssim començat a fer calaix en èpoques de bonança ara no estaríem en la situació que estem. I ara fem les reformes amb totes les caixes buides. Perquè parlem del dèficit de la CASS, però ¿i els dèficits del SAAS que a més causa dèficit a la Seguretat Social amb les seves tarifes?

–¿Hi ha la possibilitat de fer candidatures conjuntes amb el PS?

–Mai no ens hem assegut amb cap partit a parlar d’aquestes coses, potser perquè tenim unes línies vermelles molt clares… Del que sí hem parlat és del Pacte Ecològic per a Andorra, la famosa PEpA, per obrir-nos a la ciutadania. Més que buscar pactes amb partits, buscar acords amb entitats civils per crear una plataforma a l’estil d’Europe Écologie.

–A Europa la socialdemocràcia està en crisi i els Verds, en alça. ¿A Andorra anem a l’inrevés?

–És que a Europa hi ha hagut alternança i els socialistes han tingut l’oportunitat d’estar al Govern i ha perdut la part socialista i els ha quedat la part centrista. El que ha passat és que els electors no han vist la diferència entre els socialistes i els conservadors. Espero que els socialdemòcrates aquí tinguin ocasió de marcar diferències amb la dreta. Els socialistes europeus han perdut l’essència, però és que a Andorra encara no han tingut temps de perdre-la.

Fon: El Periòdic d’Andorra publicat el 25 de desembre del 2009

iandreu@andorra.elperiodico.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s