Estruços

Avui com cada 26 d’ abril el mon recorda Txernòbil, el que fins fa nomes uns mesos era qualificat com l’ accident nuclear mes important de l’historia. En aquell moment , fa ja 25 anys ,recordo el pànic a Europa per les possibles afectacions pel núvol tòxic. Oh, es clar també vam demostrar el nostre horror , i el nostre pesar , per les víctimes immediates de l’accident, però en la mesura en que no ens va afectar a nosaltres directament, ens hem anat conformant recordant la efemèrides any rere any. El fet que l’accident tingues lloc en un país soviètic, amb el que això comportava de manca d’informació , ens deien, i pertanyent a “l’eix del mal”, potser ens va fer mes fàcil tant justificar l’accident, com obviar el fons de la qüestió. I es que el fons de qüestió es la bondat o no de l’energia nuclear. En aquell moment les causes de l’accident varen ser atribuïdes a un accident tecnològic, però ja se sap amb els “russos”…. Aqui a lla vella Europa, això no podia passar mai de la vida…Els soviètics no posaven les condicions de seguretat necessàries, i al cap i a la fi les víctimes directes no van ser mes que 58 persones.I així anem negant les evidencies com neguem les víctimes indirectes i els 600000 “liquidadors” que van participar a les tasques d’evitar la fuga nuclear… Mai s’ha fet un seguiment de quantes persones estem parlant. Son tots els que no surten a les estadístiques i que han estat pagant molt cara la seva exposició a dosis altíssimes de radiacions per tractar de frenar les emissions radioactives.
Des de fa 25 anys els defensors de l’energia nuclear s’han dedicat a justificar i a rentar la cara d’aquesta opció, mitjançant una propaganda feta de mitges veritats..
Però llavors va arribar Fukushima. Tot el que es va dir per Txernòbil, ja no era vàlid per el Japó. Aquest es un país altament punter en tecnologia nuclear per la seva clara aposta per aquestes energies. El que si continuarà sent vàlid serà les conseqüències per a tota una sèrie de gent, veïns de la central, “liquidadors”, perquè aquests continuaran sent víctimes….
I ara també trobarem justificacions alienes al que es realment el problema de l’energia nuclear. Ara ens amagarem darrere la catàstrofe natural. Ara quan vulguem posar una central nuclear en algun lloc, ens donarem bona consciencia, estudiant detingudament els perills naturals de l’indret, inclús farem un referèndum amb els veïns de la zona, per saber si volen la Central en les seves terres. Això si , primer els hi explicarem primer , totes les coses positives que aquesta aportarà, llocs de treball, reactivació econòmica de la zona…També probablement oblidarem recordar que existeixen perills reals, ara ja n’hi ha molts d’accident i fuites i incidents documentats. Continuarem insistint en que l’energia nuclear es neta ja que pràcticament no produeix Co2, oblidant-nos que genera uns residus que no sabem on emmagatzemar. Argumentarem , que la construcció i posterior gestió generarà riquesa per a tota la zona, però la destrucció de l’economia tradicional de la zona com l’agricultura o el turisme potencial, quedaran oblidats en un calaix.
Ahh, es cert que l’aposta per l’energia nuclear també ve donada per la necessitat de guanyar independència en el terreny energètic, front al petroli.
I fixeu-vos com estan les coses als països productors de petroli!
Les revoltes contra els cacics, als que hem donat suport descaradament des d’occident, encara fan mirar el futur de la dependència energètica amb mes por .
De tot això, nomes en trec que nomes ens preocupa una faceta de la qüestió: com poder tenir cada cop mes energia per a satisfer la nostra golosia, la nostra necessitat de consumir mes de qualsevol manera i sense control.
No vull dir que no calgui assegurar-se fonts d’energia, difícilment podrem tornar enrere en moltes de les necessitats que ens em creat, però no cal seguir en aquesta política de l’estruç que estem practicant: potser caldria començar a plantejar-se com i que consumim. Cal anar mes endavant en les polítiques de l’estalvi i de l’eficiència energètica i potser tindrem alguna bona sorpresa. Potser ens adonarem que el que ens cal, no es cada cop mes, sino cada cop millor i mes eficient.

Espai d’Opinió de Radio Valira 26-04-2011

Ignorants.

La historia de l’energia nuclear va començar pels bombardejos sobre la població civil japonesa, i, ha estat seguida d’incidents, accidents i catàstrofes. I ara  al Japó , ja hi tornen a ser . I aquest cop el causant del problema es l ’imprevisibilitat i la força de la natura.

Els perills de l’energia nuclear no venen nomes dels possibles disfuncionaments en el transport o dels reactors, però també de les irradiacions i les contaminacions per l’aire, l’aigua o els aliments.

