Les précieuses ridicules

L’ obra de teatre de Molière del mateix nom parlava de Magdelon i Cathos, dues joves provincianes que arriben a la capital buscant amor i jocs d’esperit. El joc de ridiculitzar als demes és l’arma que utilitzaran per afirmar-se contra l’ordre establert. Però obcecades per la seva “preciositat” cauran en el parany de la seva pròpia vanitat, i seran enganyades i ridiculitzades al seu torn per aquells mateixos de qui es reien.

Antònia Escoda

Sóc addicta a seguir tot tipus de premsa, blogs, i programes audiovisuals. És cert que tinc tendència a preferir seguir als mes afins a les meves pròpies idees, però també intento superar l’aversió que em provoquen alguns altres corrents, ni que sigui per convèncer-me encara mes, que si he triat un camí en un moment donat, deu ser per quelcom.

Us puc ben assegurar, que molts cops, m’irrito, m’enfado, d’altres en faig un fart de riure, contesto, retwitejo… És aquest no? l’objectiu de les noves maneres de comunicar-se… Aprofitar la immediatesa i la transversalitat de la informació, i sobretot participar-hi, aportant-hi el teu propi granet de sorra.

No sóc una ideòloga, i de fet he aterrat en el mon de la política per una successió de fets i de vivències. Després de criticar, lluitar per quelcom, passar a l’acció, tinc el convenciment que aquest és el camí correcte si vull intentar canviar les coses.

xarxes, grups i individusSóc conscient dels nous reptes que suposa aquesta nova era de la informació i dels reptes que suposa la revolució d’internet. I estic convençuda que la nova via democràtica ha de passar precisament pel reconeixement de la enorme força de les xarxes. Ara ja no hi han excuses per a no instaurar una participació democràtica efectiva, la gent sap que vol i així ho fa saber…. La gent esta informada i té la possibilitat d’estar-ho de la manera mes plural possible.

Si la censura té poc a fer en aquest nou mon d’informació, també apareix un altre fenomen. És el fenomen de la caricatura i la ridiculització. Em direu que sempre ha existit el cinisme i la desqualificació de l’altre. Val, però com abans tothom es trobava dins el seu cercle d’afinitats, tot el públic del cercle podia riure les gracies… Ara de fet això no canvia en el sentit on la gent es riu, i aplaudeix les gracies de les pròpies amistats. Però t’adones que existeix un grup especial entre molts altres. És un grup amb personalitat pròpia molt marcada. Però sobretot no els hi digueu que pertanyen a un grup, ja que defensen a ultrança la llibertat de l’individu, fins al punt que no reconeixen res mes que això: l’INDIVIDU.

La societat és per definició alienadora, ja que en un moment o altre, aquesta societat intervé d’una manera o altra sobre el seu individualisme.

A partir d’aquí tot moviment social, tota proposta col·lectiva, tota iniciativa orientada a un grup de mes d’una persona, és susceptible d’interferir amb l’individu, i doncs mereixedora d’escarni i ridiculització.

Després descobrim, que aquests individus, adoren ser algú en aquesta societat que els hi fa “repelus”, els hi encanta ressaltar dins un grup, i habitualment es dediquen a besar els vents dels que tenen algun tipus d’influència social. Deixeu-me fer psicologia barata: actuen com essers per damunt del gregarisme de la societat, però en el fons els encanta sentir-se admirats per la colla de corders que som la resta.

A mi tampoc m’agrada la societat en la que vivim, la trobo altament imperfecta. Però la vull millor i per això amb mes o menys encert la vull canviar.

Per això em rebenten la colla de preciosos que trobes per les xarxes, que nomes analitzen, ridiculitzen, i son incapaços de fer cap proposta concreta, que pugui afectar en positiu a algú mes que a ells mateixos.

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 20-12-2011

Anuncis

Estimat banquer

Estimat banquer,
Formes part de la meva vida, perquè un dia ens varem triar l’un a l’altre, per costum, o potser també per obligació…

Antònia Escoda

Ens varem conèixer ja fa molts anys, jo només era una nena, i vaig venir a obrir una «llibreta» acompanyada dels meus pare o de la meva mare, ja no me’n recordo exactament. Venia tota ufana a ingressar els meus primers estalvis.

