Seria fantàstic si el país estes en campanya electoral contínuament…

 

Tinc la sensació que des de que es va dissoldre el Consell General, tothom té idees brillants que salvaran el país i que faran que tots siguem més feliços i sortim de la crisi en la qual estem immersors.

 

El Pas  per exemple, acostuma a sortir als diaris quan algun turista s’extravia begut, de nit i mig despullat, quan un grup de turistes amb un elevat grau d’alcohol ha provocat aldarulls i no ha deixat dormir el veïnat,… Ara, però, tots els candidats es passegen pel poble, es preocupen per quines són les necessitats dels seus habitants, es trenquen les banyes buscant sistemes per motivar els treballadors aturats a acceptar llocs de treball al Pas. N’hi ha fins i tot que l’han agafat com a punt de partida de la marató que representa la campanya electoral. Em sembla fantàstic, i em semblaria encara millor si aquest entusiasme es mantingués un cop passades les eleccions. Aquest any potser tindrem sort, al desembre hi haurà més eleccions i l’embranzida por ser de més llarga durada.

 

Segueixo tenint els meus dubtes, i més , després del que em va passar ahir. Caminava  pel carrer i em vaig torçar el peu. Vaig pensar: carai! que maldestra que sóc, havia posat el peu en un dels forats que hi ha a les voreres del Pas . Em podríeu demanar com em pot passar una cosa així amb els anys que fa que m’hi passejo. Fa tretze anys, quan va nàixer el meu fill em vaig endur un bon ensurt quan de cop, ell i el meu pare que el duia als braços, em van desaparèixer de la vista gràcies a un altre d’aquests  forats, potser fins i tot, el mateix . Segurament empesa per aquest entusiasme que transmeten aquests dies els polítics pel Pas de la Casa em vaig oblidar de parar compte.

Les voreres són un exemple de com va el Pas.

El cas és que ens emplenem tots la boca de projectes fantàstics que portaran un turisme de qualitat,… La qualitat l’hem de donar nosaltres i hauríem de començar per l’aspecte exterior . El primer cop de vista és una de les millors publicitats, és cert que després venen els somriures, i finalment, l’enamorament. Malauradament, buit de neu, el Pas segueix essent un poble estèticament poc atractiu.

Em direu que moltes coses han canviat al Pas de la Casa, ara hi ha més aparcaments, hi ha un centre de salut, hi ha més transport públic,. És cert que ara, la gent no s’estranya que sigui del Pas de la Casa i ja no em diuen amb cara de badoc: ets del Pas? I ets andorrana? Clar, ara al Pas hi ha més andorrans i més vots que fa 22 anys. M’agradaria que aquest entusiasme i aquestes ganes de millorar el dia a dia dels habitants del Pas i d’atraure més turistes que generin més guanys, no es limités a simples promeses que pretenen captar els vots dels electors que hi viuen, que hi treballen.

 

 

Marta Escoda

opinió Periodic d’Andorra 26-03-2011

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s