La subestimació sistemàtica de la gravetat dels incidents, la manca de comunicació, la persistència de l’actitud : « feu-nos confiança, som experts » no son acceptables. La particularitat  de l’energia nuclear es  a més, el generar una important quantitat de residus  que no sabem com tractar, eliminar, emmagatzemar.

El dilluns  28 de març, Armènia va tenir un tall quasi total de la xarxa d’internet, ja que el 90 %   dels usuaris estaven connectats a un sol  cable, que vaser tallat. Durant 5 hores, el pais no va tenir accés a les xarxes , amb la penalitat que això va suposar per a les empreses del país.  Armènia,  depèn directament dels cables del seu pais vei,  Geòrgia, per la connexió a la xarxa  Internet.

L’operador de  telecomunicacions Georgian Railway Telecom que buscava l’origen d’aquest panna sobtada va trobar finalment una causa insòlita i inesperada: una senyora de 75 anys, feia un forat prop de casa seva amb una aixada per a buscar coure , causant aquest tall general.

Ara farà un any, l’erupció d’un volca Islandès , va provocar un caos als aeroports i en general a les comunicacions en tota Europa…

Aquests dies llegíem a premsa que els veïns del Bon Repòs estaven pendents de les indemnitzacions per la caiguda d’un roc a casa seva…

El Govern de CIU , li ha anat d’un pel de tenir que tirar-se enrere en la mesura d’eliminar els 80km per hora als afores de Barcelona , per culpa d’un insistent anticicló que feia empitjorar la qualitat de l’aire a la capital Catalana…

Totes aquestes situacions, unes mes tràgiques que d’altres, unes altres tragi-còmiques diria, ens haurien de fer reflexionar una mica sobre l’actitud de prepotència que tenim davant del dia a dia, davant de les circumstancies i els elements que ens envolten.

Ens hem, tornat voluntàriament , ignorants…

Ignorants , per voler ignorar el que ens envolta. No tenim en compte les circumstancies naturals que poden en uns minuts trencar tots els esquemes de societat perfecta que ens hem fet, o l’idea de societat perfecta que ens hem imaginat.

Ens  exclamem per les revoltes als països àrabs , però no movem un dit per canviar-ho. Mirem amb enveja la tenacitat dels Islandesos en no voler assumir el càstig d’una crisi que no han provocat els ciutadans, però continuem sense moure’ns com si això no tingues res a veure amb nosaltres.

Continuem emmirallant-nos en grans projectes, encara que no tenim ni un duro per a fer-los.

Consentim que es construeixi en llocs inundables, sota tarteres, etc..

Ens adonem de les injustícies , però ja es queixaran els veïns, perquè nosaltres ja tenim prou feina , per a mantenir el nostre petit confort personal.

Un dels llibres mes venuts els darrers temps ha estat el de Stephane  Hessel, “Indigneu-vos”, però , i que??

Potser ara llegirem tots el nou que es presenta, el “Reacciona”, de Jose Luis Sampredo, amb altres autors.

Però ho farem de debò?

El futur, també en termes humans, passa per canviar de sistema i construir un planeta habitable i amb dignitat per a tothom.

Però qui serà el “guapo” que començarà?

Espai d’opinió de Radio Valira 19-04-2011

L’escala del nou Consell General de les Valls d’Andorra

Amb les noves obres tinc sempre un sentit contradictori. D’una banda, si són massa clàssiques penso que no s’han arriscat a innovar. Si per contra són atrevides, la distància amb les del seu entorn les aïlla excessivament. Amb el temps ens adaptem. Així ens ha passat amb monstres com la Torre Eiffel, la mateixa Sagrada Família o qualsevol Guggenheim…

Per descomptat, la nova seu del Consell General de les Vall, al seu exterior està correctament integrada en el seu entorn. Un lloc complicat, amb solucions curioses, com per exemple les parets de pedres que la integren raonablement bé al costat de la Casa de la Vall, l’ara ja vell parlament andorrà, carregat de tradicions però sobretot d’història.

Les zones que vaig poder visitar, són com un munt de fulls blancs encara per escriure, quasi desproveïdes de mobles, minimalista, per fi, com esperant que els humans que trepitgin el terra vinguin carregats no només dels seus somnis sinó que també ho facin aportant el seu propi equipatge. L’aprofitament de la llum natural, d’acord amb els nous temps, ha estat un dels punts forts de la nova construcció.

L’edifici evoca, salvant les enormes distàncies, el nou Reichstag a Berlín la cúpula del qual proveeix de llum la gran sala on els diputats debaten. Diria que gairebé qualsevol solució és bona si permet una lluminositat natural i sembla que aquest aspecte ha estat no només cuidat, sinó que ha estat especialment acaronat per aconseguir equilibrar els contrastos amb la llum artificial, i sobretot m’agradaria remarcar: integrarlos d’una manera assequible. Com les cançons, allò que sembla senzill resulta ser el més complicat de solucionar; per això, va ser un continu descobriment passejar per les sales, despatxos, escales i fins i tot la sala de plens. L’únic dubte em va sortir en contemplar aquesta sala, i pensar en aquestes sessions de tarda hivernal, quan el sol es llisca més inclinat per l’horitzó i comprovar si l’orientació sud de la sala pot arribar a molestar els integrants del Consell i del Govern.

