Entrevista a Isabel Lozano

“La base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions”

Bondia

Escrit per Julià Rodríguez
Publicat en el diari BONDIA el diumenge 4 de Novembre de 2012

Una dels dos portaveus actuals dels Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que “la base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions i no les podem mantenir”.

Lozano aposta per lluitar per una justícia social al país, que inclouria també els drets dels ciutadans a accedir a la nacionalitat andorrana o a votar. La portaveu dels Verds afirma també que “el cert és que no es vol veure la misèria en què viu molta gent en aquest país”.

Isabel Lozano (BONDIA)¿Quan es farà finalment el congrés per elegir el nou líder dels Verds d’Andorra?
Teníem previst celebrar un congrés a la tardor i de moment s’està retardant perquè el que volem és trobar una executiva amb ganes que tiri endavant el partit. Quan parlem amb els companys, les seves prioritats, com les de la majoria de la població, és la feina i sortir-se’n. La veritat és que no tenim pressa i volem fer aquest procés tranquil·lament.

La dimissió de la presidenta, Antònia Escoda, suposo que va agafar una mica desprevingut el partit.

No teníem previst que hi hagués canvis i ens va agafar per sorpresa. Per això ens vam plantejar que amb el temps hauria de sortir una nova executiva per tirar endavant el partit. El problema sobretot és que els nostres militants, com la majoria dels ciutadans del país, tenen en aquests moments com a prioritat la subsistència, trobar feina o com arribar a final de mes. Aleshores, quan tens aquestes preocupacions, moltes altres coses les deixes una miqueta de banda.

Els resultats obtinguts en les últimes eleccions tampoc van ser bons. ¿Com ha afectat això el partit?
La nostra voluntat d’entrar al Consell General continua i segurament no ens quedarà més remei, a causa del sistema electoral que tenim, que fer un seguit de pactes, però tot això es veurà d’aquí tres anys. De moment, l’única representant que tenim amb responsabilitats de govern és a la Massana, i això ho vam aconseguir formant part d’una plataforma. I és que a causa, com dic, del sistema electoral que tenim, t’adaptes o difícilment pots tirar endavant.
Ara no hi ha presses perquè no hi ha eleccions a la vista. Crec que més que el lideratge l’important és que tinguem un equip, tal com passava quan jo presidia el partit. Hi ha d’haver gent amb ganes de treballar que vulgui tirar endavant el partit.

Suposo, de totes maneres, que esteu fent un seguiment dels diferents temes polítics que van sorgint…
Sí i a nivell comunal, en tenir una consellera a la Massana, estem fent un treball de primera mà, coneixent les coses des de dintre, i s’ha demostrat així que som un partit seriós que pot treballar en les institucions.

Ha passat gairebé un any des de les eleccions comunals. ¿Quin balanç podeu fer de la participació en la coalició Ciutadans Compromesos a la Massana?
És una experiència positiva perquè coneixem les institucions des de dintre, cosa que et permet veure la realitat de més a prop. A més, crec que l’important és demostrar que la gent del Partit Verds d’Andorra podem treballar en les institucions i podem aportar el nostre gra de sorra perquè les coses es millorin i perquè hi hagi una política social i mediambiental més important.

Al principi no es va entendre  gaire que un partit com els Verds d’Andorra pogués anar en una plataforma com Ciutadans Compromesos.

Ciutadans Compromesos de la Massana és una plataforma en què convergeixen diferents sensibilitats. Aleshores, hi ha un programa que es va firmar, encara que hi pugui haver diferències amb altres persones i altres ideologies. Els punts d’aquest programa, al qual nosaltres donem suport, s’estan tirant endavant, i ideològicament cadascú continua endavant amb les seves idees. Crec que és important demostrar que som gent seriosa i treballadora.

¿Aquesta seria la via a seguir en el futur per aconseguir entrar a les institucions?
Fins que no es canviï el sistema electoral estem obligats, ens agradi o no, a fer un seguit de pactes. La funció d’un partit polític és arribar a tenir una influència dins les institucions i, donades les circumstàncies, hem de fer pactes que ens permetin que la força dels Verds hi sigui present.

Però no va ser possible pactar, per exemple, amb el Partit Socialdemòcrata…
Encara dins de la política hi ha personalismes, i això potser no va permetre que hi hagués una entesa. És a dir, que a vegades més que la ideologia el que pesa són les relacions personals. Sempre, quan parles amb algú, hi ha una sèrie de concessions que s’han de fer. Que no tirés endavant un pacte amb el PS no va ser un problema dels Verds. En aquella època el PS era incapaç de negociar amb ningú, no es va entendre amb ningú i tampoc ho va fer amb nosaltres. En aquest sentit s’ha de dir que en política dos i dos no fan quatre mai. És un treball que s’ha de fer i en les properes eleccions també ens haurem d’asseure amb les diferents formacions que hi pugui haver.

¿Quina és la seva opinió sobre tots aquests moviments socials de protesta, com el d’AD800, que estan sortint últimament al país?
Nosaltres partim de la base que no tots els partits són iguals i tots els polítics tampoc. És important que les coses quedin molt clares i no es pot dir que tots els polítics són iguals, cosa que és inacceptable, i no ho acceptem. A partir d’aquí, sí que estem disposats a asseure’ns i a parlar, sempre que se’ns respecti com a persones i com a polítics. Avui la democràcia és el millor sistema que tenim i funciona amb els partits polítics. Amb això vull dir que malament anem quan d’entrada es vol fer passar la idea que un polític no és honrat o no se li pot tenir confiança.

