Estruços

Avui com cada 26 d’ abril el mon recorda Txernòbil, el que fins fa nomes uns mesos era qualificat com l’ accident nuclear mes important de l’historia. En aquell moment , fa ja 25 anys ,recordo el pànic a Europa per les possibles afectacions pel núvol tòxic. Oh, es clar també vam demostrar el nostre horror , i el nostre pesar , per les víctimes immediates de l’accident, però en la mesura en que no ens va afectar a nosaltres directament, ens hem anat conformant recordant la efemèrides any rere any. El fet que l’accident tingues lloc en un país soviètic, amb el que això comportava de manca d’informació , ens deien, i pertanyent a “l’eix del mal”, potser ens va fer mes fàcil tant justificar l’accident, com obviar el fons de la qüestió. I es que el fons de qüestió es la bondat o no de l’energia nuclear. En aquell moment les causes de l’accident varen ser atribuïdes a un accident tecnològic, però ja se sap amb els “russos”…. Aqui a lla vella Europa, això no podia passar mai de la vida…Els soviètics no posaven les condicions de seguretat necessàries, i al cap i a la fi les víctimes directes no van ser mes que 58 persones.I així anem negant les evidencies com neguem les víctimes indirectes i els 600000 “liquidadors” que van participar a les tasques d’evitar la fuga nuclear… Mai s’ha fet un seguiment de quantes persones estem parlant. Son tots els que no surten a les estadístiques i que han estat pagant molt cara la seva exposició a dosis altíssimes de radiacions per tractar de frenar les emissions radioactives.
Des de fa 25 anys els defensors de l’energia nuclear s’han dedicat a justificar i a rentar la cara d’aquesta opció, mitjançant una propaganda feta de mitges veritats..
Però llavors va arribar Fukushima. Tot el que es va dir per Txernòbil, ja no era vàlid per el Japó. Aquest es un país altament punter en tecnologia nuclear per la seva clara aposta per aquestes energies. El que si continuarà sent vàlid serà les conseqüències per a tota una sèrie de gent, veïns de la central, “liquidadors”, perquè aquests continuaran sent víctimes….
I ara també trobarem justificacions alienes al que es realment el problema de l’energia nuclear. Ara ens amagarem darrere la catàstrofe natural. Ara quan vulguem posar una central nuclear en algun lloc, ens donarem bona consciencia, estudiant detingudament els perills naturals de l’indret, inclús farem un referèndum amb els veïns de la zona, per saber si volen la Central en les seves terres. Això si , primer els hi explicarem primer , totes les coses positives que aquesta aportarà, llocs de treball, reactivació econòmica de la zona…També probablement oblidarem recordar que existeixen perills reals, ara ja n’hi ha molts d’accident i fuites i incidents documentats. Continuarem insistint en que l’energia nuclear es neta ja que pràcticament no produeix Co2, oblidant-nos que genera uns residus que no sabem on emmagatzemar. Argumentarem , que la construcció i posterior gestió generarà riquesa per a tota la zona, però la destrucció de l’economia tradicional de la zona com l’agricultura o el turisme potencial, quedaran oblidats en un calaix.
Ahh, es cert que l’aposta per l’energia nuclear també ve donada per la necessitat de guanyar independència en el terreny energètic, front al petroli.
I fixeu-vos com estan les coses als països productors de petroli!
Les revoltes contra els cacics, als que hem donat suport descaradament des d’occident, encara fan mirar el futur de la dependència energètica amb mes por .
De tot això, nomes en trec que nomes ens preocupa una faceta de la qüestió: com poder tenir cada cop mes energia per a satisfer la nostra golosia, la nostra necessitat de consumir mes de qualsevol manera i sense control.
No vull dir que no calgui assegurar-se fonts d’energia, difícilment podrem tornar enrere en moltes de les necessitats que ens em creat, però no cal seguir en aquesta política de l’estruç que estem practicant: potser caldria començar a plantejar-se com i que consumim. Cal anar mes endavant en les polítiques de l’estalvi i de l’eficiència energètica i potser tindrem alguna bona sorpresa. Potser ens adonarem que el que ens cal, no es cada cop mes, sino cada cop millor i mes eficient.

Espai d’Opinió de Radio Valira 26-04-2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s