Mes tard, em van donar la responsabilitat, d’anar a fer els ingressos de caixa de la casa… Encara recordo el fer llargues cues a “La Poste” allà a l’Avinguda Meritxell per a ingressar els xecs dels clients Francesos…

També recordo, al marxar a estudiar a França, les complicacions, perquè allà tot ho volien cobrar en xecs, per a poder obrir un compte, ja se sap estudiants sense recursos propis…. Però en fi, ho vam arreglar…

Llavors, vaig entrar triomfant un dia a l’oficina: havia cobrat el meu primer salari. Ara senyors, vull una targeta de crèdit, que ja he entrat en l’edat adulta i autònoma.

Diners Euros BancsPrimer salari, primers caramels: vols un cotxe nou?

I ja em veieu cada mes comptant els calerons per pagar-me el Fiat Punto, la cadena estèreo, el pis, els sopars i sortides varies….

Em sap greu dir-ho, durant molts anys, no he estat una bona clienta, massa prudent, massa responsable, o simplement, tenia molt clar el que guanyava i el que podia gastar….

Al final però, caus: que si un Pla d’estalvis pels nens, que si un Pla de Jubilació…

Desprès comences amb l’assegurança de la targeta de crèdit, una assegurança per professions lliberals… I ja et comences a adonar, que no ets només el meu banquer, sinó també el meu agent d’assegurances…

Un dia entres a l’oficina i et diuen: “quines vacances t’has ofert! Suissa, França, Itàlia, Àustria….
I dius: “tu com ho saps, on he estat de vacances? Que t’ho ha explicat el meu home?
Et diuen: “Nooo, és per la targeta de crèdit
I com no saps que contestar dius: “però si aquests països estan tots en un grapadet…

El cas és que surts de la sucursal amb una sensació d’estar vigilada per el “Gran Hermano”.

Cada cop que vaig al restaurant, a la perruqueria, a depilar-me, a comprar-me calces, també se n’assabenten? Uixxxx……Quin iuiu…..

El cas és que entre temps he caigut en la gran trampa: la HIPOTECA. En majúscules.

Ara per mes que m’emprenyi, et deuré respecte i submissió, ja que m’has atorgat de manera magnànima la possibilitat de tenir, de posseir casa meva, i ara et deuré un etern agraïment….

Però……. ben pensat, com sóc provocadora de mena, i vista la situació actual, crec que sóc jo la qui té la paella pel mànec: pago regularment, i si et deixo de pagar, el problema el tindràs tu… al final a casa els meus pares potser encara em voldran.

I és que avui estic indignada. Indignada perquè durant molt temps i sense cap mena de vergonya, heu acceptat diners sense saber-ne la procedència, heu acceptat que és sobre endeutessin pobres treballadors oferint-los el pis, el televisor de plasma, el cotxe i les vacances, heu proposat descaradament productes tòxics a estalviadors, fins i tot heu ofert Plans d’estudis pels nens que no eren mes que inversions d’alt risc a la borsa…

A mes, resulta que ara no podem viure sense tenir un compte al banc: assegurances, lloguers, telèfons, electricitat, tot ha de passar per les vostres mans…

No contents amb la part de responsabilitat en la crisi que us pertoca, a mes de dirigir les polítiques dels països i en particular del nostre, ens feu “passar pel tub” de les vostres exigències.

És ètic fer pagar a un treballador temporer 120 € per obrir un compte? És ètic negar-se a obrir-los un compte quan se sap pertinentment que el necessiten per a trobar pis, per a cobrar les nomines, per a pagar la llum i el telèfon?

Estimat banquer, tu i jo estem lligats l’un a l’altre encara per molts anys, però permet-me que et digui, que la nostra relació és a dues direccions…. Jo intentaré ser bona i pagar regularment, és més, prometo fer-te treballar, i enviar-te els meus assalariats. Però si us plau, necessito tornar a tenir confiança en tu.

M’agradaria retrobar aquell banquer que enregistrava solemnement les 1000 pessetes a la “llibreta”, amb el mateix “carinyo” que el xec de 1 Milió.

