La vaga és un acte de dignitat.

Els passats dies 7 i 23 de Setembre a França  van tenir lloc mobilitzacions contra la reforma de les pensions .

Per demà 29 de Setembre esta convocada una vaga general a Espanya en contra de la reforma laboral, coincidint amb una Euromanifestacio de l’intersindical de la majoria d’estats europeus amb el lema  de « no a l’austeritat. Prioritat  a la creaciò de llocs de treball i al creixement »

Aqui  a Andorra, tot i que el dret a vaga esta reconegut implicitament en la nostra constitucio, no esta regulat per llei . Es va perdre l’ocasio en la legislatura anterior de fer-ho en la reforma del codi de relacions laborals, i aixo, malgrat la coincidencia de totes les parts en la necessitat de regular-la i aixi donar-li un marc legal.

la vaga és una situació extrema davant de la impossibilitat d’arribar a acords, o davant posicionaments totalment enfrontats; per tant una vaga és una element màxim de pressió.

Molts dels avenços en materia laboral i social es van aconseguir,per la presió de la mobilització de la ciutadania.

I cal remarcar que les condicions en que feien vaga els qui ens han permès arribar al grau actual de drets ,ja no tenen res a veure a les condicions d’avui.

Avui ja qui esgrimeix la por( a perdre la feina, el confort…), abans fins i tot podia significar jugar-s’hi la vida….

Un dia de vaga és un dia de vaga i no un dia de calçotada, perquè si fent una calçotada es solucionessin els problemes laborals o socials, no ho dubteu, en una situació límit, es convocaria una calçotada i no una vaga.

Cada cop que hi ha una vaga, especialment quan afecta a serveis directament relacionats amb la ciutadania, es reobre el debat de la confrontació de drets i els límits del dret vaga.

Per aixó es fa tant necessari regular-la
Aquí a Andorra, no hi cap mena d’indici que a curt termini es pugui convocar una mobilització, però si tingués lloc hi ha el risc d’un problema important, per la falta d’un full de ruta de les condicions en les quals s’ha de desenvolupar una vaga.

Tot i que el dret a vaga és un dret fonamental reconegut a la Constitució,s’haurien d’afegir uns quants conceptes com que:

El dret a vaga és un dret individual. La decisió de fer vaga s’hauria de prendre a nivell personal, és a dir, encara que els  companys prenguessin la decisió de no fer vaga, cada treballador o treballadora hauria de  poder decidir fer-la, i no estar obligats a treballar sota cap ordre de l’empresa.

L’exercici del dret a la vaga no hauria d’extingir  la relació de treball, ni hauria de donar lloc a cap mena de sanció, tret que el treballador o treballadora, durant la vaga, incorregués en falta laboral. En altres paraules, a ningú es podria acomiadar ni sancionar per exercir aquest dret.

Es cert que fa de mal dir en un pais on el codi de relacions laborals permet l’acomiadament no causal.

Des d’un punt de vista democràtic es pot estàr a favor o en contra dels motius d’una vaga, però no del dret de vaga.

Les batalles les defensen uns… els qui lluiten, arriscant el sou del dia. Mentre, d’altres troben excuses per no lluitar-les…. tant si val….però lo que és cert es que tots i totes, lluitin o no, ens beneficiarem dels resultats….

Cal anar a la vaga per totes les persones que estan pagant una crisi que no han causada i, sobre tot, per millorar el futur dels nostres fills i els de tothom….

Som la primera generació que pot deixar una vida i un mon pitjor als nostres fills, si no fem res per canviar-ho…

Per aixó crec que sostindre aquests moviments es una questió de dignitat personal, des del nostre cau entre montanyes, no podem pensar que aixó no ens afecta : molts dels avenços en materia laboral i social ens venen  per l’influencia dels paisos veins. Peró també hem de contar que la perdua de drets se’ns pot   encomanar.

Per aixó no ens podem quedar contemplant, com aquell que no té rès a veure, la lluita dels ciutadans europeus.  En aquest món “global”, cal un canvi de sistema també “global

Jo dono suport a aquestes vagues ,ja que defensen els drets laborals i els drets socials,per que aquests no facin un pas enrere .

