El perill de la passivitat d’una societat

La major part d’andorrans han optat per votar amb pragmatisme, fet comprensible en aquests temps de crisi, perquè el que més preocupa en aquest moments és la supervivència de la família


M’agradaria fer una anàlisi social del diferents comportaments de la nostra societat segons els esdeveniments que han ocorregut darrerament.
L’acaparadora victòria de DA aquestes darreres eleccions ha tingut uns efectes demolidors per a quasi totes les formacions que s’hi presentaven. Alguns, com nosaltres, ens hem mantingut, però per a altres, la davallada ha estat de tal magnitud que els costarà molt refer-se. Els resultats reflecteixen rotundament el que ha volgut l’electorat i les raons per les quals s’ha votat aquesta formació i no una altra no són difícils de deduir. La voluntat de la majoria dels andorrans amb dret a vot s’ha decantat cap a un pragmatisme del seu vot, cosa absolutament comprensible en aquests temps de crisi. De fet, el que més preocupa tothom, a molta distància d’altres temes, és la subsistència de la seva economia familiar, el reflotament de la xarxa empresarial d’aquest país, continuar tenint una feina i altres qüestions de caràcter econòmic que facin referència a qualsevol activitat d’ordre material.
He de dir que en els diferents programes electorals, tot­hom pa­rlava d’economia com a tema capdavanter i de transcendència prioritària en les seves propostes electorals, sense que hi hagués tampoc marcades diferències en les presumibles receptes miraculoses per tal de solucionar parcialment o totalment la crisi tan agreujada que estem vivint. Malauradamet, gran part de la gent només pot pensar de quina manera se’n sortirà, d’aquesta situació d’incertesa econòmica, i de preguntar-se quin serà el seu futur més immediat. Arribat aquest punt, tothom pot arribar a pensar que la solució d’una gran part d’aquests problemes d’ordre econòmic vindrà de la gestió que faci aquest govern dels assumptes d’índole general i que tindrà els seus efectes a posteriori per a la resta de població que composa aquest país. Auguro i desitjo que el nou govern obtingui els resultats que tots esperem. Això creia que era una cosa important per resse-nyar, però el fons del meu article anava encaminat a desteranyinar els efectes sociològics d’una victòria tan acaparadora.
En primer lloc, crec que es pot donar la situació d’una progressiva uniformitat en els criteris que regeixen la nostra societat, mirat des del punt de vista que les diferents visions contraposades del que hauria de ser el nostre país es veuen dominades per una de sola. En temes econòmics, sí que és necessari traçar una línia comuna i d’acords plenaris per sortir-se’n tots a l’una, però en altres temes de progrés social és transcendent que hi hagi una pluralitat de plasmació de diferents pensaments perquè si no, la nostra             societat corre el perill d’estandarditzar-se en una projecció unívoca de país. L’inapel·lable d’aquest triomf no ha de soterrar indefinidament altres maneres diferents de veure les coses, i no ho dic per crear una controvèrsia innecessària, ja que considero inerta qualsevol polèmica sorgida del no-res. Ho dic perquè l’empobriment d’una societat ve determinada per la total absència d’idees diverses i plurals, encara que siguin d’una minoria.
La segona qüestió seria rendir-nos a una visió exclusivament marcada per criteris econòmics en els quals els temes de progrés social són pràcticament abandonats sota la premissa que l’únic que importa ara és la situació econòmica. Per suposat que és la tasca més important d’aquest govern i sens dubte que les millores en economia donaran un major benestar social a aquelles persones que més ho estan reclamant i que són les que més ho necessiten. Tot això, és clar, cal millorar les condicions econòmiques per millorar les condicions de vida de molts andor­rans, d’altra banda molt afectada per la persistent crisi, tot això és lloable i indiscutible, però quan em refereixo a progressos o avenços socials em refereixo a temes com els drets socials, drets laborals, la llei electoral, el vot dels residents, els temes de la igualtat en la societat, la protecció legal de les minories en tots els seus aspectes, la plena integració dels immigrants al nostre país, salvaguardar el nostre patrimoni natural d’una forma definitiva…
Andorra ha de ser molt més que un gran marc econòmic en el qual tots vulguem viure bé i millor del que hem estat fent fins ara, però sota aquesta premissa hi ha moltes coses per fer i per millorar i crec que ara, sobretot, no és el moment de renunciar-hi, perquè si ho fem potser el temps perdut serà tan feixuc de recuperar que optarem per deixar-nos anar en el beneplàcit d’allò que ens aportarà de nou les noves millores econòmiques.
TRIBUNA del Diari d’Andorra
per Josep Mas Magallón, Vicepresident Verds d’Andorra – 27/06/2011

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s