Hawking abans del Big Bang

Ricard de la Casa Perez

Hawking abans del Big Bang. 

Ricard de la Casa

Fa unes setmanes Stephen Hawking feia un anunci, polèmic per alguns, en el seu nou llibre “El gran designi”: que un dit premen un botó (deu) no era necessari per la creació de l’univers. L’important no és com es va formar l’univers sinó perqué i la ciència comença a teoritzar sobre aquest fet fonamental. Tan les diverses religions, com la filosofia, com la ciència intenten explicar, cada una d’elles a la seva manera, aquest perqué. Einstein ho va intentar i per fer-ho va tindre que apedaçar la seva teoria de la relativitat (i després desdir-se i rectificar), donat que les lleis que fan caure la poma de Newton en l’univers macrocòsmic no semblen funcionar en el microcòsmic. Vam tindre que esperar a la mecànica quàntica per esbrinar que passa a nivell dels electrons, però el que queda, encara, és trobar les equacions que uneixin les dues en una sola: la teoria del Tot. Per a Hawking és la Teoria M.

La base fonamental del assumpte es la gravetat i Hawking teoritza amb un univers multidimensional, de fins a 10 dimensions i el temps (aquest va aparèixer just en el moment del Big Bang, abans no existia). Si ens sembla increïble aquest fet, pensem que fins fa poc ningú pensava que la llum es podia corbar i ara sabem que allò que Einstein va predir és una realitat, la llum es veu afectada al passar prop d’un camp gravitatori intens i es corba. Abans pensàvem que el temps era immutable i ara esta comprovat que un minut o una hora a Andorra no te la mateixa durada que d’alt del Everets o a la fossa de les Marianes (11 km sota l’aigua). El temps es veu afectat per la gravitació i per la velocitat. Ja és un vell exemple el dels bessons que un es queda al planeta Terra i l’altre agafa una nau que orbiti el sistema solar a velocitats properes a la llum durant 10 anys. Al tornar el seu germà serà un vell mentre que el viatger només tindrà 10 anys més. Si això ens sembla ciència-ficció (i es pura realitat), pensem que la mecànica quàntica prediu universos múltiples amb diferents dimensions uns dels altres.

La qüestió clau és com apareix tot del no res de manera espontània. Hawking especula que l’energia gravitacional és a dir l’energia negativa de la gravetat i la matèria (l’energia positiva de la matèria) poden contrarestar-se o millor dit equilibrar-se i per tant obren la possibilitat de crear universos sencers. Segons la teoria M de Hawking fins a un numero bastant important d’universos diferents: 10 elevat a 500. L’autor diu: “Fluctuacions quàntiques van crear petits universos del no res. Alguns d’ells van arribar a tenir la grandària critica necessària i van créixer formant galàxies, estels i, com a mínim en un cas concret, ésser com nosaltres“. Stephen Hawking teoritza que la gravetat podria ser el causant de la creació de múltiples universos. Com a mínim ofereix una explicació consistent encara que no demostrable (per el moment), més enllà d’explicacions religioses que ens tornen a situar, una i altre vegada, en el mateix punt de partida.

Vivim un moment apassionant de la nostra historia com a humans i el llibre de Hawking obre una escletxa de llum sobre la que cal aprofundir.

© 2010 Ricard de la Casa


Aquest article foy publicat per el Diari MÉS ANDORRA el dia 18 d’octubre de 2010.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s