I un cogombre!


Jo flipo! El twitter i la xarxa, s’estan omplint de nacionalistes cogombrers….
Primer van ser pel•lícules, ara a veure qui dona la millor recepta per menjar cogombre. El tema no tracta de seguretat alimentaria, ni de fer una reflexió sobre el que mengem , sobre les alertes alimentaries o altres reflexions a les que ens hauria de portar aquesta crisi del cogombre espanyol.
No senyors, es tracta de defensar-ho en clau espanyolista: ara toca defensar l’honor del cogombre espanyol! Els polítics de dreta i esquerra surten als mitjans menjant cogombres. El mon del periodisme també s’hi ha posat ,en particular en certs canals, per tal de restituir a tan noble vegetal el seu honor i la seva reputació. Han engegat la “pepino’s revolution “ , competint per fer l’eslògan mes ocurrent, regalant als tertulians cogombres, i emocionant-se davant la imatge de una cistella de cogombres , tant monos ells…. “El pepino es un emblema nacional”, assegura algun periodista de La Sexta.
L’alarma sanitària s’ha de prémer així que la situació ho requereix, però no es pot equivocar el tret. Amb la ‘crisi dels cogombres hem estat una setmana dubtant si demanar gaspatxo o “crudités” al restaurant, patint per la neteja i l’origen de les hortalisses.
En cadascuna de les situacions d’alerta alimentaria el debat que ens hauríem de plantejar es sobre el que mengem. Malauradament, sempre es tendeix a fer-ne un debat superficial, aturant-nos en l’origen, i en la convicció que no van amb nosaltres els problemes dels alemanys amb les hortalisses o dels anglesos amb les vaques boges.
Que sabem dels nostres aliments? Poques vegades ens preguntem, com es produeix, on , en quines condicions, sanitàries, ambientals, però també laborals, per quines mans passa, qui s’emporta els guanys. El debat alimentari val per tot el que tenim a la nevera. Generalment som bastant inconscients, confiem en els controls i ens conformem en que sigui barato, que alimenti i tingui bon gust.
Jo mateixa no soc una consumidora exemplar, no llegeixo les etiquetes, milito contra els transgènics , però ignoro si en menjo, i presento moltes contradiccions a l’hora d’anar a comprar. Soc conscient que a mes de menjar saludablement, sense pesticides ni transgènics, hauria de consumir de manera conscient en quan a l’origen i a la forma de producció dels aliments. Hauria de privilegiar els productes de temporada, d’origen proper, que no impliquen grans desplaçaments. Hauria de prescindir d’intermediaris ,comprant directament als productors.
El problema es que aquest debat no es dona. Mes aviat es cau en l’alarmisme ,en les noticies i contra-noticies diverses. Ara ens diuen per exemple que la bactèria es pot transmetre d’humà a humà. De debò? Però que ho havien dubtat en algun moment?
E.coli es una bactèria que viu de forma natural al nostre intestí i en de molts animals. Ara be hi ha molts tipus diferents de E.Coli, les que conviuen amb nosaltres sense fer-nos mal i d’altres que ens provoquen des de molèsties lleus a aquesta mes greu. Del nostre intestí passen a les aigües residuals d’aquí la importància de depurar les aigües per a no estendre les bactèries.
I que pinten al mig de tot això els cogombres? Una cosa es clara la bactèria no es genera de forma espontània en els cogombres. Si aquests han estat els causants de la infecció ha de ser per haver estat regats amb aigua contaminada, o s’han contaminat durant el transport, o durant el procés d’envasament. O no s’han rentat, o els cuiner no s’ha rentat les mans. I es clar ara ens entra a tots l’obsessió de la higiene. Diuen que cal rentar la fruita i la verdura amb lleixiu. Em preocupa la recomanació del lleixiu, a veure si ara tindrem intoxicacions per clor al intentar ser massa nets. Aigua i mes aigua per els vegetals, i aigua i sabó per les mans es l’únic que cal.
La veritat es que no sé cóm acabarà la historia, però no ens hem de tornar a posar paranoics com amb la grip A. Rentar-se be les mans al sortir del bany, rentar els aliments, no deixar-se portar per noticies sensacionalistes…i utilitzar el sentit comú. Es l’únic que cal per evitar els caos que provoca cada alerta alimentaria.
Amb tot, encara no s’ha descobert l’antídot contra la bactèria que causa més dany: la fam extrema. Serà perquè els morts compten poc i l’home encara no és una espècie a extingir.

Espai d’opinió de Radio Valira 07-06-2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s