Entrevista a Antònia Escoda (Més Andorra)

“Escoda se sent satisfeta perquè creu que, tot i no tenir representació a les institucions, «hem fet una feina importanta”

Entrevista a Antònia Escoda

per EOG – Més Andorra

–Des de fora del Consell General, i com a partit polític, com es valora aquest primer any de legislatura?

–Ara em sembla que ja hauríem de passar a alguna cosa nova, perquè la noticia realment serà el dia que vegis que s’ha anat avançant. Estic cansada de mirar els diaris i sentir les notícies i veure sempre el mateix. Es parla, no es para de parlar. D’ampolles d’aigua, ja se’n deuen gastar al Consell, i no veus res concret. Així com al principi tenies la sensació que es va anar ràpidament, que es va anar avançant, potser també perquè teníem la pressió de fora per la transparència fiscal, que es van anar fent coses de pressa, ara tinc la sensació que estem parlant tota l’hora del mateix i donant voltes al mateix. Però després d’un any ja hauríem de veure coses més concretes. D’altra banda, veus que també s’està treballant en tot això de les taules. Al Consell dóna la sensació que està tot molt parat, però també hi ha la sensació que hi ha coses que s’estan fent, però potser la gent del carrer, i m’hi incloc, el que vol és coses concretes i efectives. Les famoses lleis fiscals, tothom té ganes de veure com han d’anar. El que han de fer d’una vegada és posar-se d’acord i que ens ho diguin quan estiguin. I llavors ja ho celebrarem o criticarem, segons els acords que hagin pres.

–De qui creieu que és culpa aquest estancament?

–La qüestió no és buscar culpes. Evidentment, per barallar-se necessites ser varis, si estàs sol no et barallaràs amb ningú. Em negó a donar la culpa als uns o als altres. Sempre dic que probablement amb la proporció que estan al Consell és com s’haurien de repartir les culpes.

–Novament s’està en converses per arribar a un acord per aprovar el pressupost cap a l’octubre o el novembre…

–Ja ho veurem. És una posición d’escepticisime. La novetat serà el dia que diguin, que ens donin una noticia en positiu o en negatiu. He sentit a dir que ja era tota una estratègia planificada tot això, el fet de no aprobar un pressupost i aprovar-ne un segon, em sembla realment molt baix si és això, perquè realment el fet de no aprovar el pressupost l’any passat ens ha portat a la situación de campanya permanent, ens estan posant l’espasa de Dàmocles de si hi haurà eleccions anticipades contínuament, i fa la sensació que els que estan al Consell estan fent precampaña política contínuament, i que cada acció o decisió que puguin prendre queda supeditada al rèdit electoral que els pot portar, i això no és bo.

–Llavors, entén que potser aquest cop sí que s’arribarà a un acord?

–M’agradaria ser una mosqueta i estar dins les negociacions. Fins l’últim momento potser m’imaginava el que nosaltres hauríem pogut fer si estiguéssim al Consell. Penses que realment la responsabilitat que et donen quan t’elegeixien és aquesta, tirar les coses endavant. Per nosaltres el pressupost és una eina de treball; per tant, el fet de no tenir una eina t’impossibilita moltes coses. Per nosaltres ja no va ser responsable el fet de no aprovar el pressupost. Jo voldria pensar que aquesta vegada potser sí que exerciran la seva responsabilitat. No crec que necessitem anar a eleccions anticipades. Quan ho vam demanar va ser precisament per una raó molt clara, perquè en el moment en que ja no t’has entès, que negues una eina de treball al Govern, el millor és començar de zero i no viure en una campanya electoral permanent, que és el pitjor que hi pot haver pel país. Però de ganes no és que en tinguem precisament. És contradictori diràs, per una part pensem que no hi hauria d’haver eleccions, en el sentit que es va elegir aquest Consell però si no són capaços d’entendre’s i de fer tirar endavant les lleis, doncs que pleguin. El que passa és com sortiria ara si hi hagués eleccions, tot és molt estirat pels cabells.

–Potser el problema és que fa la sensació que els tres grups que estan al Consell pensen que si es convoquen eleccions ara hi sortirien guanyant…

–Qui segur que no hi sortiria guanyant és el país. Per una part tens un Partit Socialdemòcrata que està desgastat poc o molt, perquè aquest any l’ha desgastat. Tens Coalició Reformista que a l’octubre ja farien l’acte fundacional, però fins al moment encara estaven tots disgregats. Em sembla molt optimista per la seva part pensar això. Tampoc crec, com fan a Espanya o França, en els baròmetres de popularitat, trobo ridícul perdre el temps en això. El que has de fer quan estès a dins, i en això els envejo molt, de dins tens el poder d’avançar, de fer les coses, i és aquí on trobo que están fallant tots. És un tema que em té… Ja no pots dir res d’original. L’originalitat serà el dia que surtin i diguin, hem arribat a aquest acord, o no hem arribat a cap acord i hem pres una decisió, doncs aquell dia tothom podrà actuar o moure fixa d’una manera o altra, però ara tal com están les coses…

–És una partida de póquer a tres bandes i amb unes cartes desconegudes…

–O d’escacs que acaba en taules. Una partida d’aquestes que s’allarguen una eternitat i dius que facin escac i mat ja i que tirin endavant. Et sents com molt impotent, perquè tu continues veient, et continua venint la gent dient els problemas que tenen, estan sortint contínuament notícies d’empreses que estan tancant, i quan a damunt veus que hi ha aquest immobilisme, és impotència el que sents. Una cosa potser no trauria l’altra, però com a mínim, dir que hi estan treballant i que les coses van avançant. Sabem que estem en un momento de crisi econòmica, això s’haurà de superar de totes totes, i l’única manera es treballant, doncs ells també, que treballin.

