Les famoses declaracions (2a part)

 

Alguns semblen estar interessats en fer que les famoses declaracions de la Isabel Lozano es converteixin en el tema central de campanya. Segurament han trobat en aquelles declaracions una manta per cobrir els seus propis errors, però aviat s’ha vist que aquesta manta era massa prima per tapar tantes vergonyes acumulades durant anys. Molts tenim la lleugera sensació que aquesta legislatura, aquests dos anys de govern, han estat una pèrdua de temps.

 

Vull parlar de 160 milions d’euros tirats a les escombraries. Literalment. Perquè amb cada pedra que s’emporten del túnel dels Dos Valires, se’ns hi va un grapat d’euros. Aquesta obra no era ni necessària ni estratègica per al nostre país. És d’aquelles obres salomòniques de ciment que tant els agradava als liberals, acordades per homes que des dels seus despatxos elucubren idees totalment allunyades dels problemes reals del ciutadà. I això per no parlar de les víctimes que aquest monstre ja s’ha emportat abans de ser inaugurat.

 

Parlant dels liberals, què se n’ha fet? Imagino que aquestes i altres vergonyes necessitaven d’una bona capa de pintura per tapar els seus desencerts. El que per a una façana és una capa de pintura, per a un partit polític és un canvi de nom i de logo. Realment els planyo. Si cada cop que hi han eleccions canvien el nom, a mi això em provocaria certa crisi d’identitat. Admiro aquesta capacitat camaleònica de passar al blau al taronja (o al color que faci falta) i actuar com si aquí no hagués passat res. No tots són liberals, allà hi ha un conglomerat multimarca. De moment el que sí tenen clar és que volen guanyar. Si han arribat a aquest consens, ja és molt. No demaneu més.

 

Tornant a les famoses declaracions, es va demostrar quelcom d’atípic en un partit polític. La tradició marca que després d’unes eleccions tots els partits han de dir que han guanyat. No obstant, les paraules i els gestos de la nostra candidata van ser molt clars. El seu rostre deia: “Hem perdut”. Va ser una gran demostració del seu caràcter humà. Això és el que ens cal: persones amb molts anys d’experiència com ella, que tenen un sentit humà a prova d’imitacions. Persones que no es deuen a cap poder fàctic, i que no tenen por en dir el que pensen.

 

 

Joel Samper

Article d’opinió al Periodic d’Andorra 28-03-2011

Verds d’Andorra

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s