No anem gens bé…

La Presidenta del Partit Verds d'AndorraSetembre, comença el nou curs escolar, el nou curs polític…, i per tant escolto, amb un gran interès, la primera entrevista del curs al cap de Govern, Jaume Bartumeu. Com que sempre seré una ingènua (no tinc remei-), he de dir que l’escolto amb una certa curiositat, amb una certa il.lusió, de sentir, potser, alguna cosa nova que ens pugui fer pensar en un canvi, en una solució per sortir d’aquest impàs en què semblem estar immersos.

El que he sentit m’ha fet tornar a la trista realitat. Han estat tot un seguit de desqualificacions: lIantic president de la FACA utilitzava l’associació per fer política (per a més inri, política d’ultradreta); el director de Vallnord no es pot pronunciar, ja que (sempre segons Jaume Bartomeu), ha portat la seva empresa a la ruïna; el SAT2TICO són tres afiliats; el SAT no entén que no es poden fer convenis col.lectius dins del privat per la manca d’afiliats; la representant dels cònsols a la Taula de Turisme i Comerç l’utilitza per fer-hi “oposició”;…

¿Hi ha algú en aquesta taula que sigui del gust del cap de Govern?

Segons la premsa (els Verds no hi tenim lloc, en aquesta taula, ni a cap altra…), dita taula va reclamar l’anul.lació del decret de tancament dels diumenges. No entraré ara aquí a discutir el decret d’horaris comercials, tot i que el Verds pensem que la conciliació de la vida laboral i familiar és alguna cosa més que el tancament de nou tardes de diumenge a l’any.

El que sí que ens sobta és aquesta manca de reconeixement de la tasca de la societat civil: no es pot desacreditar d’aquesta manera el ciutadà, que d’una manera o altra participa a la vida política.

Si des de l’APA del Pas de la Casa no haguéssim fet política en el seu moment, els autobusos escolars encara passarien potser pel port d’Envalira; si l’Associació de Veïns i Comerciants del Pas de la Casa no s’hagués mobilitzat, encara pagarien el túnel d’Envalira a plena tarifa; si els empresaris d’Allotjaments Turístics no haguessin reaccionat, haurien tancat els apartaments moblats; si des d’alguns col.lectius (entre els quals els Verds) no haguessin reclamat la igualtat en les donacions de sang, ningú no hauria mogut ni un dit per negociar amb els bancs de sang catalans;…

Tots aquests sí, i molts més, han fet possible que la societat andorrana vagi evolucionant. I sí, és necessari que la societat civil intervingui en la política, però és necessari també, que des de les institucions s’estigui disposat a escoltar-la. D’això se’n diu democràcia participativa.

No n’hi ha prou de convocar taules, també cal tenir en compte tot el que s’hi treballa, i en tot cas és imprescindible oposar-hi arguments que no siguin desqualificacions personals.

El pitjor de tot plegat és que tot això em sembla de ben mal auguri pel que fa a la capacitat de negociació d’aquest Govern.

© 2010 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Aquest artícle fou publicat per el El Periòdic d’Andorra en la secció Opinió el dia 6 de setembre de 2010.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s