Jo també sóc Isabel Lozano

Jo també sóc Isabel Lozano


Bé, ja hi tornem a ser. Ja tornem estar a les portes d’una nova campanya electoral.

Ja tenim clares les diferents forces que s’enfrontaran per obtenir la confiança de l’electorat, i aconseguir el major nombre de representants al Consell.

Un cop més, els Verds d’Andorra hem dipositat la nostra confiança en Isabel Lozano per encapçalar la nostra candidatura i aconseguir un lloc al Consell.

Hem posat la nostra confiança en ella, perquè en aquests moments creiem que el país necessita tenir al Consell polítics valents, lluitadors, treballadors i, per damunt de tot, humans, molt humans. També creiem que en aquests moments compta l’experiència política, la preparació, el coneixement del món laboral, des de la vessant treballadora i del petit empresariat.

Que és una personalitat controvertida, i tant, com molts altres polítics del país, que reapareixen d’elecció en elecció…

Semblaria que un dels leitmotivs d’aquesta campanya seran les famoses declaracions que va fer la llavors candidata dels Verds en conèixer els resultats electorals.

I no seré jo qui negui a ningú el dret a indignar-se…

A mi, personalment, també m’indignen moltes coses:

• M’indigna que el 20% de la població estigui al llindar de precarietat, segons el darrer informe de Càritas.

• M’indigna que es defensi l’acomiadament lliure, tot negant als treballadors la possibilitat de cotitzar per a una assegurança d’atur.

• M’indigna que es negui el dret a fer la seva feina a una periodista pel fet de ser dona, en nom de les tradicions.

• M’indigna que al nostre país 30 famílies s’hagin d’alimentar gràcies al banc d’aliments de Càritas.

• M’indignen els dos anys de bloqueig institucional, per manca de cultura de negociació.

• M’indigna la pèrdua de 5.000 llocs de treball, sense que hi hagi cap reacció.

• M’indignen els abusos de poder.

• M’indigna la venda de vots a canvi de llocs de treball, o a canvi de favors personals.

• M’indignen les coaccions.

• M’indigna la mala gestió, i la manca de responsabilitat.

• M’indigna que s’esgrimeixi la Constitució davant d’injustícies flagrants, com el fet que només decideixi una petita part de la població, o que els vots d’uns tinguin més valor que els dels altres.

• M’indigna aquest Estat del malestar.

I no, no estic sola, hi ha més gent indignada, i que vol canviar les coses.

I l’Isabel Lozano n’és una; per això jo també sóc Isabel Lozano.

Sóc Isabel Lozano perquè mai s’arruga, perquè vull que la meva veu se senti al Consell, perquè diu les coses pel seu nom, perquè m’agrada la gent que s’apassiona pel treball, perquè és humana, perquè és fidel a ella mateixa, perquè no renuncia als meus drets, perquè parla com jo, perquè la coacció ha de ser denunciada, perquè m’agraden les persones que parlen clar, perquè és forta, perquè encara queda molt per lluitar, perquè té valors, perquè ja n’hi ha prou de tanta hipocresia, perquè estic farta de tanta mentida, perquè m’agrada la feina ben feta, perquè la política és una arma carregada de futur, perquè la poesia són els fets…

Jo també sóc Isabel Lozano.

Persones que volem canviar les coses.

Fem-ho!!

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Article aparegut al diari BONDIA el dia 16 de març de 2011 en la secció Opinió.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s