El que es diu i el que no es diu


Els esdeveniments dels darrers dies, les declaracions  d’uns i altres, m’han fet “barrinar”, i molt , sobre els límits de la llibertat de paraula que tenim els uns i els altres en funció del que representem dins de la societat.

Ja, a Prada, la ponència de l’Albert Gomà em va cridar molt l’atenció per aquesta dualitat, o contradicció, en el discurs que tenim les persones, sobretot aquí a Andorra, segons si són declaracions públiques o en l’àmbit privat.

Sempre he pensat que els límits en el que es pot dir venen donats pel respecte envers les persones.

Ara bé, una persona lliure és aquella que actua de manera reflexiva però sobretot que assumeix les conseqüències de les seves paraules i dels seus actes.

En George Orwell deia:”Si la llibertad significa quelcom, será, sobretot, el dret a dir-li a la gent allò que no vol sentir.”

Aixi m’han educat.

Estimo i respecto els meus pares , i no pel fet que siguin els meus pares,  sinó per les seves actuacions, pel que són com a persones , per la manera d’encarar la vida , per la manera d’educar-nos…..

Això no vol dir que estigui d’acord amb tot el que diguin , ni amb tots els seus actes. Només que han estat un exemple per a mi a l’hora  d’assumir les conseqüències de les seves  paraules i  actuacions.

Així,  doncs, crec que representis el que representis, és indispensable continuar sent qui ets com a persona, com a ciutadà.

Quan et manifestes com a persona i que al mateix temps representa una institució, un col·lectiu, has de ser plenament conscient que les teves paraules  es relacionaran i afectaran allò que representes.

Es una gran responsabilitat, doncs ,  tenir la possibilitat de dir en públic el que pensem, però també és una gran sort , i una obligació,  ja que molta gent no té l’espai,  ni els mitjans  per  poder-ho fer.

Per descomptat, quan expresses una opinió en públic et pots equivocar,  pots ofendre, pots molestar,  pots ferir, però també ho fan totes aquelles opinions donades des de l’anonimat.

A mi,  em molesten tant les opinions xenòfobes ,  discriminatòries, difamatòries, despectives,  tant si les dóna una persona representant quelcom , com si les estic escoltant en un bar  a la taula veïna….

Al cap i a la fi , els caps visibles d’una societat són la imatge d’aquesta.

Qui no fa res i no diu res, no s’equivoca.

Però  jo crec que sí, que qui no fa res  ni diu res,  s’equivoca.

Si no estàs d’acord  amb el que fa o el que diu qui et representa, ho has de dir, t’has de moure, t’has de manifestar…

Si et passes la vida queixant-te des de l’anonimat,  i esperes que d’altres es mullin  i s’equivoquin per tu  ,tens la vida i el món que et mereixes.

Espai d’opinió de Radio Valira 5-10-2010

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s