Reset

Catàstrofe del dia:

El meu ordenador portàtil ha cobrat sobtadament vida pròpia i se m’ha escorregut de les mans com una pastilla de sabó.

Intento agafar-m’ho amb calma….al cap i a la fi soc una noia previnguda, i vaig comprar-li una fundeta d’aquelles fashion i antixocs.

Però el front-flip ha estat memorable.

Amb el cor encongit, comprovo que no hi han signes exteriors de violència….

L’engego i……m’apareixen unes ratlletes com aquelles de la carta d’ajust …mira per on feia temps que no les veia aquestes!

El deixem reposar un ratet… a veure si li passa l’ensurt….

Res, el disseny de les mil ratlletes no canvia…

A veure, a veure, no ens deixem submergir pel pànic i actuem amb serenitat:

-Primer punt: no estem incomunicats, encara funciona el telèfon  i per les xarxes encara els hi puc agafar l’ordinador als nens, ja m’empescaré alguna  excusa..

-segon punt: els documents.

Cal actuar com quan et roben la bossa de mà per avaluar les pèrdues..

Pèrdues de Diners, el valor de l’ordinador, o el que em costi reparar-lo.

Treballs dela UOC.Persort tinc uns companys genials, l’Alfons Ila Carolamb els quals ens intercanviem I comentem els treballs, així doncs, afortunadament, podré repescar la majoria del correu.

Documents dels Verds, i de la feina, per sort soc previsora ,i m’he habituat a passar-ho tot en un disc extern.

Com més gran em faig, mes vaig aprenen.

Articles d’opinió. Els he anat penjant al blog dels Verds, i al meu propi.

Perfecte, anem bé, sembla que les pèrdues seran limitades….

Els links favorits del navegador..Bé ja tornarem a començar. Potser en tenia masses, i ja no eren tant favorits…

Uixx.. I els articles en curs… Us asseguro que en tenia uns quants coguent-se.. D’aquelles idees que et venen de sobte i les vols comentar, però que de sobte es queden a mitges per falta d’inspiració o per algun impuls de racionalitat o de vergonya..

Això ja pica mes, i es que una, en principi , es més de ciències que de literatura, i cada post que escric, us ben asseguro que em costa uns quants kilòmetres en cotxe, unes quantes lectures , i un bon nombre d’hores exprimint-me el cervell…

Però bé el que es tracta es de relativitzar, com en tot, i com diuen els francesos: “il n’y a pas de mort d’homme”.

Probablement  es tractava de idees d’aquestes que et passen pel cap, i no estaven destinades mes que a generar debats interiors…

Es el que té aquesta tendència meva a preferir veure el got mig ple en compte de mig buit. I no entraré en el debat entre optimistes i pessimistes, ni us explicaré cap acudit entre les diferencies de uns i altres…

El cas es que a vegades, un fet insignificant, pot fer-te veure la necessitat de fer un “reset”  general, que no es mes que el famós “borron y cuenta nueva” dels castellans.

Tant de bo  fóssim tots capaços de fer-lo, per així adonar-nos que l’entorn ha canviat, que les circumstancies son diferents, i que quedar-se estancat mirant el passat no ens fa avançar.

Res no serà com abans, conèixer el passat es imprescindible ens ha de fer ser mes savis, però no ens ha de guiar…

I aqui no em puc estar de llegir-vos els versos del Antonio Machado, tant sentits, pero tant poc escoltats:

“Caminante, son tus huellas el camino , y nada mas;

Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.

Al andar se hace camino, y  al volver la vista atras

Se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar:”

Antonia Escoda

Espai d’opinió de Radio Valira 08-11-2011

Advertisements

Un pensament a “Reset

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s