El hall de l’entrada és un senzill rectangle que acaba amb una escala il·luminada amb una lluerna al sostre. Els materials emprats, la situació dels punts de llum fan que l’entrada de l’edifici sigui tot un espectacle per als sentits.

La sala està desproveïda d’elements que trenquin o contaminin l’entorn creat. En la seva senzillesa em vaig quedar allí quiet, saturant-me de les seves dimensions i llums, malgrat els murmuris de la gent en lliscar a la recerca de les escales dels pisos superior i inferior. Només vaig haver de quedar-me immòbil. Esperant que la humanitat transformés el lloc de la forma que, vaig pensar, ressaltaria el que l’arquitecte havia buscat amb esforç. La bellesa intrínseca de l’escala en la seva anodina sobrietat i la seva llum zenital, es va elevar en comptar amb l’hàlit de la presència d’aquests ciutadans i ciutadanes que ho visitaven per primera vegada.

Mentre esperava el moment també vaig cavil·lar en la solitud dels polítics. Pot ser que es vegin envoltats de gent, però la majoria del temps estan sols. El nou Consell aconsegueix recórrer aquesta sendera accentuant aquests petits detalls. Després m’ho vaig llevar del cap i vaig pensar en la bulliciosa barreja de gent que ho transitarà en anys esdevenidors i vaig somriure. El moment va arribar. Temps, gent i lloc es van unir per formar la imatge que tenia en el meu cap i vaig disparar la càmera, una, dues, tres i més vegades. Amb prou feines uns segons més tard l’instant es va dissoldre com la boira matinal i el moment màgic es va perdre. Vaig tornar a la realitat.

Per sort la foto resta davant els meus ulls.

Article publicat al Diari MES ANDORRA del dia 18 d’abril de 2011

lescala del nou Consell General

Comentari sobre els comentaris

Podem compartir part de l’anàlisi que fa Jordi Pasques en clau post- electoral. Però cal que precisem la posició dels Verds d’Andorra per si no s’ha entès prou clarament. En cap moment volem pressuposar que no estem dins el Consell estrictament per la llei electoral. Som conscients que ens cal millorar, segurament en molts i variats aspectes, per tal que la nostra formació atragui més votants en properes cites electorals. Hi estem treballant, escoltem les consideracions tant dels propis militants, com de ciutadans, simpatitzants, o no, que ens fan arribar les seves observacions. També en parlem amb els nostres companys europeus que en el passat es trobaven amb un pes electoral semblant al nostre actual i que, a poc a poc, han anat superant etapes, és exemplar en aquest sentit l’evolució dels Die Grünen, que després de 20 anys han assolit el govern de Baden-Wurtenberg. Volem sobretot aclarir la nostra posició sobre la llei electoral. En primer lloc, cal dir que la nostra crítica a la llei electoral no la fem la nit electoral, amb vista als resultats. La nostra crítica a la llei electoral és una prèvia, és una constant, present de sempre en el nostre programa electoral. I encara que les combatem, acceptem les regles del joc cada cop que ens presentem a unes eleccions. En segon lloc, nosaltres no diem, en cap moment, que calgui eliminar la representativitat del territori. Diem, senzillament, que el pes del territori per sobre de la població és desproporcionat, i en això sembla que l’informe de l’OSCE recolza la nostra anàlisi. Reconèixer això no implica, necessàriament, demanar un Consell escollit únicament amb una llista nacional i escrutini proporcional. Es poden estudiar moltes propostes, es pot pensar, per exemple, en 2/3 de consellers en llista nacional i 1/3 en llista territorial. En aquest cas, cada parròquia triaria 1 conseller i, per donar encara més obertura, per què no proposar que els consellers ter­ritorials es triessin a dues voltes… No és escabellat dir que el territori té, actualment, un pes desproporcionat i que els comuns tenen la possibilitat de presentar propostes de Llei, això sí, si prèviament les consensuen entre ells. I posats a assenyalar els comuns, no seria hora de començar a replantejar-nos, també, la repartició de consellers al comú? En el seu moment, no dubto del gran esforç de consens que es va fer. Però les lleis, igual que passa amb els homes i les societats, han d’anar evolucionant i adaptar-se així a les necessitats reals de la ciutadania. Verds d’Andorra no demanem que es faci una llei electoral a la nostra mida, simplement creiem que cal obrir un sa debat democràtic sobre una mancança de la nostra llei electoral, les conclusions del qual ja arribaran. De moment, ja se’n parla. Un organisme internacional coincideix amb l’anàlisi que fem els Verds d’Andorra de la situació i ja s’han generat moltes opinions en aquest sentit. O més ben dit, moltes coses que abans es deien en petit comitè es comencen a discutir a la plaça pública… El debat està llançat!