–Quines són les prioritats que hauria d’afrontar Andorra?

–Per nosaltres, la prioritat sempre ha estat el tema social. Molts dirien que és l’economia, però l’economia també està supeditada al tema social, penso jo, están íntimament lligats. Primer és garantir a la gent la subsistència. Hi ha molta feina, s’està avançant en el tema de la llei sindical, perquè precisament ara en época de crisi qui la pateixen són els que estan en més mala posició. Se’ls ha de donar la possibilitat de tirar endavant i això farà que la gent tingui una altra empenta. Al final la crisi només es superarà treballant.

–Canviant de tema, els Verds no aconsegueixen tenir representació i han perdut una font d’ingressos en tampoc tenir representant al Consell d’Administració de la CASS…

–Hem perdut l’única Font d’ingressos que teníem, a part de les quotes dels militants. És evident que la finalitat d’un partit és entrar als llocs de decisió i poder treballar des de dins, però d’altra banda, també pensó que el nostre objectiu és a poc a poc anar fent moure la societat. A la taula d’Igualtat s’està parlant de doble nacionalitat, de rebaixar als 10 anys, s’està parlant de les proves de visita mèdica si s’haurien de fer o no, també s’està parlant de fer arribar el tren. Són notícies que he anat llegint. S’està parlant de turisme verd, gent que ha arribat a qüestionar els coprínceps, i tot això són coses que els Verds sempre hem portat al nostre programa. Abans donava la sensació que érem uns il•luminats, i en canvi ara, tots aquests debats que nosaltres hem anat introduint a la societat s’estan normalitzant, o com a mínim se’n parla obertament. Per tant, una mica de feina hem aconseguit fer. I com a mínim, perquè ja que no estàs als llocs de poder o de decisió, com a mínim alguna influencia hem arribat a tenir en aquesta societat. Amb això em dono per satisfeta, no completament, però penso que hem fet una feina important.

–Ara falta que aquests debats s’acabin concretant en alguna cosa.

–Jo sempre he dit que a la llarga funciona una mica com la gota malaia. I sí que per un partit, en un momento donat ho necessites. És una mica d’aire fresc en aquest sentit. Vull dir que realment tota aquesta feina feta es tradueix que arribis a entrar en algun lloc, però tenim la llei electoral que no ens afavoreix gens al ser un partit petit. Però a poc a poquet, la llei electoral la gent ja comença a discutir-la. Igual als comuns amb aquest sistema de majoria dictatorial que hi ha, com al Consell amb el cas de les parròquies. A poc a poc, penso que el treball aquest des de la societat potser algún dia, no sé quan, potser els tocarà als meus fills si també són verds, ja s’ho trobaran.

–Potser en aquest sentit, Andorra va una mica uns anys enrere en relació d’altres països. A Catalunya, IC-V és una força que va endavant i creix.

–Nosaltres, IC-V considerem que és el nostre partit germà. Tenim molta relació amb els de la Seu d’Urgell, i cada vegada que ens hem emportat, si vols, un revés electoral és el que ens diuen: «Tranquils, nosaltres hi vam estar 25 anys». I en canvi ara estan al tripartit, hi ha alcaldes… És una feina que penso que no es tracta d’anar ràpidament sinó que la nostra ideologia el que vol és un canvi de mentalitat i un canvi dins la societat. Per tant, has de seguir una mica aquest canvi. Ja ens agradaria, però no és el nostre tarannà, que arribes, muntes una plataforma i entres a base de talonaris. Però no tenim els talonaris i, en el fons, tampoc és la nostra mentalitat. Moltes vegades ens diuen que, com que proposem això al programa, tenim un programa una mica massa radical, i després penses, és que si el trec ja més em val posar-me en un altre partit, perquè això és el nostre ideari, i si hi renuncies, doncs ja hi ha partits que hi han renunciat, llavors ja no tens raó de ser.

–Potser hi ha un problema de comunicació, de saber transmetre exactament els que es vol?

–Pot ser. És frustrant, però penso que a la llarga s’arreglarà. A tot Europa, al principi els verds eren els típics ecologistes, no només radicals, sinó encasellats, i ara, a França els verds a les eleccions europees van estar per davant del partit socialista. És un ideari construïble. És la diferència entre el que eren els ecologistes i el que són els verds, que tenen un ideari a nivell social. Al Parlament Europeu, la part de Verds és molt important i aquí som europeus en moltes coses, doncs també anirem entrant. De totes maneres, és veritat que al sud d’Europa tenen menys força que al nord. Aquí potser estem al nivell, en persones i nombre, al que correspondria pel nombre de gent que som al país.

–El fet de no entrar al Consell i als comuns, perjudica?

–Et perjudica en el sentit que hi ha gent que quan es posa en política el que vol són resultats, i moltes vegades s’acosten als partits per col•locar-se, ara seré molt dura, però qui s’acosta als verds i vol col•locar-se, ho té com a malament. Per tant Penso que els que som, realment creiem en el que hi ha. Encara ens dóna més valor en el sentit que saps que la gent que ve no ho fa per arreglar-se res personal. Així ho espero perquè, si no, elegeixen malament.

Font: Publicat per Més Andorra el día 9 d’agost de 2010.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s