TRIAR….

Recordo, quan era una nena, d’anar al restaurant amb els meus pares, i protestar perquè em triaven el menú. Curiosament sempre l’encertaven.. En canvi , en els primers moments d’autonomia gastronòmica, sovint pensava, ja l’he tornat a espifiar…;i es que es tan còmode que t’ho donin tot fet i amanit, que no et trobis davant del dilema d’haver d’escollir entre varies opcions, davant la possibilitat que la tria que faràs et pot sortir bé o malament….
El problema és que vulguis o no , el triar és inherent al créixer , al fer-se adult, i espolsar-se aquesta responsabilitat, tampoc serveix de res , ja que el no triar també sol tenir alguna conseqüència gairebé sempre .
Mullar-se o no mullar-se , heus aquí el dilema….
Vestit o pantaló, camisa o samarreta, abric o anorac, sabates o vambes…..Poden ser opcions transcendentals per alguns , però per norma general, depèn dels gustos individuals de cadascú ,i equivocar-se en la tria d’una o altra no hauria d’afectar de manera traumàtica a cap persona normalment constituïda.
Coca-cola o Pepsi, l’aigua amb gas o sense, cafè o té, amb sucre o sacarina, amb llet o sense, carn o peix…..Aquí ja se’ns complicaria la cosa, si a part del gust personal , hem de tenir en compte raons de tipus religiós o condicionants de salut.
Cotxe familiar o coupé, vacances a la platja o a la muntanya, apartament o casa individual, ciutat o poble….Encara més condicionants, com els econòmics, els familiars, l’educació, els laborals, etc..
I així…anant complicant les coses…,anant posant condicionants, i anant posant opcions entre les quals triar.
Es cert que es un privilegi de la nostra societat , encara, de tenir moltes coses entre les quals triar, en molts altres llocs no tenen opció: menjar o no menjar, llibertat o repressió…
Aixi doncs gaudim d’aquest privilegi , i no oblidem que sovint esdevé una responsabilitat el poder triar.
Escollir entre una manera de viure i una altra, entre una ideologia política o la de mes enllà, entre el benestar personal i el benestar de la majoria….Aixo si que esdevé difícil….
Quan et decantes per una corrent política per exemple:
-cal pensar nomes en lo simpàtic que es el polític qüestió?… en si em pot afavorir a mi personalment o be a la majoria?…en si em va mirar malament aquella vegada que ens vam creuar pel carrer?.. Si es prou ric, per a no semblar que es vulgui enriquir amb la política?… Si es lo suficientment pobre per semblar honest? Si esta prou titulat o no?
-o bé ens hem de fixar mes aviat en la soliditat del projecte, en el equip que l’ha de dur a bon port, en la coherència de les propostes? O també en l’experiència ? En la formació validada per la practica laboral? La capacitat de treball?
Ara si que es un embolic: el cor o la raó…., o potser la raó i el cor seria segurament el mes correcte.
I el mes important: la consciencia de que ja no parlem de tries anodines ,sense conseqüències,… i difícils, segurament difícils , perquè cadascú de nosaltres segons les vivències i les experiències personals, pot tenir una visió tant diferent i particular….
Us asseguro que no soc mística però a vegades si que m’agradaria tenir una bola de cristall per a poder veure el resultat de les opcions personals escollides a cada moment. Mentrestant , no em queda cap mes remei que arriscar-me, i responsabilitzar-me de cadascuna de les decisions que he pres i he de prendre d’ara en endavant.

Espai d’opinió de Radio Valira 15-02-2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s