Entrevista a Isabel Lozano DIARI d’ANDORRA

Isabel Lozano: Són uns moments tan difícils que vull que guanyi el millor per a Andorra. La prioritat per mi és Andorra.

Diari d'Andorra ENTREVISTA A ISABEL LOZANO

“Som el corcó reivindicatiu que vol entrar al Consell General”

Per Ricard Poy Andorra la Vella.

Isabel Lozano Candidata del Partit Verds d'Andorra

 

Ens trobem a la cafeteria d’un hotel. Això de tenir només cinc mil euros de pressupost fa que els Verds nodisposin de local de campanya.

El debat, el joc brut… fa la sensació que els altres tres partits estan sempre enfadats amb el PS. No serà alguna cosa similar a la famosa pinça que Esquerra Unida i el Partit Popular li van fer al PSOE?
No hi ha cap pinça. Hi ha tres forces amb ideologies molt diferents que poden negociar coses pràctiques i arribar a un consens. Amb el PS és impossible.

L’enfrontament PS-Verds en campanya alguna relació tindrà amb el fet que la negociació per anar junts va acabar com el rosari de l’aurora.
L’estil del PS és atacar les persones.

Però en la negociació va quedar clar que algú o alguns del PS té o tenen algun problema en concret amb Isabel Lozano.
(Ha, ha, ha…) Ja vaig advertir als meus companys que el principal escull seria el meu nom. És públic i notori que valoren més les persones que el programa.

I d’on prové la situació?
Andorra és un poble. Sempre se m’ha acusat de ser amiga de Forné, Pintat, Gabriel, Martí… Algun problema hi deu haver quan em puc entendre amb tota aquesta gent i en canvi n’hi ha d’altres que s’horroritzen quan senten el meu nom.

Vostè mateixa ha denunciat que en el porta a porta alguns membres del PS expliquen que vostè només volia un lloc elegible a la llista conjunta perquè no té feina?
He estat treballant 36 anys a la mateixa empresa. He cotitzat a la Seguretat Social 42 anys. I ara estic treballant al grup Flaix. Una feina molt maca amb un equip molt fort i de tant en tant dono un cop de mà en els negocis familiars. No hi ha cap problema de feina. Entrar al Consell suposaria, en canvi, un problema laboral. Els Verds tenim una norma respecte que s’ha de donar al partit el 50% del que guanyem amb un càrrec polític.

I com se sent escoltant això?
Són barbaritats. Gràcies a Déu puc pagar-li una carrera a la meva filla en una universitat privada i pago la hipoteca. Potser no em canvio de cotxe, però són despeses que considero supèrflues. I és molt lleig per part d’aquesta gent menystenir d’aquesta manera quan hi ha tantes dones que pateixen la terrible problemàtica de trobar feina quan tenen més de quaranta o cinquanta anys. En conec unes quantes.

La veig especialment molesta.
Em rebenta que sempre s’hagin de posar en els temes personals en comptes de rebatre idees. És un estil de fer política que al final els passarà factura.

Qualsevol que la senti pot pensar que prefereix que no gua-nyi el PS.
Són uns moments tan difícils que vull que guanyi el millor per a Andorra. La prioritat per mi és Andorra.

Antònia Escoda ha avançat que no votarà en la circumscripció parroquial. Vostè tampoc? En blanc? Es decantarà per algun dels dos partits?
En els Verds no som sectaris. Hi ha persones que no aniran a votar a la territoral, d’altres que ho faran en blanc i també n’hi haurà que es decantaran per algun dels dos partits.

I Isabel Lozano?
Jo no crec en el vot en blanc. Considero que s’ha de donar suport al que es cregui que és millor per a Andorra en aquests moments. Votar és un dret que m’ha costat molt d’adquirir i l’exercito.

I a qui votarà?
Dir-ho seria donar una consigna. I no en vull donar.

Els representants de l’OSCE que han vingut per comprovar les eleccions s’han reunit amb els Verds. Potser alguna de les peculiaritats del sistema an-dorrà els ha estranyat.
S’han sorprès. Els hem fet veure alguna de les mancances democràtiques. I això no és voler fer mal a Andorra, sinó que volem que millori perquè siguem una democràcia més participativa.

Què més els ha sorprès?
Doncs per exemple que Canillo i Andorra la Vella aportin els mateixos consellers parroquials. que no existeixi el vot per correu, que siguin els cònsols i no els ciutadans els que estiguin a les meses electorals…

Què ha canviat en dos anys perquè el sostre dels Verds estigui superat? Ara necessitarien uns mil dos-cents o tres-cents vots per entrar al Consell i el 2009 es van quedar amb 466.
Fa dos anys es volia un canvi i vam perdre una part dels nostres votants. Em diuen que això no ho hauria de dir, però crec que estem en els barems de vots dels països del sud d’Europa, com Espanya o Portugal. Estem molt lluny de la força que tenen els Verds al centre i el nord d’Europa o a Catalunya.

