CAP UN CREIXEMENT SOSTENIBLE

Crec que des de el punt de vista de la nostra historia econòmica, estem en un momento decisiu per definir el nostre prollecte de país, d’aquí als propers 20 o 30 anys. Estem en un momento de ruptura entre el que feiem i ja ens anava bé i el que haurem de fer a partir d’ara per ser una economia més moderna, competitiva, innovadora i eficaça en tots els sentits. Els contextos econòmics globals i també les pressions externes ens han fet desistir de continuar per un camí que ens portava al ailllament financer i econòmic i que encara que ens ha facilitat la vida durant un bon grapat d’anys, no ha estat una trallectoria creada sota unes bases solides de creixement sostenible. Potser algú sabia que aquesta  acceleració econòmica   tindria una data de començament i acabament, però que importava si això ens reportava suculents augments en el tant per cent del PIB nacional i tampoc he vist ningú queixar-se mentre les coses anaven amb el vent a favor. Però les coses es torcen o més ben dit segueixen el seu propi procés de canvi, cosa absolutament sabuda i reconeguda pels masters del coneixement. Evidenment no podíem saber que hi hauria una crisi però del que sí podíem ser conscients i així preveure les conseqüències i actuar amb una certa planificació i preventiva, eren dels canvis financers i econòmics que s’estaven produïnt en el espai  europeu. Sí, a ella pertanyem, encara que per moments no ho sembli. Jo la considero la deessa d’alguna de les nostres oportunitats aprofitades però en gran part de les que hem desaprofitat. Mirar a l’horitzo de les noves oportunitats, es enmirallar-nos en la seva mirada. És cert que el sector de la construcció i financer han sofert un severíssim estancament i més tard un retrocés, encara  que els dos estan sotmesos a variables diferents que els ha condicionat drasticament. En quan torni el creixement, la seguretat laboral i es faciliti les possibilitats creditícies, els sector inmobiliari tornarà a creixe lleugerament. El sector bancari no em preocupa excessivament, tant pel seu estat actual de salut  com per les probabilitats que té d’expansionar-se en altres països. Havent dit això, em pregunto ?. Qui serà l’autèntic mesurador, promotor i potenciador del presumible creixement  que tindrem en els propers anys. El turisme i el comerç, solament !!!!. És evident que el turismo i el comerç tornaran a crèixer amb els mercats tan competitius que s’estan instaurant i amb els marges comercials cada cop més igualats amb els països veins ?.  Necessitem alguna cosa més,de totes totes. Hem de tenir cura del que ja tenim i millorar-lo però anem més enllà. La meva recepta: Facilitem l’exportació de les empreses cap a mercats foranis, eliminant les traves aduaneres que encara existeixen. Creem coneixement, valor afegit, especialització, innovació technològica i desenvolupament avançat en el context empresarial. Permeten l’entrada d’inversió extranjera amb unes condicions interessants per elles. Podria dir més coses però si comencem per aquí ja estarà bé per ara.

 

 

Josep Mas Magallón

Vicepresident dels Verds D’Andorra

Opinió El Periodic d’Andorra el 23-03-2011

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s