El fil conductor

Verds al ConsellFa pocs dies rebíem la fantàstica notícia de la victòria dels Verds d’Alemanya en un dels estats més importants del país. Un de cada quatre votants va donar suport als ecosocialistes, amb uns resultats fins i tot millors que els dels socialdemòcrates alemanys. No podia haver estat més oportú. Per a nosaltres, és una alenada d’aire fresc enmig d’una campanya electoral força escalfada.

Joel Sàmper

El desastre nuclear del Japó ha reobert de forma ineludible el debat sobre l’energia atòmica. Angela Merkel es va veure obligada a ajornar la seva decisió sobre la moratòria de les nuclears. De fet, l’estat de Baden-Württemberg, on els Verds han obtingut la victòria, havia estat feu dels democratacristians de Merkel des del 1953. Penso que aquests fets no són casualitat i responen a una preocupació creixent sobre les qüestions mebiambientals dins la societat. I és que cal recordar que el medi ambient és una qüestió transversal: afecta l’economia, el turisme, la mobilitat, la sanitat i, sobretot, les nostres futures generacions.

Recordo la primera manifestació a la qual vaig participar, a Andorra. Va ser fa molts anys, i era una concentració antinuclear suscitada per un debat sobre l’energia atòmica a França. En aquell moment per a mi va ser molt trencador ser partícip d’una manifestació en un país on això no era precisament habitual. Si ens pensem que els riscos nuclears no afecten Andorra, anem molt errats. I és que, a banda de les mateixes centrals nuclears, la gestió dels residus, el transport i els cementiris nuclears suposen un problema important, no només en l’àmbit mediambiental, sinó també, i especialment, en l’àmbit social.

Molt sovint, l’ecologia és el fil conductor de moviments ciutadans que s’organitzen per donar resposta a la manca de cultura democràtica i posar fre als abusos de poder. El nostre partit va néixer des de la cultura de la sostenibilitat, però aquest no és el nostre únic objectiu. En poques paraules, defensem unes institucions amb qualitat democràtica, una societat justa i moderna, i una economia redistributiva.

Els Verds d’Andorra veiem en la victòria dels nostres amics alemanys un missatge molt clar: el canvi és possible. Ningú pot menysprear la tasca duta a terme pels partits ecosocialistes; la tenacitat i l’esforç finalment donen els seus fruits. Possiblement en les anteriors eleccions hi va haver una onada de vot útil que ens va perjudicar. No obstant, aquesta vegada només hem presentat llista nacional, deixant l’elecció de la llista parroquial a la consciència de cadascú. Podem entrar al Consell General; aquest és el nostre objectiu. Si ho aconseguim o no dependrà de tots i cadascú de nosaltres el dia 3 d’abril.

© 2011 Joel Sàmper Candidat per els Verds d’Andorra Llista Nacional

El Periòdic d'AndorraPublicat per el diari BONDIA del dia 31 de març de 2011

Els Verds, únic partit socialista

 

És comprensible que els ciutadans visquin amb certa confusió la política andorrana: partits que es re-re-funden, un sistema electoral ―diguem-ne― idiosincràtic, obres faraòniques, un endeutament que hipoteca a les futures generacions, governs sense pressupost, una incipient fiscalitat encara per acabar de dibuixar…

Enmig de tot això, he observat que alguns ciutadans fan una analogia entre el PS andorrà i el PSOE espanyol. L’executiva del PS s’encarrega prou de potenciar aquesta imatge convidant ara al Sr. Blanco, ministre de Fomento del govern de Zapatero. Greu error. Estan a anys llum de les polítiques assumides per la socialdemocràcia europea, des del dret a l’avortament fins al matrimoni entre persones del mateix sexe, passant pels drets de sindicació amb convenis col·lectius, la defensa d’un model d’estat laic i aconfessional, i un llarg etcètera. Simplement, han renunciat al que són, o al que representa que són. Centrisme? Aquesta és la paraula que molts polítics no poden evitar quan estan afamats de vot. El centre és per a nosaltres quelcom imaginari, sense que ningú sàpiga ben bé què és. El que sí sabem, però, és que és un lloc on tothom, o gairebé tothom, hi vol ser. De fet és curiós observar partits que ara es publiciten com a centredreta, i en canvi fa un temps se’ls considerava de centreesquerra.