 

© 2011 Antònia Escoda
Presidenta Partit Verds d’Andorra

Espai d’opinió de Radio Valira 13-12-2011

“La gent està defraudada del retorn que té dels polítics”

ENTREVISTA A ANTÒNIA ESCODA

per FORUM.AD

Divendres 9 d’desembre de 2011

Per Redacció

La presidenta dels Verds d’Andorra, Antònia Escoda, mostra la seva decepció amb la campanya electoral de les comunals que ha tingut lloc “perquè hi ha una situació del país que no s’hi ha vist reflectida”. Escoda considera també que “la gent està defraudada del retorn que té dels polítics” i afirma que estaria “encantada” de participar en un projecte per fer un altre partit nacional d’esquerres al marge del Partit Socialdemòcrata (PS).

Antònia Escoda-Finalment els Verds d’Andorra han pogut entrar en un Comú formant part de la candidatura de Ciutadans Compromesos a la Massana. Quina valoració en fa?

-Serà la primera vegada que estem presents en una administració, però voldria recordar que va haver un verd elegit per al consell d’administració de la CASS i crec que ningú no podrà dir que no va fer una bona feina, cosa que també penso que farà ara la Jael Pozo al Comú de la Massana. D’aquesta manera, es demostra que no només som capaços de crear debat i opinió, fent propostes que ningú s’ha atrevit a fer, sinó que també sabem gestionar. Estem molt contents perquè durant la campanya s’ha vist que Ciutadans Compromesos era un equip molt sòlid i que s’ha fet una candidatura transversal en la qual els seus membres representen moltes sensibilitats diferents. Entrar en el Comú de la Massana és un èxit que volem fer totalment nostre.

-Aquest èxit demostra que a partir d’ara els Verds negociaran amb les forces que sigui en cada moment i no necessàriament només amb el PS, com a partit més proper ideològicament?

-Penso que cada elecció és diferent. La veritat és que no hi ha hagut gaire diferències en la feina feta per tots els Comuns independentment de la sensibilitat política de la majoria. Hi ha Comuns que se suposava que eren progressistes i han privatitzat i subcontractat empreses, i altres conservadors que han fet molta tasca social. Per això no sé veure que hi hagi diferències ideològiques molt marcades en els Comuns. Per tant, a l’hora de pactar nosaltres ja vam aprovar una ponència en la qual dèiem que ens presentaríem amb qui proposés un canvi en la llei de la nacionalitat, la llei electoral i el vot dels residents, però vam decidir ser menys ambiciosos a canvi de poder arreglar les coses des de dins.


-Sembla que hi ha un cert moviment ciutadà per canviar la llei electoral, que com a grup petit no us afavoreix gens.

-S’ha de recordar que es va tirar endavant una iniciativa legislativa per fer una llei que reguli els espais sense fum i ara s’està treballant també en una iniciativa similar pel que fa a la llei electoral. O sigui, que notes que la ciutadania es mou quan hi ha una cosa que l’interessa realment. La idea, que em sembla molt interessant i té tot el nostre suport, és fer una proposta perquè la llei electoral es canviï. Nosaltres ens hi adherirem de manera individual, perquè això és una cosa sobre la que s’ha de pronunciar cada ciutadà.

-Per què creu que hi ha hagut tanta abstenció a les eleccions comunals?

-Jo estic molt decebuda de la campanya perquè hi ha una situació del país que no s’hi ha vist reflectida. Per exemple, hi ha un debat sobre les competències i les transferències als Comuns del qual no han parlat els candidats. No s’ha d’oblidar que els Comuns tenen molt poder i han de plantejar les seves propostes en qüestions com aquesta, però la campanya ha estat molt pobre. Tampoc s’ha parlat, en general, del vot dels residents, quan tothom hauria de ser valent i dir si està a favor o en contra. El mateix passa amb el reglament dels Comuns, que s’estan fent ells mateixos quan seria bo que hi hagués una llei que ho regulés, i la falta de democràcia que hi ha a les corporacions, que és molt gran. En canvi, s’ha parlat molt de l’endeutament quan resulta que tots els Comuns, independentment del color polític, estan igual. A més, no s’ha d’oblidar que només es pregunta a la gent cada quatre anys i després ja no se la consulta en absolutament res. En general crec que la gent està defraudada amb el retorn que té dels polítics.


Antònia Escoda-I quina és la solució?

-La solució és que hi hagi més democràcia, tan senzill com això. Es tracta de fer veure a la gent que quan dóna la seva opinió se la té en compte. O sigui que s’han de consensuar les coses amb els que t’han votat.


-Creu que la gent ha entès finalment el pacte que els Verds van fer a la Massana?

