NO ES SOSTENIBLE!!!

“El que creu que un creixement exponencial pot continuar indefinidament  es un boig o un economista” Michel Jay

Amb l’arribada de Meritxell, com cada any comença de manera simbòlica el nou curs polític. Aquí a Andorra, torna venir marcat per la crisi dels països veïns  i la nostra pròpia . Com ja ens tenen acostumats els gurus del mon financer s’entesten a dir-nos que cal reduir la despesa per a reduir el deute públic, que estem vivint per damunt dels nostres mitjans que la manera que tenim de funcionar no es sostenible. I a la imatge dels nostres veïns també comencem el nou curs sota l’amenaça de les “retallades”, argumentant que el model del nostre país no es sostenible.

I tant que no es sostenible! No son sostenibles vuit  administracions plenipotenciàries, amb la duplicitat de serveis a que això comporta, amb la duplicació de les despeses, amb la descoordinació i a la ineficiència i els conflictes que se’n deriven. No es sostenible la pèrdua constant de llocs de treball, i no es sostenible la precarietat laboral amb l’excusa de la crisi, com no es sostenible la vulnerabilitat en que es troba el que no te feina en aquest país. Existeixen altres opcions i es poden debatre.

Per evitar que el sanejament de les finances publiques provoqui un desastre social i econòmic es imprescindible mantenir el nivell de protecció social i  millorar-lo (atur, habitatge, sanitat..)Cal incrementar l’esforç pressupostari en educació, investigació, i inversió en la reconversió ecològica per a crear les condicions de un creixement sostenible que permeti un descens de l’atur. . Apel•lar a la crisi per allargar la precarietat ens sembla una equivocació. Una societat la componen tots els seus membres, útils o no. Els programes de reformes i d’ajustos estructurals ja han demostrat reiteradament en el passat la seva capacitat per a incrementar la inestabilitat i les desigualtats. Aquestes mesures encara agreujaran mes la crisi global que estem patint. Encara que l’augment del deute públic fos en part, conseqüència de les despeses publiques, tallar aquestes despeses no contribuirà forçosament a solucionar el problema, perquè la dinàmica del deute públic no te res a veure amb el deute de una família. Si la reducció dels dèficits compromet la activitat econòmica, el deute s’incrementarà encara mes. La taxa de creixement de l’economia no es independent de la despesa pública: a curt termini , l’existència de despesa publica estable limita l’ amplitud de les recessions, a llarg termini les inversions i despeses publiques en educació, sanitat, investigació, infraestructures estimulen el creixement.

Cal instaurar el caràcter  redistributiu de la fiscalitat directa sobre la renda , com cal ja d’una vegada repensar les competències comuns-govern.  Cal abandonar la doctrina neoliberal que descansa en la hipòtesis indefensable de l’eficàcia dels mercats financers. Aquesta crisi exigeix un replantejament del pensament econòmic.

Li correspon al ciutadà mitjançant la deliberació democràtica determinar col·lectivament els objectius de la activitat econòmica, els criteris d’eficàcia, i els mitjans per assolir-los. La ciència econòmica ha de clarificar la pluralitat de les opcions possibles i no triar en lloc dels ciutadans. I els ciutadans han de ser menys sotmesos i conformistes i mes crítics amb aquesta colla d’economistes que no fan mes que justificar unes teories que son les mateixes que ens han portat a la crisi en la que estem immersos.

Espai d’opinió de Radio Valira 6-09-2011

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s