Llei antitabac. Qui l’ha fet possible?

Josep Más Magallon

Vicepresident del Partit

Verds d’Andorra.

És cert que per fi hi haurà una regulació dels drets dels no fumadors en aquest país? Tot apunta que sí.

Els ressorts parlamentaris ja s’han posat en marxa perquè d’aquí a un temps, el que ara és una proposició de llei, arribi a ser una llei (ja veurem quin nivell de restricció marcarà) que protegeixi la salut dels anomenats fumadors passius, que, per cert, són la major part de la població. El començament d’aquesta història no té com a punt de partida cap iniciativa d’origen polític, ni tan sols el de cap associació, organització o estament, que podrien haver estat, perfectament, els promotors d’aquesta idea. Tot prové de la inquietud, el neguit, el inconformisme sobretot d’una persona. Ella amb el seu coratge, la seva voluntat, la seva insistència i la determinació del seu propòsit, va aconseguir engrescar un grup de persones que la van ajudar. La seva fermesa va comportar que hi hagués un moviment de caire popular que va permetre la recollida de 2.209 firmes. D’aquestes es van validar més de 1.900 signatures per Sindicatura, que pertanyien a nacionals amb dret a vot i que ja conformaven el 10% del cens electoral que es demanava per tirar endavant la proposta. Amb tot això assolit es va posar en solfa tot l’engranatge d’ordre institucional, que era una condició primordial per tramitar en l’àmbit parlamentari una llei antitabac. Jo, la veritat, fins fa pocs dies no havia calibrat realment la transcendència d’aquesta iniciativa que esperem que acabi, definitivament, en una llei. No ho havia fet perquè no havia pensat en les conseqüències futures o no tan futures, ja que quan s’aprovi podrà tenir la capacitat de transformar una part de la nostra realitat quotidiana. Jo no m’excloc del segment dels que fumen de tant en tant. Fumo molt poc, això sí…, però el que faig, egoistament, és fumar-me un petit puret quan estic menjant en un restaurant. Sabent, perfectament, que estic envoltat de gent i que això amb tota seguretat molestarà d’una manera o una altra la persona o persones que estiguin més a prop meu. Les justificacions, les raons o les excuses de nosaltres, els petits, mitjans o grans fumadors (tant hi fa), són tan corrents, banals, insulses i sobretot egoistes que seria un contrasentit donar-los importància per la inconsistència dels seus propis arguments. No puc estar de dir que l’altre dia veient la televisió catalana vaig escoltar un d’aquests arguments, el qual he de citar per no sé quin motiu, bé, sí que en sé el motiu. És per l’extravagància del seu contingut. Deia així: “S’endurirà, encara més, la llei antitabac? M’hi acostumaré, quin remei, però qui protegeix els meus drets de fumador?” Encara ara estic reflexionant sobre aquesta afirmació, ho he de dir així de clar, però no pel fet que tingui una raó profunda de ser, sinó per tot el contrari. L’afirmació em va crear tal desorbitament de la comprensió d’uns fets tan, properament, reals que encara n’estic buscant l’entrellat enigmàtic. L’adquisició del vici de fumar, que per cert és del tot voluntari, no és l’estat natural de la persona. Aquest es va manifestant i mantenint-se en el temps fins a crear un hàbit no saludable tant per a la mateixa persona com per als que conviuen en el seu entorn més pròxim; doncs bé, tot aquest bagatge hauria de ser tipificat, segons l’argument abans esmentat, com un dret inal·ludible de la persona que l’ha adquirit? Uf! Valga’m Déu. Fins on podem arribar per tal de justificar el que no es pot justificar d’una manera raonable. Siguem absolutament reals i sincers, i confessem que el fet de fumar crea un plaer incommensurable a la persona que es permet tal avinentesa i que costa el que no està escrit deixar aquest plaer per qualsevol de les circumstàncies i situacions que se’ns plantegi, encara que una d’aquestes sigui la més contundent i concloent de les raons possibles. La protecció de la salut dels altres, en primer lloc, i de retruc la pròpia conscienciació que fumar pot causar malalties molt greus i fins i tot mortals. Segons les tradicions orientals, en el rerefons d’un plaer resideix el nostre jo més refermat, el qual se’n serveix per obtenir més satisfaccions i així, encara, reforçar més la supremacia del nostre ego envers altres actituds molt més altruistes. Si ho mirem d’aquesta manera, fer una llei restrictiva amb els fumadors ens farà ser molt més considerats de cara als altres, pensarem en tot moment en el pròxim i no ens obsessionarà tant la nostra pròpia satisfacció personal, i sí que ens fixarem molt més en els beneficis que causarem a la societat en general. Bé, totes aquestes són causes nobles, generoses i deferents, i ja haurien de ser més que suficients per conscienciar-nos de la imperiosa necessitat de tenir una llei d’aquest tipus, però tot això queda minimitzat davant de la més important motivació que ens hauria de guiar en tot aquest assumpte. Amb l’aprovació de la reformada llei antitabac a Catalu­nya, es va comentar per televisió que se salvarien l’any vinent unes 800 persones de contreure algun tipus de malaltia relacionada amb el tabac. A Andorra no sé quants càncers es podran evitar, ni quantes persones deixaran de patir una malaltia molt greu que podria ser mortal a causa de la inhalació de fums nocius per a la seva salut, però ni que fos per una sola persona que pogués evitar-se tot això ja hauria valgut la pena haver realitzat tot aquest esforç. Mai poso noms personals en els meus escrits, però aquest cop s’ho val i és així perquè tota aquesta acció va ser promoguda, especialment, per una persona, i tot això que ella ha fet permetrà que persones que podien haver emmalaltit puguin estar sanes en un futur que no tardarà a arribar. L’acció que ella ha portat a terme salvaguardarà la salut i protegirà la vida de no sé quantes persones. Qui pot dir això després del transcurs d’una vida? Quasi bé ningú, Noemí, quasi bé ningú, i tu n’ets una.

© 2010 Josep Más Magallon
Vicepresident del Partit Verds d’Andorra.

Aquest article fou publicat en la secció La Tribuna de El Diari d’Andorra el dia 17 de gener de 2011.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s