Cap on va la sanitat?

Està clar que tenim un problema seriós amb el finançament de la sanitat i el risc de que s’instauri una discriminació entre els usuaris en funció de les seves capacitats econòmiques.
Alvar Valls alertava en la seva columna sobre el risc de derivar cap una sanitat amb pacients de primera i de segona.

Bernat Escoda

El tema dels diferents percentatges de reemborsament és una mesura que ja existeix en el nostre entorn i pot estar basada en el nivell d’evidència de la seva eficàcia, algunes teràpies tenen una eficàcia inequívoca mentre que d’altres poden ser totalment inútils. Per tant, pot semblar lícit establir una diferència de reemborsament entre els diferents tipus de tractament.

D’altres notícies sobre el tema sanitari han aparegut al voltant del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, el darrer referent a la possibilitat que professionals lliberals que hi treballen hagin de pagar per l’ús que fan dels locals del SAAS, però també una certa polèmica sobre temes d’organització interna en el servei de consultes externes. S’està tornant a parlar (un cop més) d’una reorganització dels serveis sanitaris al Pas de la Casa.

Cadascuna d’aquestes mesures, si es pren aïlladament, és un detall, probablement la suma de tot plegat aporti una millora al balanç econòmic de la nostra sanitat, però és normal que cadascú es plantegi els seus dubtes, i es posicioni sobre quines mesures troba necessàries / prioritàries / supèrflues / inacceptables…
En el fons, la major part de la població no tenim informació suficient per fer-nos una idea precisa del problema: quin estalvi pot representar aquesta mesura? Està clar que la despesa sanitària té moltes facetes, molts professionals implicats i, probablement, calgui adoptar múltiples mesures, la majoria d’abast limitat, però potser algunes de magnitud per arribar a una gestió òptima. Tenim la certesa de que s’estigui fent així?
Si ens referíssim a la prevenció tocaríem un punt clau. Sense anar més lluny, la promoció de l’activitat física, d’una alimentació saludable, la lluita contra el tabaquisme, la detecció precoç dels càncers s’han demostrat molt eficaços en el manteniment d’un bon estat de salut i, subsidiàriament, en una reducció de la despesa sanitària. No tinc xifres, però m’hi jugo un sopar que el pressupost destinat a aquests objectius és ridícul, (i en tot cas pràcticament res surt del pressupost de la CASS ja que la prevenció n’ha estat històricament exclosa).

Per concloure, totes totes les mesures son de cara als prestadors i l’usuari… de moment però res concret pel que fa a la gestió, a canvis en l’organització quan tothom reconeix que hi ha problemes estructurals en el nostre sistema sanitari.

La transparència absoluta en les dades econòmiques d’un organisme que se suposa que pertany a tots els assegurats permetria, en tot cas, que poguéssim emetre una opinió fonamentada. De moment, no les tenim…

Sóc dels qui creuen que la sanitat no és un sector al que s’hagi d’exigir una rendibilitat econòmica… però no ens enganyem, aquest principi no ha de ser una excusa per la mala gestió, per no parlar de malbaratament dels recursos. Una sanitat mal gestionada acaba sent una sanitat insostenible i ja sabem com acaba tot això: els qui s’ho puguin pagar tindran el que calgui, els qui no, s’hauran de conformar amb les engrunes.

© 2012 Bernat Escoda

Publicat originalment al bloc de Bernat Escoda: I tanmateix, es mou

 

Noticies relacionades:
Anuncis