I a tu, què t’han promès?

Les accions polítiques han de respondre a uns interessos col·lectius que beneficien el màxim de ciutadans .

Fa uns dies, uns amics meus em van explicar que uns candidats els havien anat a visitar a casa per explicar-los el seu programa.

Volien saber si nosaltres, els Verds, també hi aniríem, i els vaig explicar que no tenim cap inconvenient de trobar-nos amb qui ho vulgui per aclarir qualsevol dels dubtes que els pugui plantejar el nostre programa o per escoltar les demandes o aportacions que ens puguin fer.
Què ens prometríeu si vinguéssiu? Em van demanar, sempre fent broma, és clar. Ser la vostra veu al Consell, els vaig respondre. Cal prometre alguna cosa més? Defensar uns ideals i els interessos dels ciutadans, representar-los, no és suficient?
No sé si a aquests veïns els va agradar o no la visita que varen rebre, tampoc em van aclarir si volien que els Verds els anéssim a  veure, o no. En tot cas no semblaven tenir cap dubte sobre allò que votarien i tampoc ho volien explicar. Jo tampoc ho vull saber, penso que cadascú ha de fer allò que cregui més convenient.
El porta a porta té els seus avantatges, però també té els seus perills.
Els candidats han d’escoltar els electors i respondre a les seves demandes, però els programes estan fets i un ha de ser fidel als seus ideals i no canviar d’idea segons com bufa el vent en cadascuna de les cases on entra.
Les accions polítiques han de respondre a uns interessos col·lectius que beneficien el màxim de ciutadans. No han de respondre a necessitats individuals,  i menys si poden entrar en conflicte amb l’interès general. Quan les demandes són sectorials ens podem trobar igualment amb un conflicte, cal anar amb compte perquè les demandes d’un col·lectiu no perjudiquin la resta de ciutadans. La satisfacció de les demandes ha d’anar sobre la base del seu grau de justícia i no a canvi d’un suport incondicional.
El porta a porta no és públic, pot acabar essent un intercanvi de favors.
Hi ha la possibilitat que existeixi coacció tant per part de l’elector com per part del candidat.
Em diran alguns que el porta a porta serveix per conèixer els neguits dels electors, que és una tradició que cal mantenir. Els contestaré que un polític ha d’estar a l’escolta dels ciutadans –independentment que puguin votar o no– sempre no únicament durant els dies que dura la campanya i, precisament, és de la percepció d’aquests problemes, i de les eventuals solucions, modulades a certa orientació ideològica, que es plasmen en el programa electoral.
Hauria de ser, així, sobre la base d’un programa electoral, de la seva coherència amb la manera de fer i de la credibilitat que inspiri el polític que el presenta, que l’elector hauria de decidir el sentit del seu vot.
No fer el porta a porta no significa un refús del diàleg, de parlar amb els electors i ciutadans, una cosa és discutir, convèncer, explicar el que un pensa i intentar que l’altre canviï d’idea perquè creiem en allò que defensem i que és el millor per a Andorra i per als ciutadans, l’altra és accedir al poder a qualsevol preu i prometre allò que després no podrem dur a terme.
Si ens demanen què prometem, ho tenim ben clar: defensar els valors, idees i propostes que figuren en el nostre programa!
© 2011 Marta Escoda Alegret Militant Partit Verds d’Andorra i presentadora de la candidatura.

El Diari d'AndorraPublicat per el Diari d’Andorra del dia 29 de març de 2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s