Millor 2011?

Admeto  que a mi les festes de Nadal sempre m’han fet “grima”. Em molesta aquesta profusió d’alegria, la obligatorietat de estar de festa, de bon humor, de bons sentiments….

Em direu que potser es perquè, al treballar , no tinc temps de gaudir aquestes dates. Potser si , però em continua costant d’entendre , que per uns dies tothom es passi la crisi, la situació política, les desgracies alienes pel folre….

En aquests dies de vacances d’opinió , han passat moltes coses al nostre país i arreu, de fet jo en diria que han estat uns nadals ”delirants”, en que si un es fixava en les noticies dels mitjans ,podia trobar-hi de tot, des de les alegries mes exuberants a  les situacions mes angoixants.

No se si es que em faig gran…Sempre he estat d’un natural alegre, però em costa cada cop més mantenir-me optimista, tinc la sensació que tots plegats ens comportem com un ramat de bens, sotmesos a la situació, sense capacitat de reacció…

Adéu promeses de principi d’any..

Un any mes m’havia proposat deixar de ser tant visceral, ser mes raonable , patim, patam …

Però com es pot ser raonable si veus que malgrat les bones paraules, les intencions no canvien?

Comença un nou any i tot solen ser bons proposits.Com no desitjar prosperitat en la situació en la que es troba immersa Europa i nosaltres mateixos???

Però també es moment  potser de parar-se i reflexionar sobre el que ens està passant i de quina manera li plantem cara.

Un cop mes , els polítics ens preparem per a guanyar les eleccions, i aquí esta el problema sembla que no ens preparem a governar i llavors ens trobem amb  el “pollo”, i no queda mes remei que continuar deixant-se  guiar pels poder financers i econòmics de sempre.

Vull recordar d’aquests dies, unes imatges que em van impactar especialment, i van ser les de un ciutadà romanes que, empès per l’energia de la desesperança, va intentar suïcidar-se llençant-se des d’un balcó del Parlament a la sala. Encara veig les cares de sorpresa, d’horror, d’incredulitat, d’aquells diputats romanesos, quan la realitat i la conseqüència del que ells anaven a votar, va irrompre d’aquella manera brutal a la seva Cambra…

De fet tinc moltes mes raons per estar emprenyada, que per estar contenta. I per això no vull que em diguin quan he d’estar contenta i quan no .I tampoc vull que em manipulin a cop d’informació i desinformació.

Vull que no m’impedeixin tenir alegria perquè ETA a declarat l’alto al foc, i no vull que s’amaguin darrere la semàntica, com ho han fet durant anys amb l’Esquerra Abertzale…

Vull assabentar-me també amb alegria que a Islandia s’estan  tornant a inventar la democràcia, i que això s’esta dissimulant , perquè al cap i a la fi s’han rebel·lat contra els poders financers europeus, i potser no convé  difondre aquests tipus de noticies.

Vull que es condemni amb tanta fúria les massacres que estan passant a Mexic, com les mancances en Drets humans a Cuba, però clar això depèn directament de la gran potencia que t’empari.

Vull  ser lliure de opinar per una causa o una altra sense que vinguin els serveis secrets d’Estats Units a investigar-me.

Hi ha tant fum i tantes idees, que ja no aconseguim distingir el negre del blanc, que ja no arribem a decidir el que es mentida o veritat, qui estimar o condemnar.

Be , la conclusió de tot plegat es que mes val que em faci bons propòsits fàcils d’acomplir com aprimar-me o deixar de fumar, que intentar ser menys visceral i mes raonable, perquè es la darrera defensa que em queda davant una societat que esta malalta…

 

Espai d’opinió de Radio Valira 11-1-11

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s