Entrevista a Antoni Torres

ENTREVISTA A ANTONI TORRES DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE SISTEMES EDUCATIUS I SERVEIS ESCOLARS

per Pietat Martin Vivas – Sant Julia de Lòria

“L’excés d’eventuals perjudica la qualitat de l’ensenyament”

EL RESPONSABLE DE L’ESCOLA ANDORRANA REMARCA QUE EL DEPARTAMENT NECESSITA DINERS PER REFORMAR I MILLORAR ELS CENTRES I ESPERA QUE EL MÓN POLÍTIC HO ENTENGUI I NINGÚ NO S’HI OPOSI

Aquest curs ha deixat les aules –“Les trobo a faltar”, remarca– per fer feina al ministeri, tot i que es passa els dies als centres escolars per conèixer els problemes de més de 600 professionals. Entre les seves tasques hi ha l’Escola andorrana, la relació amb els altres sistemes i els serveis educatius, de l’esquí escolar a les beques.

S’ha parlat del poblema dels eventuals. Quants n’hi ha?

Un nombre molt elevat. Representa aproximadament que de cada cent vint són eventuals.

I com se solucionarà?

Traient places fixes.

Pero això no està previst?

No, per això has de tenir pressupost. Aquest any no ha estat possible perquè hi havia lleis anteriors que ens ho impedien. Hem tret un edicte d’unes deu places ja pressupostades que corresponen a excedències, a gent que ha renunciat o de les que no es van cobrir l’any passat. La idea per cobrir els eventuals és fer un pla i a poc a poc anar cobrint aquesta necessitat de les escoles per una banda i per una altra millorar la seva situació.

Com s’ha arribat a aquest excés d’eventuals?

Perquè el creixement de l’Escola andorrana ha estat molt important en relativament poc temps. S’han hagut de crear moltes noves places i no hi ha hagut temps o no s’ha fet la consolidació. Tampoc no es poden consolidar totes: una escola creix i decreix, depèn de la demanda i en el moment de decréixer hi hauria gent que es quedaria sense feina; per això hi ha d’haver un nombre d’eventuals.

Quin seria el nombre correcte?

Aproximadament del deu per cent.

Que hi hagi tants eventuals afecta la qualitat de l’ensenyament?

Afecta l’estabilitat dels claustres i, per tant, afecta la qualitat en general, però s’ha de matisar perquè tenim gent que és eventual fa molts anys, tres o quatre, i vigilem que estigui sempre al mateix centre, o sigui, que és com si fossin fixos malgrat no hagin passat un edicte i fan una feina excel·lent. El problema que tenim és que no sempre trobempersonal.

En què consistiria la borsa d’eventuals de què s’ha parlat?

S’està creant i es tracta de tenir un conjunt de persones que ja han treballat amb nosaltres i que han fet un treball satisfactori. La intenció és que aquesta gent que ha donat bon resultat i que és molt vàlida per fer la feina es pugui tonar a agafar i que sàpiga que la tornarem a agafar. Així es dóna seguretat a l’eventual encara que no es pugui presentar a un edicte perquè no s’ha fet, i també serveix per buscar la millor eficàcia als centres educatius; algú que ha estat bo l’hem de tornar a agafar perquè ja té experiència i si pot ser per al mateix centre, millor.

Es concentren més eventuals en alguna escola?

Hi ha un percentatge més significatiu a segona ensenyança perquè hi està arribant tota la massa de primera ensenyança. S’incorporen molts alumnes a mig camí d’altres sistemes? Hi ha molts pocs canvis. Els pares poden triar el sistema educatiu però han de tenir clar que el canvi perjudica l’alumne perquè tindrà problemes pel que fa a les llengües, pel pes diferent que tenen en cada escola. Hem de ser prudents a l’hora dels canvis perquè són tres sistemes igual de vàlids, igual de bons, però que funcionen de manera diferent, i això pot perjudicar l’alumne. En tot cas, el millor és fer-ho quan canvia d’etapa, però seria ideal que no hi hagués canvis.

Com són les relacions amb els altres sistemes?

Molt bones. Sempre dic que és un mateix vaixell amb pisos diferents. Tots som educadors que volem que els alumnes triomfin i que arribin el millor possible on ells vulguin anar. Els nens són d’Andorra i el Govern és per a tots els nens siguin del sistema educatiu que siguin, per tant, hem de vetllar per tots els nens.

A l’última comissió hispanoandorrana d’educació es va parlar de fer una millora al sistema espanyol. Que potser ha perdut excel·lència i perd alumnes?

Penso que no ha perdut excel·lència, és un molt bon sistema. El que hem de fer és analitzar per què no té tants alumnes. Però funciona molt bé, té molt bons resultats i els professors són molt vàlids. Hem de recordar que tant al sistema espanyol com al francès els professors passen una sèrie de concursos, o sigui que vénen del millor de cada casa. No hi ha cap raó d’entrada perquè els pares no triïn aquest sistema. I no hi ha cap raó objectiva per dir que un sistema és millor que un altre.

Es va anunciar que es faria un estudi sobre la necessitat d’infraestructures, com s’està desenvolupant?

S’està estudiant quines són les necessitats reals ja i per als propers cursos. Encara no ho tenim.

Hi ha grans mancances?

Sempre n’hi ha. Les previsions són això i tot el país pensava que amb la crisi s’alentiria tot, i a Educació continuem creixent, no hem perdut escolars. Haurem de modificar algunes de les previsions fetes i s’hauran de construir noves escoles. És un tema molt complex perquè es necessiten terrenys, perquè costen molts diners i malgrat que tothom està d’acord que Educació és prioritària hi ha un problema de terrenys.

Com els afecta que no hi hagi pressupost?

Afecta perquè no es pot treballar sense diners. Hem de pagar el transport escolar, hem de donar beques, tenim edificis que s’han de millorar, projectes d’edificis que s’han de començar a enllestir… Si no hi ha diners és ficar pals a les rodes.

Amb les dotzenes parts, què es pot fer?

Desbloquejar una part cada mes i això vol dir que no pots pagar totes les factures aquell mes i es van acumulant, i la gent té dret a cobrar. No tenir pressupost vol dir que tindrem una necessitat afegida a Educació. Haurem de demanar al Consell que ens doni els diners perquè l’1 de setembre l’escola que necessita una aula més l’ha de tenir, però penso que tot el món polític està d’acord amb això perquè estem parlant d’educació i de nens. L’1 de setembre totes les millores i reformes han d’estar fetes i vull creure que tothom ficarà la millor voluntat possible perquè això sigui realitat. Dubto que ningú s’atreveixi a dir “no” perquè no és viable i els nens hi tenen dret, és un dret constitucional. Hem de ser conscients que l’educació és prioritària.

Hi ha algun centre on ja calen intervenir?

Sempre hi ha millores a fer als tres sistemes. Hi ha moltes escoles i són vives, i una com ara la d’Escaldes amb 600 nens té unes necessitats evidents. I quan s’obri la matrícula veurem on cal obrir aules i buscar espais. S’hauran de fer coses i necessitarem diners.

© 2010 El Diari d’AndorraPietat Martin Vivas.

Aquesta entrevista fou publicada en el Diari d’Andorra el día 9 de març de 2010 (pàgina 10).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s