Ser ,o no ser…una persona de prestigi

Recentment , m’explicaven algunes idees que havia exposat el conferenciant Jaume Cela en motiu de l’obertura del curs escolar.

He de dir que qui m’ho explicava ,realment em va fer” dentetes”, ja que a part de interessant en els continguts,em sembla que va ser de lo mes divertit….

Tenint en compte que l’auditori estava constituït per gent del mon de l’educació, m’hagués agradat veure la cara d’algun quant aquest senyor els hi va afirmar que en cap cas eren mestres……

Com a molt, fan de mestres. Ja que “el Mestre” es la persona plusquamperfecta que dona l’exemple i que agafem com a guia.

Dons bé , com de persones d’allò que se’n diu perfectes, no abunden per aquestes contrades(tampoc per les veïnes…),ens haurem de conformar en “fer de Mestres”…

Però lo millor de tot ha estat descobrir gracies a aquest senyor, que soc una persona de prestigi…

I això ha estat sense fer cap esforç….

Doncs resulta que en la societat en que vivim, dir que tens temps lliure, que et queda temps per a dedicar als teus I a tu mateix, esdevé quelcom de sospitós:

Mireu el cas d’un metge per exemple, si telefoneu per a demanar hora i us la donen per al cap de 6 mesos, la majoria de vosaltres potser pensareu, que es una persona molt ocupada, amb molta clientela, i per lo tant, molt bona. Si us donen hora per al cap de dos dies, automàticament, creix la sospita:es tant dolent o dolenta, que no té ni clients…Potser molts ens conformarem pensant, que probablement es que se sap organitzar molt bé, o ens arriscarem, perquè nosaltres també som prestigiosos per lo tant no tenim temps d’esperar…

Així doncs aquesta sensació que tinc d’anar sempre  amb un coet al cul es el prestigi!!!

Al  1880 en Paul Lafargue dins” Le Droit à la paresse” ,treia misticisme al valor del treball ,i ja ens proposava de treballar menys molt de  temps abans de l’aparició de les vacances pagades o de les 40h.

“ In Praise of Idleness”(l’elogi de l’oci), es un assaig de Bertrand Russell publicat al 1932.

La tesis principal  es que practiquem un culte irracional al treball que ens porta a treballar cada cop mes, cosa a la qual hauríem de posar terme, ja que segons ell:

El valor del treball es un prejudici de les classes privilegiades que pensen que l’ inactivitat  portaria als homes, i en particular a les classes mes pobres, a la desídia i a la depravació, per tant seria de l’interés dels homes esser explotats.

Us citaré:”Els mètodes de producció moderns ens han donat la possibilitat  a  tots de viure fàcilment i en  seguretat. En lloc d’això hem triat, el surmenage pels uns i la misèria pels altres”

Poc desprès, Ideologies com la nacionalsocialista de Hitler proclamaven:Arbeit macht frei ( El treball allibera ).

I ara ens surt el Sr Diaz-Ferran dient que “nomes sortirem de la crisi treballant mes, i cobrant menys”….

La valorització del treball te una  historia, lligada directament al treball modern, o treball assalariat.

I ja no entro avui en el treball de la dona , a la feina oficial , a casa…Seria massa llarg.

I per avui ja estic cansada, reclamo el meu dret a fer “el manta”:ja continuarem un altre dia…

Espai d’opinió de Radio Valira 26-10-2010

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s