-El que veig és que la nit de les eleccions tothom ens va donar les gràcies pel que nosaltres havíem pogut aportar al triomf de Ciutadans Compromesos, i per això es pot dir que s’ha entès el pacte que es va fer i que no és vist contra natura, com es va veure en un principi.

-En canvi no va ser possible pactar amb el PS.

-El fet de ser més propers, a vegades fa que siguis més crític. Amb el PS ja vam intentar pactar a les generals i no va poder ser, i això deixa unes ferides que han de cicatritzar. A més, com he dit, unes comunals no tenen res a veure amb la ideologia i sinó que m’ho demostrin. Al final, amb qui pactes és amb les persones.


-S’ha entès que els Verds d’Andorra no estiguessin presents en les eleccions comunals?

-Quan portes quatre eleccions en quatre anys puc assegurar que hi ha un cansament, i després s’han de tenir en compte les disponibilitats dels nostres membres. Crec que som dels partits que està vivint la crisi en primera persona perquè hi ha persones que s’han quedat sense feina… El plantejament és que ens faríem mal anant a les Comunals, tenint en compte que el resultat a les anteriors va ser bo. L’important ara per a nosaltres és refer-nos una mica i seguir amb els nostres plantejaments, que tenim molts clars en disposar d’un referent europeu. Hem de reprendre el treball de base que sempre havíem fet i presentar projectes concrets.

-Quina valoració fa del panorama que s’ha definit als Comuns?

-Nosaltres sempre ens hem mostrat en contra del bipartidisme i per això hem lluitat perquè es canviï la llei electoral, i ara només hi haurà un color als Comuns, cosa que pot ser encara pitjor. La sensació que vaig tenir, per exemple, és que a Encamp les eleccions no les havia guanyat UP+DA sinó que les havia perdut el PS. I això que la candidatura del PS era molt bona quant a les persones, però han fet una campanya per defensar vuit anys de consolat i això és el que els ha portat a la derrota. Crec que el PS encara està patint les conseqüències de les eleccions generals passades.

-Quina és l’opinió dels Verds sobre la possibilitat de crear un partit d’esquerres ampli del qual es parla darrerament com alternativa al PS?

-De moment nosaltres no hem tingut cap contacte, ni he parlat amb ningú del tema, però veig que és una cosa més factible fer-ho ara que esperar tres anys i després pactar per a les eleccions generals. Crec que s’ha de treballar a llarg termini i podria ser una plataforma en què estiguin diferents partits. Jo estaria encantada de fer una iniciativa com aquesta.


-Com veu la política que s’està fent des del Govern després que hagin transcorregut ja sis mesos de legislatura?

-D’entrada s’ha de dir que aviat hi haurà un pressupost, perquè penso que deixar el país sense un pressupost és una cosa molt greu. És una eina per poder treballar i durant dos anys s’ha negat a aquest país un pressupost, sobre la qual cosa tots els polítics que hi havia aleshores haurien de reflexionar. Com a mínim, aquest Govern disposarà d’aquesta eina per avançar. No s’ha d’oblidar que hi ha una crisi estructural que si no s’ataca el país no funcionarà.


-Què us sembla la mesura de la retallada salarial a l’Administració?

-El que passa és que encara no tenim clar a on volem arribar, ni quanta gent necessitem ni quin tipus d’Administració volem. Si aquesta està sobredimensionada s’haurà d’abordar el problema per aquí. I és que amb la retallada de sous no crec que s’estalviï gaire, i en canvi continuem sense recaptar impostos, quan l’ideal seria que hi hagi més ingressos per fer, per exemple, inversió en obra pública. El que veig també és que si vols fer una inversió per posar en marxa una iniciativa tampoc et deixen els diners. Amb l’Administració passa com amb la CASS, o sigui que tenim un servei sanitari molt bo, però sobredimensionat. De totes maneres, si en alguna cosa es pot permetre que hi hagi dèficit, tot i la crisi actual, és en la sanitat i l’educació. I si hi ha abusos, ja és hora que es comenci a fer alguna cosa, però el que no es pot fer és culpabilitzar a l’usuari. No és just que als funcionaris els retallin el sou, però ells han de proposar alguna cosa i ser proactius.

© 2011 Entrevista i imatges FORUM.AD


Nota Verds: Podeu llegir l’entrevista en el mateix Portal de FORUM.AD prement aquí