A Rasquera fan cabassos….

A Rasquera fan cabassos, a Ginestar cabassoles, a Miravet fan graneres i a Móra plats i cassoles.

 

La dita “guerra de les toponímies”,m’ha  fet pensar aquests dies sobre la tant anomenada “normalització lingüística”.

A casa sempre hem parlat català, la meva família es originaria per una part del Camp de Tarragona i per l’altra de les Terres de l’Ebre. Ara entendreu segurament  la manera tant especial que tinc d’expressar-me: Andorrà,Roquetenc,Vandellosenc,tot això barrejat amb el normalitzat català de TV3,i el català del Nord de la meva família política, al cap i a la fi: CATALÀ.

Sempre m’han molestat els intents d’imposició lingüística, i he de dir que a vegades, sobretot quan es tracta d’escriure m’he arribat a inhibir. Potser per això sempre m’ha agradat el Ferran Torrent, ja que veig escrites negre sobre blanc expressions  que a vegades a mi em costa escriure per por de caure en la incorrecció lingüística.

Pero mireu , avui em toca reivindicar expressions ben característiques del català que es parla arreu, és la mostra més tangible de riquesa lingüística i que la llengua roman ben viva arreu.

Mireu, a casa meva agranem perquè això es fa amb una granera, tot i que probablement vosaltres escombrareu…També escurem en compte de rentar plats ; I l’aigua la posem en un poval o en una ferrala i no en una galleda. I si estem arribant al poble,la meva tieta us dirà: ves espaiet que alego arribem. I quan era jove anava al col·legi amb clipol

En molts llocs també l’escriptura és fidel a la fonètica emprada en alguns pobles del territori. Com a exemple, la paraula potaque, referint-se a un menjar que en diversos llocs de les Terres de l’Ebre rep una denominació força diferent: recapte, olla barrejada, etc.. En la majoria de comarques de Catalunya i a Andorra es coneix com a escudella, i ha esdevingut un dels plats gastronòmics més importants del país. Menjars com: abercoc, primentó, llima, xapadillo, pataques, llangostí, maçana,bajoques, tavelles,etc..,són el retrat de les nostres arrels, i alhora ens permeten recordar toponímia nostrada. El català normalitzat també ha de tenir en compte la llengua de la terra.

Tot i que reivindico l’ús del Català, també he de dir que soc d’aquelles persones a qui li costa no canviar de llengua quan converso amb un no catalanoparlant. Suposo que ve donat per la facilitat que et dona parlar correctament varies llengües i entendre’n unes quantes mes. Per cert, que acabo de llegir en un article que parlar dues llengües o mes  retarda l’Alzheimer…

Ara mateix em faig el propòsit ferm de no canviar de llengua a la primera de canvi, nomes ho penso fer si la persona que tinc en front no ho entén….Les bones resolucions no cal esperar al canvi d’any per fer-les. I es que, de vacances pel Delta, m’he adonat del pes que hi te la llengua, ja que he pogut sentir a la gran majoria dels treballadors d’origen forà parlant el català, i en una proporció molt  superior a la que podríem sentir aquí a Andorra, això si Català Cavero , Santjaumero, Ampollero, Calero,etc…

Com deia el recentment desaparegut Joan Solà: ‘Aquí no hi ha pau lingüística’

He de confessar que escriure aquesta opinió gairebé ha fet tornar boig el meu corrector de Català, però m’enorgulleixo d’haver-la escrit, ja que el Català continua sent una assignatura pendent , inclús pels que no tenim dificultats en practicar-lo ,encara que a vegades cohibits, inclús pels Andorrans que en gaudim com a llengua oficial.

Esperem que el català millori l’estat de salut arreu i que no ens veiem en un futur en la necessitat de recordar aquell famós refrany que diu: qui perd els orígens perd la identitat!

 

Espai d’opinió de Radio Valira 16-11-2010

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s