Participació ciutadana

Participació ciutadana

Joel Sàmper

Partit Verds d’Andorra

Amb el regust recent al paladar de la 23a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, i després d’haver debatut àmpliament sobre el concepte de ciutadania, no podria trobar millor excusa per parlar sobre la participació ciutadana. I un exemple paradigmàtic és la Iniciativa Legislativa Popular per demanar una llei anti tabac al nostre país.

No he dubtat ni un moment en adherir-me personalment a aquesta iniciativa. Però crec excessiu que es requereixi una fotocòpia del passaport. La signatura i el número de passasport haurien de ser més que suficients per validar l’autenticitat d’una adhesió, tenint en compte que la proposta no és vinculant ja que s’haurà de ratificar al si del Consell General. Els organitzadors bé ho han fet per curar-se en salut, donat que aquest dret, emparat per la constitució, no està regulat per cap llei. Si del 1993 fins ara no han tingut temps per regular-ho, interpreto que els legisladors poca confiança han tingut en el potencial humà per endegar accions de genuïna participació ciutadana. O poca importància li han donat. No n’hi ha prou amb la bona voluntat d’alguns comuns per fer la fotocòpia. Què passaria amb una iniciativa legislativa que anés en contra dels interessos de les formacions polítiques que són majoria als comuns? De fet, en la mateixa fotocòpia que jo he entregat, he aprofitat per fer-hi constar aquestes inquietuds.

Els arguments per donar-hi suport són més que suficients; fins i tot van més enllà de la salut. Per a algunes persones pot resultar molt molest el fum del tabac. Com que els ciutadans hem de conviure els uns als altres, ens hem de dotar d’unes normes de convivència que ens permetin fer-ho amb certa harmonia. De la mateixa manera que és incívic tallar-se les ungles dels peus en un restaurant, crec que també ho ha de ser el fet de fumar: Pot resultar molest als que t’envolten.

Existeix un altre argument important, relacionat amb els patrons de conducta apresos pels nens i nenes. Les psicòlogues ens alerten de la capacitat dels infants d’imitar els patrons de conducta dels adults com a sistema d’aprenentatge. Tornem al restaurant. Si, pels adults, fumar a taula és quelcom tan natural com menjar a taula… (Acabeu la frase).

Vull donar un missatge als indecisos que no n’hagin tingut prou amb aquests arguments: Serà el primer cop que una iniciativa legislativa entri a tràmit al Consell General. Només per això ja val la pena. És una bona oportunitat per transportar la veu de la ciutadania directament a les institucions. Perquè com bé deia la Isabel Lozano: La política, o la fas, o te la fan. No hi ha tercera opció.

© Joel Sàmper

Aquesta article fou publicada per el diari BONDIA en data 23 d’agost de 2010.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s