Encara aniré més enllà i faré una afirmació agosarada. Afirmo que els Verds som l’únic partit socialista a Andorra. Per exemple, sobta que les propostes de reforma democràtica més substancials hagin estat liderades pels Verds, en lloc d’aquells que s’autoqualifiquen de “socialistes” o de “demòcrates”. I ara estic pensant en la reforma del sistema electoral per a fer que el vot de qualsevol ciutadà valgui el mateix independentment de la seva parròquia, o impulsar projectes de democràcia participativa. Els temes socials sempre han estat el nostre plat fort al costat de l’ecologia, d’aquí que siguem ecosocialistes. Hem elaborat propostes innovadores que hem anat exposant en diferents mitjans. Tanmateix, d’aquí a uns anys aquestes idees de ben segur formaran part de la nostra quotidianitat.

© 2011 Joel Sàmper Candidat a la Llista Nacional

El Periòdic d'AndorraPublicat per el diari El Periòdic d’Andorra del dia 31 de març de 2011

L’EUROPEÏSME VERD

«La comprensió del passat ens ha de donar una major claredat de visió del futur»Verds al Consell


Josep Mas MagallonEls Verds D’Andorra sabem de la importància de defensar la nostra realitat de país amb les seves particularitats i idiosincràsies. Considerem el que som i hem sigut com un element en continua revalorització que ens caracteritza amb una manera de fer i actuar catalogada com a única. Hem sobreviscut als continus balancejos de la història amb una reafirmació identitària que ens ha permès fer-nos a nosaltres mateixos amb la convicció del qui creu amb una dimensió que està per sobre del que un pot realitzar com a individu. Però la nostra història no s’ha forjat estant exclosos de l’exterior, ni mai  hem pogut subsistir, exclusivament, dels nostres propis recursos.

Potser que en moments de la nostra crònica hem estat més hermètics, més reclosos en el que ens reportava la nostra pròpia convivència; evidentment que també es va poder tirar endavant  amb els sacrificis que va comportar aquella situació de no estar amb més relació amb el que venia de fora. No diria que cap època és més alliçonadora en el sentit del que s’ha de fer o no s’ha de fer però el que sí diria és una cosa: la comprensió del passat ens ha de donar una major claredat de visió del futur .

Pels Verds creiem que estem en un punt en que la nostra visió ha de traspassar fronteres, potser ja no tindrem aquells guardians que ens impedien el pas amb aquelles exigències tant taxatives a nivell fiscal però primer haurem de complir amb alguna cosa de les que ens demanen. Complim-les!!! Això sí, amb igualtats d’oportunitats per ambdues parts. El benefici mutu és la riquesa que ens pot aportar un mercat de 495 milions de persones. No hem de perdre les nostres especificitats, però sempre i quant la quina vulguem conservar (em refereixo des de un punt de vista econòmic) no perjudiqui arreu de les nostres limitacions geogràfiques.

Nosaltres pertanyem als Verds Europeus, considerem la nostra participació dins aquesta agrupació de partits com un punt de posicionament a nivell internacional que ens assimila a la resta de concepcions de polítiques Verdes europees. Això ens dóna molta més força, consistència, credibilitat, projecció, oportunitats…, tot una serie d’aspectes positius que és exactament el que podria obtenir Andorra si mirés definitivament cap a Europa. Ja no podem retardar més el procés de més amplia obertura perquè el que hem recorregut ja no té retorn. No ens perdrem de cap de les maneres i si més no estarem traçant un nou camí, amb alguna penúria, sí, però amb moltes més satisfaccions.

En definitiva, NO ESTAREM SOLS.

© 2011 Josep Mas Magallon Vicepresident del partit Verds d’Andorra i Candidat a la Llista Nacional

El Periòdic d'AndorraPublicat per el diari El Periòdic d’Andorra del dia 30 de març de 2011

Entrevista a Isabel Lozano MES ANDORRA

Isabel Lozano encapçala per tercera vegada en uns comicis generals la llista dels Verds d’Andorra i aspira a estar present en el Consell.

