Mes que la fi, es el principi…

ETA va anunciar dijous passat 20 d’octubre “el cessament definitiu de la seva activitat armada”. A través d’un comunicat a GARA, i tan sols tres dies després de la Declaració d’Aiete, l’ organització armada basca va comunicar que havia pres aquesta  decisió històrica i va afirmar” el seu compromís clar, ferm i definitiu, de superar la confrontació armada”.

Antònia Escoda

El record mes antic que tinc de l’existència d’ETA es remunta a l’atemptat contra Carrero Blanco.

El dia 20 de desembre de 1973 el President del Govern Espanyol Luis Carrero Blanco tornava a casa després d’Haver assistit a missa a l’ església de Sant Francesc de Borja, a Madrid, i al arribar al carrer Claudio Coello, cantonada amb Maldonado, una explosió va enlairar el seu vehicle mes de 20 metres fins deixar-lo en el terrat d’un edifici. Són imatges que m’han quedat gravades a la memòria.. Com també són noms de carrers que recordes com els del Monopoly.

Per a la majoria de gent perseguida per la dictadura franquista aquelles van ser unes imatges associades a una alegria, m’imagino que és un sentiment similar al que han demostrat els Libis en el linxament i exposició de Gadaffi, o els Italians amb Mussolini, o també els Rumans amb el matrimoni Ceaucescu…. La mort de Carrero Blanco augurava la fi quasi definitiva de la dictadura franquista.

BakeaEls acusats d’ aquell atemptat es van refugiar a França, i van ser protegits per aquell país. De fet, ETA era la referencia organitzativa contra el franquisme, davant l’alineació de l’estat per excel·lència democràtic, els Estats Units, al costat de Franco, el el mateix any de la creació d’ETA. Als anys 70 la presencia d’ETA va servir per a demostrar que el poble basc estava viu, i que al marge del franquisme, la recuperació dels senyals d’identitat depenia en gran part de la pròpia iniciativa popular.

Entre 10 i 15 mil bascos han militat de manera mes o menys intensa a ETA.

L’enfrontament ha provocat un miler de mort, alguns reconeguts, d’altres no apareixent en l’estadística, de part i d’altra, a part de mes de  2 mil ferits.

Gairebé tothom, inclosos els mitjans de comunicació i partits d’altres països han mostrat la seva satisfacció pel comunicat d’ETA.

Ara toca escoltar-se i respectar-se malgrat es tinguin posicions totalment oposades.

No valen actituds com la del diari ABC, que proposava una enquesta amb la pregunta:”La fi d’ETA és creïble?”, i nomes deixava contestar NO. Nomes cal veure les portades dels mitjans com, La Razón, El Mundo, ABC, Intereconomía, Libertad Digital. Està clar que els hi costarà viure sense ETA. Sense ETA els serà més difícil continuar amb la  política de la por.

No es fácil que la memoria y el desagravio caminen juntos” diu Federico Mayor Zaragoza.

Jo em quedo amb les declaracions de la filla d’Ernest Lluch, Rosa Lluch, víctima ella també, demanant la no intromissió de les víctimes. “Les víctimes hem de ser generoses”, I que, ”no han de tenir cap paper en el procés de pau perquè sense el cap fred no es poden prendre decisions”.

Amb la declaració del fi de la violència, ETA ha fet un pas decisiu.Ara és hora de la política. Per això cal acceptar l’esquerra abertzale, per a poder tenir un espectre polític fidel a la societat que ha de representar.

Les armes nomes serveixen per enriquir a qui les fabrica i les ven.

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 25-10-2011

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s