Entrevista a Isabel Lozano (BONDIA)

La copresidenta del partit Verds d’Andorra, Isabel Lozano, considera que aquesta “és la legislatura de la gran decepció” i que els ciutadans se senten “defraudats” perquè no s’han portat a terme els grans plantejaments del programa de Demòcrates per Andorra (DA). “Amb 22 consellers s’hauria pogut fer un avanç polític increïble”, afegeix Lozano, que en aquesta nova etapa codirigirà el partit amb Juli Fernández.

Isabel Lozano: “Hi ha molts ciutadans defraudats i és la legislatura de la gran decepció”

Escrit per:
Julià Rodríguez

Isabel Lozano copresidenta del Partit Verds d’Andorra

¿Per què ha decidit el partit que en aquesta nova etapa hi hagi una copresidència, que ocuparà vostè juntament amb Juli Fernández?
L’objectiu és que sigui una cosa paritària i que siguin un home i una dona els que encapçalin el partit, i també que hi hagi un sistema per fer més participatives les decisions que es prenen. Per això hem intentat fer una executiva en què cadascuna de les persones s’encarregui de diferents qüestions i en què no se segueixi una línia de dalt cap a baix, sinó que es treballi conjuntament per un projecte comú. És una fórmula que no hem inventat nosaltres, sinó que ja utilitzen per exemple els Verds europeus o Iniciativa per Catalunya.

¿Així també es vol fugir de la figura del líder tradicional dels partits?
Sí, més que res el que volem és que hi hagi una direcció compartida entre totes les persones que han acceptat treballar en els propers dos anys pel partit Verds d’Andorra. O sigui que no només hi ha un cap visible, sinó que n’hi pot haver molts i que cadascun s’encarregui d’unes qüestions concretes que hàgim acordat a l’executiva.

¿No hi hauria d’haver més renovació al capdavant del partit?
Nosaltres pensem que hi ha d’haver renovació i algunes cares noves les tenim a l’executiva, però el que passa és que no perquè no hi hagi nous lideratges s’ha de deixar que el partit no faci la seva feina. Aleshores, el que hem intentat és que altres persones agafessin les regnes del partit, però això no ha estat possible i hem cregut que hem de treballar nosaltres dos no per ser els líders del partit, sinó per donar la possibilitat que sorgeixin altres persones, però això ho hem de fer, com dic, amb una executiva que estigui treballant.
Hem esperat a veure si hi havia noves persones que volguessin dirigir el partit, però tothom ha dit que hi col·labora i no s’hi vol posar al capdavant. El que ja tenim clar, però, és que a les properes eleccions han de ser altres les persones que vagin al capdavant del partit, tot i que Juli Fernández i jo complirem el compromís de tirar-lo en­davant.

¿Quina és la situació actual del partit després de mesos d’estar, per dir-ho d’alguna manera,  inactiu?
Hem estat inactius, però el dia del congrés hem tornat a ser els de sempre. Això vol dir que ens feia falta una mica d’empenta per fer més coses que fins ara.

¿Quins són a grans trets els objectius que es proposa el partit en aquesta nova etapa que ara comença?
El que volem és fer entendre al ciutadà que la política és necessària i que en política hi ha d’haver ètica i moral. Crec que és important que la política que tant han intentat desprestigiar alguns torni a tenir el que representa, que és la defensa dels interessos de tothom.
En aquest sentit, tots els partits s’haurien d’esforçar per desmantellar aquest mal concepte que hi ha sobre la política aquests darrers anys. Ha sorgit un populisme, tant de partits de dretes com d’esquerres, que intenta desprestigiar la política. És important que diguem que no tots els polítics són corruptes ni actuen segons els seus propis interessos, sinó que també hi ha aquells que lluiten perquè les societats progressin.
Els ciutadans han de ser conscients que quan se’ns dóna l’oportunitat de votar ho hem de fer perquè si no ens movem després passa el que passa. Per una banda, crec que tothom ha d’anar a votar i prendre decisions, i per una altra també crec que s’ha de fer una política més transparent i consultar el poble quan calgui perquè la ciutadania prengui part de les decisions que són necessàries.
¿En quins aspectes considera que han de fer canvis els Verds per aconseguir finalment poder entrar a formar part del govern de les institucions?
Mentre continuï l’actual sistema electoral això serà molt difícil i, per tant, ens veurem obligats a formar part de plataformes, per exemple. El que hem vist és que el que nosaltres portàvem al programa electoral ara fa deu anys encara és molt actual, la qual cosa vol dir que no estàvem equivocats sinó que teníem una visió més a llarg termini, i crec que aquesta és la visió que han de tenir els polítics. Hem de pensar en el futur, i això és preveure el que pot passar i la feina que s’ha de fer perquè la societat sigui més justa.

Hi ha qüestions, com la despenalització de l’avortament en certs supòsits, que sembla que la societat accepta però els polítics no…
Hem de tenir clar que si tinguéssim un Consell General on la majoria de forces aprovessin la despenalització de l’avortament, aquesta qüestió tiraria endavant, però no és així. Aleshores és difícil exigir a algú que no ho portava en el programa electoral que faci els passos que nosaltres volem.

Hi havia moltes expectatives sobre l’actual legislatura per l’àmplia majoria que va sorgir de les urnes…
Crec que és la legislatura de la gran decepció. Molts ciutadans que van votar DA se senten defraudats perquè no s’han portat a terme molts dels plantejaments que portaven al seu programa. Amb 22 consellers s’hauria pogut fer un avanç polític increïble, el que passa és que estan condicionats pel sistema dels coprínceps i tenen por del que pugui passar, i no s’han fet passos endavant. Opino que els coprínceps són caps d’Estat però les lleis les ha d’aprovar el Consell. Per això em va agradar que Hollande digués en la seva visita que no es ficaria en res de la política nacional perquè el poble és sobirà. Quan nosaltres ens creguem que som sobirans podrem fer moltes coses, el problema és que hi ha persones que no s’ho creuen.