MES ANDORRA ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

Isabel Lozano: “«Quants subsidis d’atur es podrien pagar amb els 400.000 euros que val la campanya?»” – La cap de llista dels Verds d’Andorra, culpa sobretot Jaume Bartumeu del bloqueig polític que hi ha hagut

Per Pere Moliner Andorra la Vella.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'AndorraIsabel Lozano encapçala per tercera vegada en uns comicis generals la llista dels Verds d’Andorra i aspira a estar present en el Consell.

–Què l’empeny a presentar-se per tercera vegada com a cap de llista dels Verds d’Andorra en uns comicis generals?
–El que m’empeny a presentar-me per tercera vegada és la sol·licitud en aquest sentit de la presidenta dels Verds, Antònia Escoda, i del partit. Vaig deixar la presidència dels Verds en les darreres eleccions i vaig demanar a l’Antònia que em rellevés com a presidenta i ho va acceptar. Ella podria haver estat la candidata però va pensar que jo era qui tenia més experiència en aquest sentit. I conjuntament amb el partit vaig decidir tornar-me a presentar. Crec que en aquests comicis hem d’aprofitar per presentar el nostre programa que és molt europeu i que està molt acceptat als països europeus. Un exemple: el nostre plantejament contra les centrals nuclears s’ha vist confirmat pel que ha passat al Japó. En aquest sentit el nostre objectiu és avançar-nos als problemes i plantejar solucions de futur. Pel que fa al possible resultat, ni ens ho plantegem. L’objectiu seria estar presents al Consell General però sabem que és difícil. I, si no aconseguim estar presents al Consell General, no passarà res.
–Per què no va ser possible una entesa electoral amb el PS?
–Pel que fa a aquesta pregunta, m’agrada dir que miro al futur. La vida m’ha ensenyat que quan trepitges i caus t’has d’aixecar. Vam decidir des del partit que tan bon punt comencéssim la campanya electoral no ens referiríem més a aquest assumpte. Perquè en política ni tot és blanc ni tot és negre. Això vol dir que les circumstàncies t’obliguen a prendre determinades decisions però no implica que no puguem pactar amb el PS en el futur.
–Els Verds només presenten una llista nacional i cap candidatura territorial. Per què han pres aquesta decisió? I què pensa votar en la llista territorial?
–No vam presentar candidatures territorials perquè els comitès així ho van decidir per una mínima majoria. Un dels motius era ideològic: així protestem contra el sistema electoral. I l’altra raó és la despesa humana i econòmica que hauria suposat. A partir d’aquí la llibertat de les persones és imperativa i no podem obligar els militants i votants amb consignes sectàries. És per això que no hem repartit cap tipus de consigna i deixem el vot en les llistes territorials a l’elecció dels votants. En el meu cas no crec en el vot en blanc i votaré en consciència.
–Vostè viu a la Massana. Votarà la candidatura territorial d’Ara Futur o la de DA?
–Votaré en la llista territorial pel bé de la Massana i del meu país però no vull que la meva decisió influeixi en altres persones. Per tant, no diré cap on votaré.
–Quin paper jugaria un parlamentari dels Verds al Consell General?
–D’entrada no tenim morts a l’armari, per la qual cosa podem defensar els interessos dels ciutadans, els treballadors, els petits i mitjans empresaris, les dones i la gent gran. Perquè la gent dels Verds som persones com qualsevol altre ciutadà. El nostre plantejament aniria per presentar mesures per afavorir l’economia del país i que no hi hagi a Andorra aquest 20% de la població que viu en el llindar de la pobresa. Hem de fer que s’obrin crèdits a la petita i mitjana empresa. També crearíem una comissió per a estudiar la reforma de la llei electoral. Però abans que s’arribés a aquest punt ja es podrien crear mesures com posar més col·legis electorals i taules presidides pels ciutadans. Creiem que la política ha de ser el més representativa possible.
Potser el país no es pot permetre augmentar el nombre de consellers generals dels 28 actuals a 42 però sí que es pot fer que les llistes territorials siguin proporcionals. Per exemple, si Canillo té 700 electors els hauria de tocar un representant i a Andorra la Vella que té més votants diguem tres o quatre. És un tema que s’ha d’estudiar perquè les modificacions adients s’haurien de realitzar per consens. El que està clar és que el sistema electoral actual és millorable i s’ha de canviar. També som partidaris de referèndums. I no només parlo de sotmetre a consulta les lleis sinó també infraestructures com els túnels. Per exemple era necessari crear el túnel dels Dos Valires? En tot cas s’hauria de consultar la ciutadania sobre aquestes decisions.


