1 de Maig

La idea de celebrar un dia de descans dels treballadors per reivindicar la jornada de 8 hores va néixer ja fa mes de un segle i mig a Austràlia. Que podia donar mes empenta i confiança en el seu moviment als treballadors que un bloqueig massiu decidit per ells mateixos? Així l’idea d’una festa dels treballadors va ser acceptada i es va encomanar ràpidament al conjunt dels treballadors d’arreu del mon. El que havia de ser una manifestació de un sol dia es ca convertir en un moviment que es va anar repetint a mesura que el moviment obrer s’anava enfortint i animant. Tot i que en la seva idea inicial , la reivindicació era nomes per les 8 hores diàries laborals, es va anar eixamplant, a reivindicacions per els drets en general dels treballadors , i per les condicions de treball. Així el primer de maig ha esdevingut el símbol de totes les conquestes en el mon laboral, conquestes que no s’han aconseguit sense lluites ni sofriments.
Avui , moltes d’aquestes conquestes semblen ja tant “normals” que la majoria dels que ens en beneficiem ,ja ni els hi donem el valor ,ni ens adonem dels esforços que van significar.
La celebració del primer de maig, per molts, sembla una festa fins i tot “carrinclona”, reservada als activistes polítics i als sindicats. Sospito que una part de culpa es la sensació que te la majoria de la població, de que tant polítics com sindicats estan aquí per defensar nomes la seva pròpia parcel.la: La majoria de la societat no se sent representada per ells. Cal potser dons fer un gran esforç per apropar-se a la gent del carrer i repensar-se una mica…
Així doncs, jo posaria la festa del primer de maig al mateix nivell de la Constitució, el 14 de Març en quant, son festes commemoratives de fites, pel poble Andorra en el cas de la Constitució, i pels drets del Treball arreu del del mon en el cas del 1 de Maig.
Aquests dies en que es parla de liberalitzar els horaris comercials a Andorra, inclús se’n fa una prioritat, encara té mes importància parlar de drets dels treballadors. Estic d’acord en que som un país que vivim en gran part del turisme i del comerç, però se’m fa difícil parlar de llibertat d’horaris , si prèviament no estan clarament establerts els mecanismes per a la defensa dels qui hauran d’assumir amb el seu treball aquesta “llibertat”. Les condicions i horaris laborals els han de pactar els treballadors i empresaris, però com fer-ho , i mes en aquest moment en que ja tenim atur a Andorra, si tenim l’espasa de Damocles de l’acomiadament “no causal” damunt del cap?
Crec que no es poden imposar uns horaris des de Govern sense tenir en compte les especificitats de cada sector i de cada zona del país. Tampoc vaig defensar el tancament dels ja famosos diumenges, però si defenso el primer de maig com a festa d’obligat tancament. També he de confessar que em vaig irritar molt quan en retirar-se la mesura dels diumenges, alguns patrons no van complir el pactat i signat amb el govern, atorgar un cert nombre de diumenges per torns als seus treballadors.
Les lleis han d’estar pensades per a defensar els drets de tots, i han de crear un marc favorable pel diàleg entre uns i altres, i els governs s’han de donar els mitjans per assegurar-se que es compleixen. Per això es important definir qui s’ha d’asseure a parlar…
La crisi tampoc ha de servir d’excusa…Tenim una assignatura pendent i l’hem d’afrontar.

Publicat a la Tribuna del Periodic d’Andorra 4-5-2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s