El dia del Torracollons

Hi han dies , que no et lleves amb una particular predisposició a la critica, a la reivindicació, o a la celebració…De fet , es el que em va passar el dia 8 de Març d’enguany, amb la tranquil·litat d’esperit que et dona el saber , que aquell dia ja se n’ocuparien els altres, o no es per això que es va marcar la data com al “dia de la dona treballadora”?

I així va ser. Nomes llegir la premsa,aquesta estava plena d’articles d’opinió, reportatges, monogràfics sobre la diada de la dona treballadora.

Però com que el twitter esta ple d’esperits de contradicció, ja em van vindre a destarotar la meva tranquil·litat de consciencia per no haver preparat res en relació a la diada.

De bon mati ja teniu a la “perepunyetes” de la @ninguesperfecte que sentencia: “Dia de commemoració potser si, de celebració, no. No puc celebrar la desigualtat: Apa, bon dia a totes:Treballadores i treballadors”. I ZASS!!! Com no se t’acudeix res millor …la retuitejes..

Llavors, com no podia ser d’una altra manera, va i fica la cullerada la “mosca collonera” del @yavanlara dient: “cada 8 de març dubto, Aquest any però, espero que el twitter m’ajudi. Enquesta:dones del meu TL (fil del twitter),creieu que us han de felicitar avui? Perquè?Es un dia més?”

Automàticament salta la @marisolfperez (Marisol Fuentes) ,la “guerrera” aportant el seu gra de sorra: “felicitar-nos? Per què? Per continuar igual que l’any passat? Avui es un dia per reivindicar tots plegats igualtat real.”

I tampoc podia faltar la resposta de la @thaiszapata : “Jo crec que avui no s’ha de felicitar .La felicitació serà quan no hi hagi dia, perquè la discriminació per raó de gènere no existeix.”

Es el que té el twitter, que quan has decidit fer festa de un cert tema per un dia ,comptant que donada la data ja hi hauria empatx d’informació sobre aquest, van les teves amistats cibernètiques i t’ho espatllen, que es el que té triar-te amistats tan torracollons….Amb tot el “carinyo”….

De fet jo mateixa no sé com prendre-me-les aquestes jornades de celebració, reivindicatives,commemoratives, de recordatoris o no se ben bé com definir-les….

Per una part entenc que son necessàries, perquè permeten denunciar problemes per resoldre,maltractaments, desigualtats perennes, recordar discriminacions,informar sobre malalties, reivindicar drets..

D’altra part tinc la sensació a vegades, que s’entra en certa rutina, ens posem el llaç blanc el dia contra la violència de gènere, el llaç vermell el dia de la SIDA, el llaç rosa el dia contra el càncer de mama.

I tots ens aboquem a seguir les dates marcades una rere l’altra. Es munten curses solidaries, s’organitzen esdeveniments, però al final et preguntes si tot plegat serveix per alguna cosa…

Es com si celebrar, commemorar, recordar , fos suficient per a tenir la consciencia satisfeta, i mentre seguim fent la nostra.

En canvi es com si , la insistència, la constància, la reiteració de les reivindicacions , les lluites pels drets haguessin esdevingut quelcom d’avorrit, de “vieux jeu”, de “depassé” o “demodé”….

Però les xifres son molt tossudes,i ens recorden que encara hi ha molt per aconseguir…

A priori ningú esta a favor de que la dona cobri menys que un home a feines i formacions iguals, ni ningú defensa la violència de gènere, ni ningú posa en dubte els drets dels infants, el problema no es troba en la idea mateixa, sinó en el que cal fer , per a fer respectar aquests drets. El problema es el que cadascú esta disposat a cedir o a invertir a favor de la defensa de un dret donat.

Es com quan veiem dia rere dia a la televisió morts per les guerres, o per la fam, i que ens acontentem en pensar lo horrible que es , o en el millor dels casos o expressem verbalment, però tot segueix igual…

Per tant proposo que a partir d’avui, cada dia sigui el dia del torracollons: que cada dia denunciem les injustícies, les mancances als drets de les persones,els abusos de poder, la indiferència, els maltractaments, la passivitat , la prepotència, les guerres, la fam , la malaltia, l’egoisme, les multinacionals, els fabricants d’armes, l’ industria farmacèutica,el sistema financer, els OGM, els dictadors,els botxins, el capitalisme,l’ integrisme, el feixisme, el racisme, el masclisme, l’antifeminisme, els envejosos, els corruptes,……

Para, para, para….. que no ens quedara temps per a les festes de guardar , i amb la feinada que hi ha , mes val que ampliem el cercle dels torracollons!

 

Antonia Escoda

Per l’espai d’opinió del “Ningú es perfecte”de Radio Valira 13-03-2011

Anuncis

Un pensament a “El dia del Torracollons

  1. Millor celebrar-ho mentre es pugui, que al pas que anem aviat no quedaran dones, ni homes, treballadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s