–En quin moment arriben les eleccions pel país?

–Aquestes eleccions arriben en un mal moment. Són 400.000 euros per a sufragar la campanya. Quants subsidis d’atur es podrien pagar amb els 400.00 euros que val la campanya? Crec que hi ha hagut una situació de bloqueig polític que ha estat motivada per la poca visió política. I crec que la culpa principal de l’actual bloqueig és de qui està més amunt en el poder ja que és qui hauria hagut de donar els passos per arribar a un acord. S’hauria d’haver fet després de les eleccions del 2009 però no va ser així. I no ho va ser perquè van prevaler interessos que no beneficiaven el ciutadà. Andorra pel Canvi va permetre la investidura del cap de Govern i Coalició Reformista va fer intents d’aproximació que no van sortir bé. I el resultat ha estat, per desgràcia, el bloqueig.
–Qui creu que guanyarà les eleccions i què n’espera?
–Crec que les majories absolutes no són bones enlloc. Crec en el consens i els pactes i Andorra no és blanca ni negra sinó grisa i penso que aquest no és un moment per a dretes o esquerres sinó per tirar endavant. Voldria que el partit que guanyi les eleccions tingui en ment que ha de governar per a tots els ciutadans. Ha de prendre mesures immediates com facilitar la concessió de crèdits a les petites i mitjanes empreses i plantar les bases del que volem ser en els propers 10 o 15 anys. No conec bé el programa de les dues forces polítiques principals però sí el tarannà dels seus dos caps de llista.


–I què n’opina?

–Antoni Martí com a excònsol de la meva parròquia d’origen ha tingut sempre la porta oberta a tots els ciutadans i sé que ha portat el Comú sense distingir entre andorrans i residents i que ha treballat per la integració i el reconeixement de la diversitat. Pel que fa a Jaume Bartumeu, és l’actual cap de Govern i els ciutadans ja han vist la seva actuació. El que és imprescindible no és només el cap de Govern sinó l’equip amb el qual s’envolti.


–Què proposen en l’àmbit de la relació amb la UE i l’acord monetari?

–Estem dins del marc europeu i moltes de les lleis d’Andorra vénen condicionades per les que hi ha a Europa. Discrepo quan es diu que no ens hem d’homologar amb Europa. Respecte a l’acord monetari amb la Unió Europea, si s’hagués fet fa anys tindríem més marge de maniobra.

Som un petit país i la Unió Europea ens ho hauria tingut en compte. Penso que no variarà massa pel que fa a la firma de l’acord ho faci un govern o un altre ja que el marge de maniobra és molt petit. Però tornant a la relació amb la Unió Europea crec que hem d’arribar a més acords perquè no som una illa dins Europa i hem d’intentar que siguin el més beneficiosos per Andorra. És difícil arribar a la plena integració avui a la UE ja que no podríem assumir moltes de les coses que sí que assumeixen els grans països.
–Quin balanç fa de l’existència d’una formació com els Verds?
–Nosaltres el que volem és que es parli dels grans temes del nostre programa. I la nostra gran victòria ha estat que hi hagi un debat sobre temes com la doble nacionalitat o l’avortament que és un problema social molt greu.
–I també estan a favor d’abolir el coprincipat?
–Nosaltres ens diem republicans perquè creiem que és el sistema més just i voldríem, efectivament, que es debati si s’ha de seguir mantenint el coprincipat. Crec que el poble andorrà ha de ser sobirà i no ha d’estar condicionat a una figura com la dels coprínceps.


–L’esquerra té futur a Andorra?

–D’Andorra es diu molt que és de dretes i això és relatiu. L’electorat d’Andorraés més de centredreta però això és així perquè només una minoria pot votar. I ens trobem que el Partit Socialdemòcrata no ha aplicat cap política d’esquerres en el temps que ha estat al poder.

