BIPOLARITAT….

Aquests darrers dies, se sent de manera reiterada la noció de bipolarització de la política… Els contactes de cara a uns nous comicis d’uns i altres partits fan que sembli que, efectivament, es puguin donar menys llistes i que d’un i altre costat hi hagin maniobres per a conservar el poder per part d’uns,o per recuperar-lo per part d’altres.

M’horroritza pensar que aquesta societat es pugui classificar en blanc i negre, els bons i els dolents, o els indis i els cow boys….

Tot ve donat per una llei electoral excloent, i limitant, per una manca de cultura de negociació de la classe política tradicional, i així ha quedat demostrat en el que va de legislatura.

¿Això vol dir que la societat també està patint un fenomen de bipolarització? Potser sí…

Però en aquest cas , jo ja no parlaria de partits polítics, ni tant sols de tendències ideològiques. Aquesta nostra societat sí que s’està dividint en dos tendències molt distintes:

D’UNA PART els que pensen que el nostre model de país està esgotat i que cal trobar nous recursos, que cal fer un canvi en els fonaments mateixos de la nostra societat. Ara toca repensar el nostre país, ja no podem basar la nostra economia en el foment de l’evasió fiscal del països veïns, ja no podem esperar que l’Administració ens ho doni tot sense aportar-hi quelcom de la nostra butxaca, hem de buscar sortides laborals pels nostres estudiants i no proposar-los només estudis ajustats a les necessitats actuals del país….Necessitem tenir visió de futur. Necessitem relacionar-nos amb els veïns, i no fent la puta i la ramoneta com fins ara, sinó creant lligams sòlids i durables.

D’ALTRA PART, els que estan aferrats a les maneres de fer, que fins ara ens han anat tant bé, malgrat que ara s’ha demostrat que no es poden sostenir en el temps. Els que continuen pensant que en el fons això només és un cicle, que la roda de la prosperitat tornarà, i que només cal aguantar el cop encara que hi deixem uns quants llocs de treball pel camí. Els que s’omplen la boca amb la paraula sobirania, i en canvi han contribuït a vendre’s el país al millor postor. Els que són incapaços d’arribar a un consens passi el que passi i per això reivindiquen majories absolutes… Els adeptes a la política de la realitat immediata, enfront de les ideologies, o de la preponderància del pràctic enfront de l’ètic

I no busqueu de qui parlo tant en un cas com en l’altre, perquè en realitat,trobem espècimens dels dos tipus en totes les tendències polítiques (sense excepció!)…

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Publicat a Torn de Paraula del Periodic d’Andorra el  20-01-2011

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s