¿Com es poden solucionar, així doncs, qüestions com la despenalització de l’avortament?
El primer pas per resoldre-la és que hi ha d’haver una majoria al Consell General que sigui prodespenalització de l’avortament. Si els ciutadans no voten les persones que porten aquesta qüestió al seu programa, després no poden esperar que hi hagi una solució. I el segon pas crec que no seria tan complicat, perquè quan només un copríncep signa una llei, aquesta ja està acceptada. Per això es pot dir que som més censors nosaltres mateixos que no ho pugui ser el copríncep episcopal.

¿Què li semblen les grans reformes de la legislatura fetes per DA?
El que ha de tenir clar el poble és que no votaríem les mateixes reformes els Verds que Demòcrates per Andorra perquè els principis ideològics que tenim els partits és el que ens diferencia. Amb 22 consellers poden fer el que vulguin però no faran el que la majoria del poble vol, per això cadascú ha de ser conscient del partit al qual vota.
Pel que fa a l’IRPF, per exemple, tothom sabia que s’hauria d’aplicar, això és una cosa molt clara i crec que és necessari i que no s’està donant una bona informació sobre aquest impost, explicant bé qui serà el que pagarà. D’aquesta manera, potser no hi hauria aquesta angoixa que hi ha entre els ciutadans del carrer, ja que tal com està regulat hi haurà poquíssims treballadors que pagaran l’IRPF. Voldria creure que va ser un oblit de DA no posar al seu programa aquesta qüestió.

¿Alguns creuen que el fet que la seva filla participi en el govern de la Massana és un impediment per arribar a possibles pactes preelec­torals?
El que nosaltres hem demostrat amb aquesta participació és que sabem treballar i que escoltem el poble, i que a més som gent seriosa que podem estar en un govern. En aquest sentit, al congrés que acabem de celebrar es va felicitar per la tasca que s’està fent en aquest comú. No hem anat mai a escalfar la cadira, i així recordo també, per exemple, la feina que es va fer quan vam entrar al consell d’administració de la CASS.

Encara se li retreuen les manifestacions que va fer sobre els mals resultats electorals obtinguts pels Verds en el sentit que el poble andorrà no estava madur per votar pel seu partit…
El que vaig dir és que cada país té el Govern que es mereix i que abans de dos anys hi tornaria a haver eleccions, cosa que va passar. És un orgull que algú es recordi del que vaig dir perquè es demostra que jo tenia raó. Hem de ser conscients que el que votem és la força que governarà.

¿Què li ha semblat la recent visita d’Hollande?
El que jo demano als coprínceps és la seva no ingerència en els assumptes del país. Suposo que si els que l’assessoren li van dir que Andorra és una democràcia perfecta, ell es va limitar a dir-ho. Però el cert és que Andorra és una democràcia amb totes les imperfeccions que hi pugui haver, i és important veure que les coses es poden millorar si hi ha una voluntat política.

¿Com veu avui dia una possible aliança amb el Partit Socialdemòcrata (PS), que suposo que és el que està més a prop dels postulats dels Verds?
Sempre hem dit que fins que no hi hagués nous responsables al partit no era el moment de dialogar, però suposo que després de Meritxell podrem parlar amb la resta de forces polítiques per intentar arribar a acords. Crec que hem de parlar amb tothom perquè a vegades et sorprens perquè trobes que persones que semblaven més de dretes són d’esquerres, i a l’inrevés, per això ens hem d’asseure amb programa que es pugui tirar endavant.

La sensibilitat social és un dels trets dels Verds. ¿Veieu que s’estiguin fent retallades en l’àmbit social?
Hi ha un problema molt greu, com és que hi hagi un miler de persones sense feina. Si s’hagués fet una assegurança d’atur quan nosaltres ho vam dir hi hauria menys angoixa. Un altre problema que veiem és que els salaris estan congelats des de fa uns cinc anys i d’aquesta manera l’economia no creix, una cosa que si encara no l’hem entès és perquè no volem veure la realitat. A més, hi ha el problema que els bancs no estan donant un servei a la petita i mitjana empresa, que és la que pot agafar més gent per reduir l’atur. Si els empresaris es guanyen la vida, també se la guanyaran els treballadors, però perquè això sigui així cal una obertura del crèdit, si no difícilment podrem tirar endavant. A més, com dic, crec que hi ha d’haver salaris que siguin dignes per poder viure.

Però el Govern diu que la reducció de l’atur és la seva principal prioritat…
L’únic que ha servit per a alguna cosa és que les administracions hagin contractat treballadors aturats per sis mesos. I la gran decepció és el Servei d’Ocupació, que no suposa cap sortida per als aturats, entre altres coses perquè no té els mitjans per fer-ho. A més, amb els salaris que es paguen difícilment els treballadors que estiguin aturats poden voler anar, per exemple, al Pas de la Casa.

¿Què us diferencia d’altres formacions pel que fa a la defensa del medi ambient?
L’important és creure que tenim un medi ambient atractiu i que s’ha d’aprofitar. Hem de parlar, per exemple, d’intentar produir més electricitat per no ser tan dependents i potenciar, per exemple, el cotxe elèctric. Però, com he dit, si no hi ha crèdits la gent tampoc es pot canviar el cotxe.

 

Publicat al diari BONDIA el dia 29 de juny de 2014. Podeu premer aquí per llegir l’entrevista al lloc original.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s