Sostres

En una entrevista, en aquest mateix diari, per a les eleccions, en Ricard Poy  em va demanar si pensava que els Verds a Andorra havíem arribat a un sostre d’electors. En aquell moment li vaig dir que no, que l’ecologia política , si bé te dificultats per anar guanyant terreny al sud d’Europa, és un projecte de futur, i així ho demostren els resultats dels Verds Alemanys,  els països nòrdics, o Europe-Ecologie a França. De fet, el meu pensament segueix sent el mateix.

Ara bé , si que he d’admetre  , que no resignar-me, que tenim un sostre, i aquest ens l’imposa la llei Electoral d’Andorra.

Els Verds venim denunciant certs aspectes d’aquesta llei des de que vam  presentar-nos a les eleccions generals del 2005. I ara hem trobat un aliat de talla  per demanar que es modifiqui part d’aquesta Llei: val la pena agafar-se el temps de llegir l’informe de l’OSCE/ODIHR(Office for Democratic Institutions and Human Rights), i veureu que  molts punts reforcen postures dels Verds d’Andorra:
– la diferència de representativitat dels consellers entre parròquies és d’un 400% (Canillo-ALV) quan l’OSCE creu que el màxim hauria de ser d’un 15%
– veuen carències en el control del finançament
– en contra de les recomanacions de l’OSCE no es contempla la possibilitat d'”observadors” locals o internacionals, només poden haver-hi interventors nomenats per les llistes que es presenten.

-la presència de polítics en les meses electorals pot ser percebuda com un mitjà de pressió i, en aquest sentit, es posa en entredit
– malgrat reconeixen una presència de dones important en les candidatures, estan (excepte en el cas dels Verds) en posicions «menys elegibles», si bé és cert que, sense voler-ho, el Consell sortit de les passades eleccions ha resultat ser paritari.
– l’OSCE posa èmfasi en l’evolució generalitzada arreu cap a una participació en les eleccions locals de la població resident no nacional, recordem que el Consell d’Europa també fa recomanacions en aquest sentit
– l’OSCE descriu molt bé la dualitat entre una meitat del Consell escollida per sistema majoritari, i l’altra meitat per sistema proporcional. L’escrutini de la llista nacional, en teoria proporcional, introdueix un factor de distorsió de caire majoritari: en comptes de fixar un percentatge mínim de vots per entrar en el repartiment d’escons, que segons els països pot ser d’un 3 o 5%, deixa fora els minoritaris

Un fet que no contempla l’informe de l’OSCE per haver-se produït després de la visita dels experts, però que creiem que constitueix una disminució de les garanties democràtiques és la divulgació de la identitat de les persones que han permès amb la seva firma, la validació de les candidatures, pressuposant la seva preferència per una determinada opció política.
Tot això ens ha de reforçar en la demanda  de revisió de la nostra Llei Electoral.

A mi, personalment, em fa molta ràbia que vinguin de fora a dir-me el que he de fer, però, malauradament, sempre sembla que hem d’anar a remolc dels països veïns per a acomplir reformes importants. Ja ens ha passat amb la Constitució , amb la transparència fiscal, amb les lleis fiscals,…Crec que és urgent fer-se una idea clara del que volem ser , i planificar el camí per aconseguir-ho..

La llei electoral va ser pensada per  afavorir la governabilitat, però no ha evitat dos anys de bloqueig institucional. A més, afavoreix un clar bipartidisme, negant qualsevol oportunitat als partits minoritaris. La presència de les parròquies , no hauria d’afectar la representativitat dels consellers. Ara toca repensar-la, i corregir esbiaixos o buits legals, com el que ens demostra l’atribució del 14è conseller de la circumscripció nacional.

Es hora de que el ciutadà participi en tots els moments de la vida política, no només al moment d’exercir el vot, sinó també participant en les meses electorals sense necessitat de ser designat per un partit. Es hora que qualsevol pugui donar suport a la candidatura que vulgui , per pur esperit democràtic, sense que se l’etiqueti. Es hora que algú es plantegi el dret de vot dels residents a les eleccions locals, és a dir comunals.

Aquestes  línies no pretenen polemitzar amb ningú, ni són un ajustament de comptes,  sinó una reflexió personal i una crida a l’acció.

“El poble que valora els seus  privilegis per damunt dels seus principis, aviat perd uns i altres”. Dwight D. Eisenhower

Tribuna del Diari d’Andorra 13-04-2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s