A la manifestació convocada sí que hi havia responsables d’alguns partits…
Sí, però a vegades alguns donen suport a aquest tipus d’actes per sortir a la foto. En aquest moment al país tenim molts problemes i es pot sortir al carrer per demanar una assegurança d’atur o un fons de garantia salarial, ja que hi ha molta gent que perd la feina i no cobra, o també perquè no hi hagi un acomiadament lliure. Però no per dir que el Govern ho està fent malament o que s’està decebut, perquè si dius això és que potser el vas votar.
Crec que la base de tots els problemes que tenim és que hi ha vuit administracions a Andorra i que no les podem mantenir. Per això és important que parlem del fons de la qüestió, que és que no podem mantenir un sistema com aquest.

O sigui, ¿que les prioritats dels ciutadans són unes altres?
Per a la majoria dels ciutadans les prioritats són unes altres. Per a un treballador que guanya 900 euros i no sap si cobrarà en cas que l’empresa tanqui és un problema més real que els que surten a la premsa. I avui dia el petit empresari i el treballador no tenen tretze pagues ni cobren 3.000 euros al mes.
Aleshores el que hem de fer és lluitar per aconseguir justícia social, cosa que passa també pels drets que han de tenir els ciutadans, com per exemple l’accés a la nacionalitat o poder votar. I tots aquests plantejaments no els vaig veure reflectits en aquella manifestació.

¿Què s’ha de fer per avançar en l’àmbit social?

S’ha de recordar que el treballador no ha pogut defensar mai els seus interessos. I, per exemple, conec moltes persones que han estat acomiadades injustament però no tenien 1.000 euros per anar a un advocat i poder fer una reclamació. O sigui, que el treballador està completament indefens. Tenim una legislació laboral que no es compleix i encara volem fer modificacions que seran pitjors per als treballadors. Crec que aquesta no és la sortida que necessita el país.

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) afirma que acomiadar un treballador és molt més car que en països veïns.
Quan sents algunes coses penses que hi ha gent que no té vergonya. A Andorra existeix l’acomiadament lliure, cosa que no passa en altres països. Tampoc hi ha un subsidi d’atur perquè el que es paga a algunes persones és una almoina. Quan fa deu anys nosaltres demanàvem un subsidi d’aquest tipus ningú ens volia escoltar. Per això no es pot parlar d’abaratir encara més l’acomiadament perquè hi ha moltes empreses que han tancat i no han pagat ni una trista liquidació als seus treballadors.
El cert és que no es vol veure la misèria en què viu molta gent aquí al país, com demostren els informes de Càritas.  De tot això, alguns no en són conscients.

Sí que hi ha alguns programes impulsats des del Govern per donar feina als aturats.

Crec que fins ara el problema de l’atur no l’estem afrontant com s’hauria de fer. No podem tenir 1.000 persones sense ocupació, sinó que hem de mirar la manera com poden trobar feina. El treballador a Andorra no ha estat mai considerat una peça important de les empreses, i això s’ha de canviar perquè cada vegada es donin uns millors serveis gràcies a la fidelització dels empleats.

Som a les portes de la modificació del Codi de relacions laborals i es parla, per exemple, de flexibilitzar la contractació.

És indiscutible que tal com estem no podem continuar. Però ens hem d’oblidar ja d’aquella època en què un pis estava venut quatre vegades abans que estigués construït. Andorra ha de donar uns bons serveis i per aconseguir-ho has de tenir un personal motivat i ben pagat, amb una seguretat. Per això hem de pensar menys en l’acomiadament lliure i més en la manera de fidelitzar els treballadors.

El Govern està especialment satisfet per l’increment de la partida destinada a l’àmbit social.

S’hi està destinant més que mai perquè la situació mai havia estat tan preocupant com la que tenim ara. El que hem d’intentar és que Andorra pugui començar en la mesura de les seves possibilitats, tot i el que pugui passar als països veïns. Així, si una persona perd una feina però en troba una altra no hauria de recórrer a ajudes socials o a Càritas. Crec que s’ha de treballar cap a l’objectiu de donar menys ajudes socials perquè la gent visqui molt millor i no li facin falta.

¿Què s’ha de fer perquè hi hagi de nou un creixement econòmic?

Crec que sempre ha estat la petita empresa la que ha donat feina a molta gent i crec que se li ha de donar un cop de mà perquè s’està ofegant amb tots els impostos que han sortit. En aquest sentit, veus que empreses petites que no guanyen més de 1.000 euros han de pagar i altres persones que guanyen molts diners no col·laboren amb l’Estat. Per això s’ha de fer una millor redistribució de la riquesa. I també, per exemple, s’hauria de fer pagar pels locals buits, i així baixarien els preus i molts petits empresaris podrien tirar endavant.

¿Què li sembla que es vulgui retardar l’edat de jubilació com demana la CASS?
Hi ha molta gent que està treballant des dels 13 anys i no se li pot dir ara, que no hi ha feina, que es jubilin als 67 anys, perquè això no seria just. Volem fer el que estan fent a molts països i és un error. ¿Per què no allargar la jubilació fins als 62 anys, com fa França? El cert és que mirem només el que ens interessa. D’altra banda, quan es parla de seguretat social moltes vegades no hi ha dades i jo voldria saber, per exemple, qui agafa les baixes. Això ja donaria una idea de quins controls s’han de portar a terme. El cert és que jo conec moltes persones, treballadors i petits empresaris, que no agafen la baixa perquè amb el que cobrarien no en tindrien per viure i no podrien subsistir. Crec que la via que s’ha de seguir és que tothom ha de pagar i que moltes coses s’han de fer amb més sentit comú, per exemple pel que fa al que han de pagar els autònoms.

© 2012 Julià Rodríguez – Diari BONDIA

Publicat originalment en el diari BONDIA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s