Publicat a La Tribuna del Diari d’Andorra 19-04-2011

Sostres

En una entrevista, en aquest mateix diari, per a les eleccions, en Ricard Poy  em va demanar si pensava que els Verds a Andorra havíem arribat a un sostre d’electors. En aquell moment li vaig dir que no, que l’ecologia política , si bé te dificultats per anar guanyant terreny al sud d’Europa, és un projecte de futur, i així ho demostren els resultats dels Verds Alemanys,  els països nòrdics, o Europe-Ecologie a França. De fet, el meu pensament segueix sent el mateix.

Ara bé , si que he d’admetre  , que no resignar-me, que tenim un sostre, i aquest ens l’imposa la llei Electoral d’Andorra.

Els Verds venim denunciant certs aspectes d’aquesta llei des de que vam  presentar-nos a les eleccions generals del 2005. I ara hem trobat un aliat de talla  per demanar que es modifiqui part d’aquesta Llei: val la pena agafar-se el temps de llegir l’informe de l’OSCE/ODIHR(Office for Democratic Institutions and Human Rights), i veureu que  molts punts reforcen postures dels Verds d’Andorra:
– la diferència de representativitat dels consellers entre parròquies és d’un 400% (Canillo-ALV) quan l’OSCE creu que el màxim hauria de ser d’un 15%
– veuen carències en el control del finançament
– en contra de les recomanacions de l’OSCE no es contempla la possibilitat d'”observadors” locals o internacionals, només poden haver-hi interventors nomenats per les llistes que es presenten.

-la presència de polítics en les meses electorals pot ser percebuda com un mitjà de pressió i, en aquest sentit, es posa en entredit
– malgrat reconeixen una presència de dones important en les candidatures, estan (excepte en el cas dels Verds) en posicions «menys elegibles», si bé és cert que, sense voler-ho, el Consell sortit de les passades eleccions ha resultat ser paritari.
– l’OSCE posa èmfasi en l’evolució generalitzada arreu cap a una participació en les eleccions locals de la població resident no nacional, recordem que el Consell d’Europa també fa recomanacions en aquest sentit
– l’OSCE descriu molt bé la dualitat entre una meitat del Consell escollida per sistema majoritari, i l’altra meitat per sistema proporcional. L’escrutini de la llista nacional, en teoria proporcional, introdueix un factor de distorsió de caire majoritari: en comptes de fixar un percentatge mínim de vots per entrar en el repartiment d’escons, que segons els països pot ser d’un 3 o 5%, deixa fora els minoritaris

Un fet que no contempla l’informe de l’OSCE per haver-se produït després de la visita dels experts, però que creiem que constitueix una disminució de les garanties democràtiques és la divulgació de la identitat de les persones que han permès amb la seva firma, la validació de les candidatures, pressuposant la seva preferència per una determinada opció política.
Tot això ens ha de reforçar en la demanda  de revisió de la nostra Llei Electoral.

A mi, personalment, em fa molta ràbia que vinguin de fora a dir-me el que he de fer, però, malauradament, sempre sembla que hem d’anar a remolc dels països veïns per a acomplir reformes importants. Ja ens ha passat amb la Constitució , amb la transparència fiscal, amb les lleis fiscals,…Crec que és urgent fer-se una idea clara del que volem ser , i planificar el camí per aconseguir-ho..

La llei electoral va ser pensada per  afavorir la governabilitat, però no ha evitat dos anys de bloqueig institucional. A més, afavoreix un clar bipartidisme, negant qualsevol oportunitat als partits minoritaris. La presència de les parròquies , no hauria d’afectar la representativitat dels consellers. Ara toca repensar-la, i corregir esbiaixos o buits legals, com el que ens demostra l’atribució del 14è conseller de la circumscripció nacional.

Es hora de que el ciutadà participi en tots els moments de la vida política, no només al moment d’exercir el vot, sinó també participant en les meses electorals sense necessitat de ser designat per un partit. Es hora que qualsevol pugui donar suport a la candidatura que vulgui , per pur esperit democràtic, sense que se l’etiqueti. Es hora que algú es plantegi el dret de vot dels residents a les eleccions locals, és a dir comunals.

Aquestes  línies no pretenen polemitzar amb ningú, ni són un ajustament de comptes,  sinó una reflexió personal i una crida a l’acció.

“El poble que valora els seus  privilegis per damunt dels seus principis, aviat perd uns i altres”. Dwight D. Eisenhower

Tribuna del Diari d’Andorra 13-04-2011