 


PERFIL ISABEL LOZANO

La cap de llista dels Verds d’Andorra té 53 anys i va néixer a Anserall. Després d’haver viscut a Escaldes-Engordany es va mudar a la Massana, on resideix. Entre les seves aficions destaquen la lectura i la jardineria. Ha exercit com a directiva de recursos humans d’una empresa d’àmbit familiar i agent comercial. Va començar la seva participació en política a la secció d’Andorra del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment es va integrar al Partit Socialdemòcrata. Finalment va ser una de les fundadores dels Verds, formació que ha presidit fins que Antònia Escoda la va rellevar. La candidata de la formació ecosocialista es defineix com una persona aficionada per la política i que creu en la necessitat d’una societat civil forta. Per aquest motiu ha participat en la creació de diverses entitats com són l’Associació de Residents d’Andorra, Ciutadans en Acció que va protestar per l’antic forn incinerador, el Grup de Dones per a la reflexió i l’Institut de Drets Humans.

 

Font: MES ANDORRA

Entrevista a Isabel Lozano EL PERIÒDIC D’ANDORRA

Entrevista a Isabel Lozano: El que em preocupa no és saber a qui donaria la clau, sinó com sumar els esforços de tots per sortir d’aquesta crisi que està castigant molt durament aquest país en el que hi ha persones que no tenen ni per comprar menjar.

El Periódic d'Andorra ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

Isabel Lozano: «Ser verd, a Andorra i a Europa, vol dir també ajudar a la governabilitat»

Per Iago Andreu Escaldes.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'AndorraEl 3-A Isabel Lozano concorrerà a les eleccions generals al capdavant de la llista nacional dels Verds per tercera vegada. Ni els 433 vots obtinguts el 2005 o els 466 del 2009 van ser suficients per portar-la a la Casa de la Vall. A diferència dels comicis de fa dos anys, els ecosocialistes no han presentat aquest cop candidatures a les circumscripcions territorials, concentrant totes les forces a la llista nacional. Lozano, que des de les últimes eleccions s’ha mantingut en un discret segon pla cedint el protagonsime a la presidenta del partit, Antònia Escoda, torna ara a l’arena política. Hom diria que amb menys expectatives i amb més realisme, però sense resignar-se a ser una força extraparlamentària i testimonial.

 

–¿Per què n’hi ha que la coneixen per Morales si es diu Lozano?

–Sí, sovint em pregunten que per què m’he canviat el nom. Si sóc la filla del Morales ¿per què em faig dir Lozano? I la meva mare i jo ens passem la vida explicant que el meu pare es deia Lozano, però que els seus germans grans –només germans per part de mare– es deien Morales i a ell li va quedar dir-se Morales. I per això jo, igual que el meu pare, em dic Lozano, tot i ser la filla del Morales.

–Però la moral no l’ha perduda…

–No, ¡això mai!

–Després de les eleccions del 2009 feia la impressió que es retirava definitivament ¿com és que hi torna?

–Les circumstàncies hi han portat. De la mateixa manera que en el seu moment vaig demanar a l’Antònia que es fes càrrec de la presidència del partit si els afiliats així ho volien, ara ha passat a l’inrevés i ha estat ella i el partit els que m’han demanat que encapçalés la llista. Crec que li ho devia a ella i també al partit si així m’ho demanava. Aquests dos anys han estat magnífics, perquè el fet de no haver estat a primera línia permet veure i analitzar les coses amb una altra perspectiva.

–Diuen que les segones parts mai no són bones…

–No sé…

–Potser per vostè ja és la tercera o la quarta…

–[riu] Des dels 17 anys m’he parat moltes vegades en sec i després he tornat. Sóc algú que segueix molt les seves emocions i els seus instints. No és la primera vegada que deixo una cosa i després la reprenc.

–¿Com l’ha vista la situació política des d’aquesta segona línia?

–Amb molta preocupació: la manca de diàleg en una situació crítica com la que estem passant és lamentable. He seguit les sessions del Consell i com a ciutadana d’aquest país he vist moltes coses que no m’han agradat.

–Si hagués de distribuir les culpes ¿de qui serien?

