Tu has de ser el canvi que desitges veure en el mon

Soc carn de tertulia….

I he de dir que això no em sap greu, es mes , m’agrada.

I es que, així com penso que, els principis de cada persona son uns , fruit de l’educació i les conviccions de cadascú, les opinions es van formant i van evolucionant segons els intercanvis amb d’altres, segons les vivències…

Fa poc en una tertúlia,  xerràvem sobre el feliç final en l’aventura dels 33 miners  Xilens, va sorgir la reflexió sobre com havien conviscut durant els 69 dies d’aïllament a 600m sota terra.

Els mitjans de comunicació i la gran expectació al voltant de l’esdeveniment, ens han permès  conèixer cadascun d’aquests 33 miners, conèixer les seves particularitats i habilitats, per aportar individualment el millor de un mateix per tirar endavant el grup.

Se’m va acudir, qui em coneix ja sap que a vegades soc una mica “bestia”,que potser podríem aprofitar l’experiència , i, ja que aquests han deixat el lloc lliure, podríem enviar-hi una temporada , als 28 del consell , i als del govern, a veure si també ells foren capaços per a sobreviure, de entendre’s entre ells com ho han fet els miners.

Però que ens esta passant, que només trèiem el millor de nosaltres mateixos, quan estem en situacions extremes o de perill?

Però tinc els meus dubtes de si això funcionaria….Com ja he dit alguna altra vegada, els nostres representants son a la imatge de la nostra societat.

I es que un dels problemes de la nostra societat actual és la crisi de valors ètics i morals, l´individualisme i l’egoisme, el pensar sempre en un mateix.

La sensació que tinc es que només pensem en la societat quan aquesta ens pot aportar quelcom, i no en el que l’hi podem aportar nosaltres.

Valors com el respecte, juntament amb d’altres com ara la cultura de l’esforç individual, o simplement la valoració del sistema democràtic, s’han diluït sota conceptes com el dret a no fer rés i viure bé.

La carència d’ alguns valors essencials ha estat reemplaçada per una realitat que sembla no premiar, entre altres coses, la cultura del treball, l’esforç, l’ innovació permanent i l’esperit competitiu

L’ingenu optimisme que ens ha aportat el progrés i la evolució de l’ esser humà, alimentat  pels anys de bonança ,  ja no te sentit en aquests moments. Ben al contrari el tipus de societat, la manera de viure de la nostra societat  postmoderna, no sembla promoure la vida feliç sinó una vida còmoda encara que no tingui  sentit.

Així, com que sempre he sigut punyetera, em permeto afegir a la llista de crisis tractada per el meu company d’espai d’opinió en Nino Marot, la crisi de valors que pateix la nostra societat, crisi que hem de solucionar amb la mateixa urgència que la financera , l’econòmica, la de matèries primes, l’energètica, la mediambiental…

Els meus valors em diuen no podrem sortir d’aquestes, si no comencem a treballar des de la justícia social, la solidaritat, la tolerància, la cohesió , l’integració social….

Perquè com deia en Ghandi: “Tu has de ser el canvi que desitges veure en el mon“.

Espai d’opinió Radio Valira 19-10-2010

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s