Entenc que el vot útil d’esquer­res se’n va anar al PS el 2009. Però ara tornem a estar igual. Les enquestes els deixen fatal.
Amb un 50% de persones que no es manifesten són poc significatives. L’única enquesta bona és la del dia 3.

Els resultats del 2009 van ser un cop dur perquè teòricament era el moment d’enlairar-se.
Sí, van ser un cop dur. Un aprèn a base de castanyes. Hi ha molta gent que pensa com nosaltres, però veu que no tenim possibilitats de governar. Això no vol dir que no els agradaria que estiguéssim al Consell per ser una veu crítica.

Dos anys després se’n penedeix de la polèmica valoració postelectoral que va fer després de la ‘castanya’ dels resultats. Va dir que els andorrans tindrien el Govern que es mereixien i que el país no estava preparat per a un programa europeu com el dels Verds.

No. Són molt controvertides, ja ho sé. Sempre dic que a mi em pot perdre la boca, però no la butxaca. Mantinc les declaracions. I recordo que no em vaig equivocar quan vaig anunciar que en dos anys tindríem eleccions.

Li han passat factura aquestes declaracions?
Els han passat factura als meus companys i em sap greu. Ells potser no les haurien fet perquè són més cor­rectes que jo. A mi no em passen factura perquè personalment m’afecta poc el que em puguin dir.

Què faria vostè amb l’escombra que ofereix ApC per netejar els amiguismes, les corrupteles…
La corrupció no és un problema nou. I això de l’escombra és un gadget simpàtic. A vegades quan no es tenen diners s’aconsegueixen idees originals. No estan insultant, sinó que denuncien un fet que tots coneixem.

Parlant de diners, com es pot fer una campanya amb cinc mil euros? No en tinc gaire idea, però no deuen tenir ni per a pòsters.
Serà factible. És demostrable. Mirem pel medi ambient i no envaïm les cases amb programes fets de papers que una part important de la gent ni es mira…

L’austeritat queda molt bé com a lema, però sona més que com que no tenen diners fan el que poden.
Molts partits verds no fan res en paper. L’estalvi és important.
Encara estan pagant les últimes generals?
És molt simple. Vam demanar un crèdit a quatre anys perquè és la durada de la legislatura. Encara ens queden dos anys de pagar. Som serioros i tenim molt clar que s’ha de pagar el que es deu.

Què passarà si es compleixen els pronòstics i no assoleixen un conseller?
Continuarem lluitant.

Però serà frustrant perquè ara ja fa anys que es presenten.
Confiem que cada vegada tinguem més votants. Un exemple. Hi ha un informe que reflecteix que una família paga uns 1.600 euros de mitjana en calefacció per gasoil. Posant plaques solars es podria estalviar 300 o 400 euros l’any…

… parla de la utilitat de l’economia verda?
L’economia verda pot ajudar molt els ciutadans i portarà millores econòmiques en l’àmbit laboral. I la gent se n’adona. Esperem que també es reflecteixi en les eleccions.

Se senten avançats al seu temps electoralment parlant?
Admiro que molts dels plantejaments que portàvem en el programa de fa sis anys avui estan en els d’altres partits. Som el corcó reivindicatiu i extraparlamentari. El pas següent és entrar al Consell i poder ajudar a la governabilitat.

El cap de llista no havia de ser Antònia Escoda?
Després de les últimes eleccions jo li vaig demanar que fos presidenta del partit. Aquest cop ella m’ha demanat que sigui cap de llista i no podia rebutjar. Molts companys creuen que sóc la persona idònia perquè tinc més experiència.

Només presentar-se a la llista nacional no és fer un pas enrere?
Entre el partit hi havia diverses opinions. Jo defensava presentar-nos a quatre parròquies. Finalment es va imposar la tesi de no fer parroquials perquè no creiem en les llistes parroquials. Defensem una sola circumscripció, així que té lògica no participar en un sistema amb el qual no estem d’acord.

No ha estat per no perjudicar el PS a Encamp?
No. Parlem, discutim i l’opció majoritària guanya.

S’ha trencat per sempre crear un pacte amb el PS?
La idea va ser seva. Ha estat una experiència i ja veurem què passa a les comunals.

Entre que tot apunta que es queden a fora i les enquestes s’ha de tenir molt de coratge per no defallir.
Sobre la fiabilitat de les enquestes li explicaré que a la meva germana l’han trucat tres de diferents. Saben que contesta. Així que sempre acaben entrevistant els que contesten, els mateixos.

 

Font: Diari d’Andorra

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s