Les vagues no son inútils perque tot es pot canviar, incloses les lleis que no són blindades.  Cal anar  a la vaga, pel present de tots i totes i pel futur dels meus fills i dels de tothom, i perque els treballadors i treballadores trobin a la fi un treball amb salaris dignes i amb drets.

Les conquestes socials no poden desapareixer per uns governs que cedeixen constantment al desig de la banca i el les multinacionals.

No corregeixen ni una sola de les causes que han portat a la crisi, ni han tocat un pèl als banquers i altres especuladors

Si, cal protestar per com s’aborda la crisi, a l’igual que els treballadors de la resta d’Europa. Cal recordar que és una protesta a nivell europeu!

I això ho cal demostrar a tota Europa el pròxim 29 de setembre…

La vaga és un acte de dignitat.

Anuncis

No anem gens bé…

La Presidenta del Partit Verds d'AndorraSetembre, comença el nou curs escolar, el nou curs polític…, i per tant escolto, amb un gran interès, la primera entrevista del curs al cap de Govern, Jaume Bartumeu. Com que sempre seré una ingènua (no tinc remei-), he de dir que l’escolto amb una certa curiositat, amb una certa il.lusió, de sentir, potser, alguna cosa nova que ens pugui fer pensar en un canvi, en una solució per sortir d’aquest impàs en què semblem estar immersos.

El que he sentit m’ha fet tornar a la trista realitat. Han estat tot un seguit de desqualificacions: lIantic president de la FACA utilitzava l’associació per fer política (per a més inri, política d’ultradreta); el director de Vallnord no es pot pronunciar, ja que (sempre segons Jaume Bartomeu), ha portat la seva empresa a la ruïna; el SAT2TICO són tres afiliats; el SAT no entén que no es poden fer convenis col.lectius dins del privat per la manca d’afiliats; la representant dels cònsols a la Taula de Turisme i Comerç l’utilitza per fer-hi “oposició”;…

¿Hi ha algú en aquesta taula que sigui del gust del cap de Govern?

Segons la premsa (els Verds no hi tenim lloc, en aquesta taula, ni a cap altra…), dita taula va reclamar l’anul.lació del decret de tancament dels diumenges. No entraré ara aquí a discutir el decret d’horaris comercials, tot i que el Verds pensem que la conciliació de la vida laboral i familiar és alguna cosa més que el tancament de nou tardes de diumenge a l’any.

El que sí que ens sobta és aquesta manca de reconeixement de la tasca de la societat civil: no es pot desacreditar d’aquesta manera el ciutadà, que d’una manera o altra participa a la vida política.

Si des de l’APA del Pas de la Casa no haguéssim fet política en el seu moment, els autobusos escolars encara passarien potser pel port d’Envalira; si l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Casa no s’hagués mobilitzat, encara pagarien el túnel d’Envalira a plena tarifa; si els empresaris d’Allotjaments Turístics no haguessin reaccionat, haurien tancat els apartaments moblats; si des d’alguns col.lectius (entre els quals els Verds) no haguessin reclamat la igualtat en les donacions de sang, ningú no hauria mogut ni un dit per negociar amb els bancs de sang catalans;…

Tots aquests sí, i molts més, han fet possible que la societat andorrana vagi evolucionant. I sí, és necessari que la societat civil intervingui en la política, però és necessari també, que des de les institucions s’estigui disposat a escoltar-la. D’això se’n diu democràcia participativa.

No n’hi ha prou de convocar taules, també cal tenir en compte tot el que s’hi treballa, i en tot cas és imprescindible oposar-hi arguments que no siguin desqualificacions personals.

El pitjor de tot plegat és que tot això em sembla de ben mal auguri pel que fa a la capacitat de negociació d’aquest Govern.

© 2010 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Aquest artícle fou publicat per el El Periòdic d’Andorra en la secció Opinió el dia 6 de setembre de 2010.