–Sempre he pensat que la culpa és de tots i de ningú; tots han tingut una part de culpa, tots per igual.

–Vostè havia militat al PS. ¿Es compta entre els decebuts pels dos anys de Govern del Sr Bartumeu?

–No.

–¿Per què ho han fet bé o per què ja s’ho veia venir?

–Perquè ja m’ho veia venir. A Andorra ens coneixem molt tots i ja m’imaginava que això aniria per aquest camí. A més, jo no els vaig votar.

–¿El missatge dels Verds pot passar ara millor que fa dos anys?

–Pot passar millor o pot passar igual i això el 3 d’abril ho sabrem. El que sí que puc dir és que el nostre missatge i el nostre enfoc no és exactament el mateix, perquè calia adaptar-se a unes noves circumstàncies i definir altres prioritats. No es pot ser estàtic, s’ha de ser dinàmic; les veritats absolutes no existeixen, el que ahir era blanc avui és negre.

–¿Què li ha sabut més greu: la manca de pressupost, que la reforma fiscal quedés a mitges o que no s’aprovés la rebaixa de la nacionalitat?

–Les tres coses per igual. Per una qüestió de prioritats el que hem sap més greu és que econòmicament seguim al mateix pou, que les mesures que s’han pres no han reactivat l’economia, que hi ha moltes persones sense feina i que s’han destruït 6.000 llocs de treball i ningú no ha analitzat el per què.

–Van intentar un pacte amb el PS que no va fructificar ¿l’opció d’anar en solitari era el pla B?

–De fet, teníem preparades les candidatures mentre s’estava negociant; en tota negociació hi ha d’haver un pla B.

–¿Per què van decidir no presentar candidatures territorials?

–Vam tenir el debat al sí del partit, ho vam votar i vam decidir no presentar candidatures. Es tracta d’un posicionament ideològic, no estratègic: podríem haver fet quatre candidatures i vam decidir que no es feien perquè no estem d’acord amb la representativitat de l’actual sistema electoral i amb el pes que tenen les circumscripcions parroquials. Per tant, ens va semblar que el conseqüent era presentar només una candidatura nacional. A més, siguem realistes, no teníem cap tipus de possibilitat a les circumscripcions territorials.

–Algú ho podria llegir com un pacte de no agressió amb els socialdemòcrates a les parròquies…

–No, no és així. Dins al partit, afortunadament, hi ha pluralitat: alguns no votaran a la circumscripció parroquial, d’altres votaran en blanc i d’altres votaran qualsevol opció d’entre les que es presenten. Des del partit no donarem cap consigna de vot: cadascú que voti a consciència.

–¿Ideològicament estan més a prop del PS o de DA?

–Hi ha molt poca diferència entre els uns i els altres, el que canvia –perquè els programes són pràcticament els mateixos– són les persones.

–¿Es manté en l’opinió de no veure malament el Sr Martí com a cap de Govern?

–Continuo pensant el mateix, però el problema no és el cap de Govern o la persona del cap de Govern. El que cal és saber-se envoltar dels millors…

–Això és el que diuen els de Convergència a Catalunya…

–Sí, ja ho sé [riu], però és que les persones intel·ligents són aquelles que s’envolten de persones més capacitades que un mateix.

–¿Vol dir que el Sr Martí s’ha envoltat d’un equip millor que el Sr Bartumeu?

–No els conec a tots, no ho puc jutjar. No sé quins ministres tindrà.

–Fem política ficció: els Verds entren al Consell i tenen la clau per decidir entre PS i DA. ¿Què tria?

–Si ens trobem en una situació com aquesta el partit ho haurà de discutir i haurà d’avaluar els pros i els contres de cada opció. Tampoc cal arribar a un pacte per donar suport als uns o als altres, sinó senzillament deixar passa els uns o els altres. Però a mi el que em preocupa no és saber a qui donaria la clau, sinó com sumar els esforços de tots per sortir d’aquesta crisi que està castigant molt durament aquest país en el que hi ha persones que no tenen ni per comprar menjar.

–¿Això vol dir que forçarien un govern d’unitat si fossin al Consell?

