Llarga vida a “Sol”


Sentia l’Eduardo Galeano parlant de les utopies. Deia que el fet que la mateixa definició d’aquestes, el fet que son inabastables, les fa indispensables per a poder traçar-se un camí. Perseguir allò que voldríem en l’ideal ens dicta el camí que hem de seguir en el dia a dia.
L’horitzó no pot ser nomes el pacte de competitivitat Sarkozy-Merkel, amb com a úniques mesures l’austeritat que ens mena directament contra un mur . Veient els anàlisis dels grans analistes , dels “elegits”, tenim clar com hem arribat al punt on estem, però el gran dubte es fins on arribarem.
El mateix passa amb els grans moviments de protesta que s’estan engegant arreu. El que ens ha portat on som es el malestar generalitzat provocat per una crisi en la qual no ha intervingut el comú dels mortals , i que en canvi ara, li toca assumir. Des del principi de la crisi financera, al 2008, els governs han optat per posar de genoll als ciutadans, els mercats financers internacionals han segrestat les democràcies. Els plans d’austeritat han posat la ciutadania entre l’espasa i la paret .L’atur s’ha fet amo del mon i deixa a milions de persones en la precarietat i la misèria. La crisi no deixa a ningú sa i estalvi..
Des del 15 de maig s’ha organitzat una veritable mobilització ciutadana totalment independent i autogestionada, entorn de dos eixos principals :la regeneració democràtica i la defensa d’una política social. Per als partits polítics majoritaris, els canvis que exigeix la ciutadania semblen impossibles, perquè portarien a canviar estructures, a renunciar a una política que s’havia convertit en un mitjà de vida per a algunes persones sense experiència real en gestió, que s’han envoltat de privilegis de tot tipus, amb pensions i beneficis escandalosos, que han construït partits monolítics i no democràtics, basats en l’obediència cega, i al servei dels lobbys de poder.
El moviment 15M es, per ells , la pilota que amenaça de destruir el castell de cartes que han anat construint al llarg dels anys. Aquests partits es troben ara amb ciutadans que els hi exigeixen un canvi que son incapaços simplement de pensar en portar a terme. No es tan difícil d’ entendre: volen una nova llei electoral, volen polítics transparents, preparats i no corruptes, volen separació efectiva de poders, volen control ciutadà per poder exigir responsabilitat política.
Dissabte es vam fer assemblees de barri per tot Madrid. A totes hi va acudir moltíssima gent. Encara que el que menys importa es el nombre de persones, entre altres coses perquè la dinàmica del moviment fa difícil preveure si la setmana que ve seran molts mes o alguns menys. Ja es veurà. Lo bo es aquest aprenentatge en la manera d’organitzar-se, en construir assemblees operatives, per a poder tenir mes temps per a discutir qüestions de fons en compte de perdre’l discutint del lloc de la propera assemblea .Encara queda molt per aprendre. Però el moviment 15M aprèn ràpid, amb una intel•ligència col•lectiva impressionant.
No se que passarà avui, quina decisió prendran les acampades físiques. Però el moviment 15M queda, el foc ha pres i el moviment va quallant, creixent i adaptant-se. Hi ha 15M per temps, perquè “ Sol” s’està estenent a totes parts.
Ara com diu Stephane Hessel, “la indignació ha de convertir-se en compromis »
.
Espai d’opinió de Radio Valira 31-05-2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s