–Sí, pensem que seria interessant fer un govern d’unitat, i molt necessari. Però això no ho pensem només ara, ja ho pensàvem fa dos anys i aleshores ningú no ens va escoltar. Si en aquell moment s’hagués fet un govern d’unitat i Andorra hagués passat per davant de qualsevol altra consideració, les coses haurien anat diferent, d’entrada ja no llençaríem els 400.000 euros que ens costarà aquesta campanya i que podríem destinar a altres despeses molt més necessàries.

–Si els programes de PS i DA no són gaire diferents ¿en l’eix esquerra-dreta com els definiria?

–Els programes els fan persones que escriuen molt bé i que tenen idees molt maques, però després no hi ha un acompliment. Aquesta és la diferència amb les nostres propostes. Nosaltres proposem el seguiment i el control de l’execució dels programes electorals. El problema no és què diu el programa del PS o el de DA, sinó si ells mateixos se’l creuen el seu programa. Hi ha massa polítics que defensen coses en les que en el fons no creuen.

–¿Què fa del programa dels Verds un programa més d’esquerres?

–És que ja no es tracta d’esquerres i de dretes, sinó de mirar endavant. El nostre programa és un programa que mira endavant, no és ni d’esquerres ni de dretes, perquè aquests conceptes comencen a estar superats…

–Al PS també ho diuen això de tirar endavant i no a l’esquerra o a la dreta…

–Aleshores, com que jo ho havia dit abans de la televisió, potser és que ho van escoltar i els va fer gràcia. Però bé, bromes a part, el cert és que aquest discurs només el fem els Verds, no només aquí a Andorra, sinó a tota Europa. I per ser verd no s’ha d’estar necessàriament d’acord amb els partits socialistes o socialdemòcrates, n’hi ha prou de mirar a Europa i veure que els Verds són partits que ajuden a la governabilitat amb independència de quin partit estigui al poder, ja sigui d’esquerres, de dretes o de centre. En una situació de crisi com la que vivim, tots tenim una responsabilitat prioritària, que és ajudar a la governabilitat.

–Prescindim de dreta i esquerra i anem endavant. ¿Què vol dir anar endavant?

–Vol dir crear riquesa, reactivar l’economia, intentar que les famílies que van a Càritas no hi hagin d’anar, que es tornin a crear llocs de treball, ajudar els ciutadans a tenir confiança una altra vegada en el futur d’Andorra i no perdre mai de vista que el primer són les persones.

–¿No serà aquest el discurs del centredreta de primer crear riquesa i després repartir-la?

–Però ells no l’arriben a repartir mai. El primer que hem de fer és créixer i que els centenars de persones que no tenen feina en tinguin i que si no en tenen hi hagi un subsidi d’atur que els permeti viure dignament. A més, posar l’èmfasi en l’economia no és patrimoni del centredreta: també es pot reactivar l’economia des d’una economia verda. Quan nosaltres parlem de la sostenibilitat, de l’eficiència energètica dels edificis o de les energies renovables també estem parlant de reactivar l’economia, de crear riquesa, de crear nous llocs de treball i d’obrir noves perspectives per als negocis. La societat civil andorrana s’ha mobilitzat davant la crisi, ha buscat alternatives i hem de saber-la acompanyar, donar-li l’oportunitat perquè les seves propostes tirin endavant. I això passa per convertir en vinculants les taules de diàleg sectorials que es fan, perquè, si no, tot l’esforç que s’hi dedica queda en un no res.

–¿Com s’ho faria per convèncer un empresari que els Verds no són el partit de la classe treballadora?

–Els Verds fa molt temps que vam deixar de ser un partit de classe. És que abans els partits d’esquerres eren obreristes, però avui el concepte d’obrer està molt diluït i més en una societat en què les petites i mitjanes empreses són la majoria. A Catalunya, per exemple, es podria ser obrerista perquè encara hi ha força indústria i molts obrers, però això a Andorra està desfasat. ¡És que hi ha molts autònoms, molts petits empresaris que guanyen menys diners que alguns obrers! Per això nosaltres vam ser els primers a denunciar que és una barbaritat que els autònoms hagin de pagar 400 euros a la Seguretat Social. ¡Quants petits empresaris voldrien guanyar 2.000 euros al mes i no els guanyen!

 

Font: El Periòdic d’Andorra